La Prada reflexiva Andorrana
Hi ha moltes Prades. O moltes Universitats Catalanes d’Estiu a Prada entre les darreres 47 edicions realitzades. La principal és sense cap mena de dubte la que aplega i aprofundeix, any rere any, una visió conjunta i alhora plural dels països catalans, és a dir els que comparteixen una llengua i per tant una base cultural comunes, la catalana. Entre les altres hi ha les reivindicatives, les lúdiques, les populars i obertes, les de qualitat científica, les que cerquen la trobada i, la d’afirmació catalana del sud, la de recuperació de l’existència nord catalana, les que reclamen el respecte i normalitat valenciana i mallorquina, la del retrobament de la identitat cultural catalana algueresa i, pels andorrans en les seves ja realitzades 28 edicions, la reflexiva andorrana, entre altres.
La qualitat i interès de les reflexions aportades sobre el tema ANDORRA I ELS PETITS ESTATS D’EUROPA, fa que no em pugui estar d’ oferir-vos-en un tast, tot i el risc, que assumeixo, de la selecció i extracció de les opinions manifestades presencialment o per escrit i disponibles.
“Conèixer millor el que caracteritza els petits Estats d’Europa, amb els quals tenim molt en comú, és un dels objectius que volem compartir en aquesta diada.” (Marta FONOLLEDA i RIBERAYGUA)
“Malauradament, es pot constatar que – amb algunes excepcions com la de Luxemburg – els petits Estats d’Europa no s’han dotat dels mitjans tècnics necessaris per a poder controlar íntegrament les seves pròpies infraestructures dedicades al comerç electrònic. Depenen de mitjans estrangers per a la connexió a la xarxa i per a la prestació dels serveis en un mercat globalitzat. En la nostra opinió, aquest fet no deixa de ser una llacuna pel que fa al control i a la seguretat de les dades i, per tant, una feblesa des del punt de vista estratègic. Per altra banda, la recent evolució de la legislació fiscal europea ha complicat considerablement el tractament de la imposició indirecta sobre béns lliurats a clients residents de la Unió. Els petits Estats d’Europa hi han perdut una situació avantatjosa. La situació actual presenta dificultats per poder crear circuits del comerç electrònic en destinació a clients residents dels països veïns, a menys de fer-ne la configuració de tal manera que es faci l’entrega del bé o la prestació del servei en territori del petit estat corresponent.” (Alan WARD i KOECK)
“...els petits estats tenen més necessitats meteorològiques però en canvi no tenen la capacitat per desenvolupar models meteorològics propis, com fan els estats grans, degut a la seva mida. Per tant, o bé es beneficien dels models desenvolupats dels estats grans com des d’Andorra utilitzem els models de météo France, o bé utilitzem els models desenvolupats pels centres de predicció europeu com EUMETSAT (Europen Organisation for the Exploration of Meteorological Satellites) o EUMETNET (The network of European National Meteorological Services), com fan Suïssa i Eslovènia. Aquests dos països, juntament amb Liechtenstein, són els que comparteixen més característiques climàtiques i meteorològiques amb el Principat d’Andorra. Establir relacions amb aquests estats ens podria servir, per exemple, per perfeccionar els nostres sistemes d’alerta meteorològica...si Andorra vol tenir relacions amb els serveis meteorològics d’algun dels estats que avui hem parlat, hauria a entrar a formar part d’aquestes organitzacions i participar-hi activament, ja que són organitzacions més locals que la OMM (Organització mundial de la meteorologia) i on es tracten temes d’àmbits més similars als d’Andorra.” (Guillem MARTIN i BELLIDO)
“En conclusió, Andorra, Mònaco i Jersey podem dir que són molt similars perquè són vestigis de l’Edat Mitjana...Una illa de Normandia, un roc Mediterrani, unes valls dels Pirineus, una mateixa organització política i social. Raó per la qual és necessari crear uns lligams entre tots aquests petits països o estats: Andorra, Liechtenstein, Mònaco, San Marino, Jersey i Guernesey però no a través del sistema convencional de relacions internacionals, sinó a través dels Parlaments on roman la voluntat dels Pobles. S’hauria de crear l’Assemblea Parlamentària dels Petits Estats d’Europa...També es podria, a la imatge del Consell britànic-irlandès (British-Irish Council) crear una organització internacional dels governs dels petits estats d’Europa que tenen el seu origen institucional en l’Edat Mitjana amb els mateixos participants, més la Santa Seu...O bé trobar una fórmula d’una organització internacional que repartiria els temes entre Governs i Parlaments.” (Antoni UBACH i MORTÉS)
“El sistema andorrà de salut i de protecció social necessita una transformació per adaptar-se a un entorn que té com a reptes: -l’atenció a la dependència i a la cronicitat.-l’encariment de les tècniques de diagnosi i de tractament.-la necessitat d’assegurar la sostenibilitat del sistema.-una ciutadania molt ben informada i alhora exigent....i que ha estat objecte, en part, de debat en la darrera reunió dels Petits Estats d’Europa en el marc de l’OMS” (Rosa FERRER i OBIOLS)
“...creació d’un subgrup regional europeu de petits Estats...Andorra, Islàndia, Luxemburg, Malta, Mònaco, Montenegro, San Marino i Xipre...que es materialitza el juny del 2014 per mitjà de la 1a. reunió d’alt nivell dels petits Estat de la Regió Europa de l’OMS que se celebrava a San Marino...Andorra ha acollit a principis de juliol del 2015, la 2a. reunió d’alt nivell dels petits Estats de la Regió Europa de l’OMS, una trobada que ha permès consolidar aquesta iniciativa” (Josep M. CASALS i ALIS)
“..si ens fixem en els 193 estats que pertanyen a les Nacions Unides, els petits estats són la gran majoria. En realitat, només 84 dels estats membres compten amb una població de més de deu milions...si bé un estat petit constitueix la representació jurídica d’una nació, el concepte que potser més s’ajusti a la realitat del microestat no sigui precisament el d’estat-nació sinó més aviat el de ciutat-estat... l’especificitat dels petits estats porta a un camí diferent que en permeti la seva garantia...Maquiavel mantenia que el Príncep podia emprar tres armes principals per tal d’assolir els seus objectius: la raó, l’astúcia i la força...Descartada la força per raons evidents, els estats de dimensió reduïda només poden recórrer a la raó i l’astúcia...en el que el politòleg Joseph Nye va caracteritzar com a poder tou...
En un món globalitzat i dominat per grans potències o grans estructures supranacionals...el futur dels petits estats esdevé un important desafiament i alhora una gran esperança. No sabem si en un futur a venir els petits estats hi seran com a norma o com a excepció.” (Vicenç MATEU I ZAMORA)
“El Vaticà un microestat que es mesura en hectàrees però amb una influència sobre milions de quilòmetres quadrats...El 16 de juny del 1995 es nomenen ambaixadors no residents a Roma i a Andorra... La pausada feina diplomàtica entre Roma i Andorra conclou un tractat internacional entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu (Concordat 2008)...un dels reptes més importants que caldrà afrontar serà conseqüència de la secularització de la societat andorrana i la llibertat per legislar sobre determinats assumptes que poden fer incompatible un cap d’Estat Bisbe amb determinat ordenament jurídic. Em refereixo, és clar, a la despenalització de la interrupció de l’embaràs a Andorra...El Principat d’Andorra tindrà el disseny institucional que vulguin els andorrans...una cosa és segura: sense un dels Coprínceps Andorra no serà mai més un Coprincipat. Les elits polítiques ho han de tenir clar i actuar conseqüentment...La Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases...tot es pot canviar i el debat intel·ligent i serè en un entorn democràtic és força saludable i no hem de tenir por d’assumir les conseqüències de les nostres decisions sempre i quan se’ns expliqui amb claredat on ens porten.” (Jaume SERRA i SERRA)
“No hi ha cap fórmula, però si hi ha certes variables que cal tenir en compte si es vol situar un país dins el marc internacional, i un dels més importants és credibilitat, un altre és la transparència i l’existència d’un marc legal creïble, fiable i eficient.” (Xavier DÉU i PUJAL)
“És al meu entendre molt important, agafar una posició proactiva i anar al davant per buscar solucions i acords lo més avantatjosos possible per als interessos del país. La història recent de les relacions entre la Unió Europea i Andorra demostra que si no s’actua de manera proactiva, acabem aplicant la legislació UE sense obtenir cap contrapartida...El fet de poder exposar conjuntament en el mateix moment problemes i neguits similars, conscienciarà l’interlocutor de la importància que poden tenir certs temes per a un país petit , per exemple la lliure circulació de persones... assumir totes les directives vingudes de la Unió Europea...no veig cap motiu de que si ho fa Liechtenstein no ho puguin fer la resta de petits Estats...Crec realment que per Andorra, San Marino i Mònaco anar junts a aquesta negociació és molt important.” (Enric TARRADO i VIVES)
“..perquè tenim nombroses característiques comunes...estic convençut que Andorra i San Marino són, entre els tres petits estats europeus que busquen la millor manera d’acostar-se a la Unió Europea (Mònaco, San Marino i Andorra) els dos que tenen més coincidències...l’opció per un Acord marc d’associació és, potencialment, la més adequada per a preservar un just equilibri entre la flexibilitat i la capacitat d’acontentar les preocupacions de petita dimensió, tot i satisfent alhora els requisits de la Unió Europea. I és important que finalment el 18 de març d’enguany s’hagi iniciat la negociació d’aquest acord marc a Brussel·les. En tot cas en aquest procés d’acostament nosaltres tenim com a brúixola a seguir les aspiracions fonamentals de la socialdemocràcia: llibertat, justícia social i pau... Compartim la voluntat d’avançar ràpidament en aquest recorregut d’acostament amb la Unió Europea per arribar ben aviat a l’establiment de l’acord marc d’associació amb l’objectiu d’inserir plenament San Marino i Andorra en l’àmbit de l’Europa unida... Volem avançar cap a la transparència i la internacionalització de la nostra economia i estem convençuts que ni San Marino ni Andorra es poden permetre deixar passar l’oportunitat que ens obre la perspectiva d’aquest acord marc d’associació amb Europa.” (Jaume BARTUMEU i CASSANY)
“..una diferència amb els Estats de mida més gran és la presència constant de la frontera...l’estratègia de supervivència dels microestats ha tingut en compte la doble dimensió de les seves actuacions, local i exterior...La mida doncs, no sembla un impediment per participar en un procés de relacions exteriors, sempre que es tingui en compte les característiques pròpies, el que es pot aportar i el que es pot deixar transformar en el seu àmbit intern sense perdre la seva especificitat...una de les conseqüències d’eixamplar el món és la necessària interacció de les estratègies globals amb les estratègies locals...Les societats dels petits estats europeus conviuen des del seu origen amb conceptes que poden semblar antagònics i que, en canvi, resulten complementaris...interior i exterior... tradicionalisme i modernitat... localisme i internacionalisme...En un món que s’eixampla, cada país ha intentat mantenir aquells elements que el permeten ser diferent i que tenen la capacitat d’aportar un fonament per ser fàcilment identificable...Cada país ha optat per establir estratègies diferents...Les estratègies diferents obeeixen a situacions i perspectives diferents...la creació d’una taula permanent dels petits estats hauria de ser una primera eina...l’objectiu bàsic de les petites comunitats és el de seguir sent identificables malgrat els canvis que es produeixen en un món cada vegada més global...ser petit en un món global pot convertir-se en una aportació a la diversitat i l’enriquiment del conjunt d’una societat planetària.” (Jordi DOMINGO i COLL)
“..la recerca duta a terme durant les tres darreres dècades ha pogut mostrar com la mida no és un impediment per al desenvolupament social i econòmic d’un país...els contextos de microestat requereixen d’unes estratègies de desenvolupament especials i adaptades al seu cas particular...Es tracta de països amb unes característiques econòmiques i unes possibilitats laborals que, a priori, els converteixen en destinacions molt atractives per migrar...Aquesta situació provocaria que aquestes petites jurisdiccions no poguessin enfortir-se per sí soles i, per tant, és necessari controlar aquest fet amb algunes polítiques dirigides a la immigració, la nacionalitat i, fins i tot, als drets econòmics..” (Judith PAMPALONA I TARRÉS)
“Una dada que descriu a la perfecció la biodiversitat d’Estònia és que un quart del seu territori ha estat declarat reserva natural...En l’actualitat un 75% de la població viu a les ciutats...La història d’Estònia ha sigut tràgica, la independència es va perdre violentament, però es va recuperar de forma pacífica...Els estonians fan un nou estat basat en la llibertat, la democràcia i la modernitat...s’ha aconseguit trobar l’equilibri entre la natura i la moderna tecnologia, entre el dinàmic desenvolupament econòmic i les polítiques socials, entre l’obertura i les tradicions, Estònia és un dels països més avançats en l’àmbit d’Internet...La fórmula ha estat, una política econòmica basada en el quasi inexistent deute públic (el més baix de la Unió Europea), un disciplinat equilibri pressupostari, un impost sobrer la renda del 21% per a tothom i unes inversions dirigides cap a les noves tecnologies de la informació...Tot aquest progrés s’ha fet possible, gràcies als valors fonamentals per a tots els pobles, com són la independència, la llibertat, la democràcia i el treball.” (Antoni d’ORTODÓ i LLOVERAS-PUIG)
“Per a l’esport andorrà en general, i per als atletes en particular, la participació d’Andorra als Jocs dels petits Estats és un repte imprescindible...L’esport andorrà ha d’aprofitar aquesta competició com a plataforma i banc de proves per a les altres competicions internacionals...el repte que ha suposat i que suposarà, en un futur proper l’organització d’aquests jocs, ha de servir com a punt d’inflexió per la nostra base esportiva.” (Olga GELABERT I FÀBREGAS)
“Keohane(1988)...va pressuposar als microestat com a estats “inefectius” en el sistema internacional, sobretot degut a la seva vulnerabilitat...la seva supervivència depèn de la voluntat de les grans potències i en el fet que han de buscar recolzament en altres...tres factors que marquen les diferències ..són: la mida de l’estat, el nivell de desenvolupament i el sistema polític ...els microestats obtenen millor consideració e impacte internacional actuant en grups organitzats o sempre que es trobin recolzats per un tercer país o a través de la participació en organismes internacionals...Andorra disposa de 8 ambaixades o missions diplomàtiques permanents...els microestats que aprofiten les oportunitats que els ofereixen els organismes internacionals...passen de ser un estat petit a ser un estat intel·ligent...els microestats i Andorra és un exemple clar, disposen d’eines fonamentals a través de la seva participació en els organismes internacionals per poder augmentar de forma clara la seva visibilitat..” (Sílvia BONET i PEROT)
“..en Estats d’aquestes dimensions la pervivència de la identitat i de les especificitats fa que als 4 Estats l’accés a la nacionalitat sigui difícil i que privilegiïn tots ells el ius sanguini al ius soli...Andorra és el país on l’accés a la nacionalitat és el mes obert dels quatre...malgrat les dissonàncies i les consonàncies que poden aflorar és un fet...que tots s’esmercen per a conservar llurs especificitats i llurs prerrogatives dins del mapa polític i econòmic europeu i mundial. És a dir que llur acció comuna és destacar a l’exterior per obtenir un reconeixement, fer-se un nom i poder tenir rèdits polítics i sobretot econòmics, ja que a l’hora de la mundialització, on el món és un mocador, la viabilitat i la solidesa econòmica d’un Estat són el sòcol de la seva sobirania. I tota la subtilitat rau en preservar, acaronar i esperonar a la vegada els trets identitaris que fonamenten cadascun dels Estats, mantenint unes relacions de respecte i específiques amb els estats veïns. És el que s’anomena el “soft power” (que podríem traduir o definir com poder suau, dolç, o poder de persuasió)...és el que uneix aquests 11 Estats...el ”soft power” els hi dóna força i empeny.” (Meritxell MATEU i PI)
“Andorra s’ha anat aproximant a la UE de dos maneres essencials: una més lligada a la realitat de la necessitat d’adaptació del conjunt normatiu andorrà pel fet de viure al bell mig d’Europa i l’altra més vinculada a l’expressió d’una voluntat política de major integració...(homologació)...a la seguretat industrial, a temes mediambientals, a serveis financers... acords directes amb la UE...acord duaner...acord sobre la fiscalitat de l’estalvi...acord monetari...i per tant la cessió de sobirania que es fa és un element molt notable...no tan sols Andorra ha emprat aquesta pràctica en relació a normes de la pròpia UE... sinó de molts altres organismes internacionals, com el Consell d’Europa o la OCDE...Aquesta interdependència amb el nostre entorn immediat s’amplifica amb el fenomen de la creixent globalització... històricament Andorra ha estat més aviat reactiva en la seva política d’adaptació o homologació amb l’entorn..(voluntat política).. a una major integració amb la UE...lligat a una certa idea de continuïtat històrica...i...al procés d’obertura i diversificació econòmica d’Andorra... Dins d’un punt de vista del marc institucional, la voluntat de la delegació andorrana és assolir un marc garantista i participatiu...més garantista i més participatiu que...l’acord monetari...Des d’un punt de vista sectorial, Andorra ha avançat d’entrada alguns punts essencials de la negociació...en l’àmbit de la lliure circulació de persones... de la lliure circulació de mercaderies...la lliure circulació de serveis i capitals...l’energia i les telecomunicacions...” (Gilbert SABOYA i SUNYÉ)
“La UNESCO és l’única agència de les Nacions Unides que disposa d’una xarxa mundial d’organismes nacionals de cooperació coneguts com a comissions nacionals per a la UNESCO...La seva actuació associa permanentment ens nacionals governamentals i no governamentals competents en matèria d’educació, de ciència, de cultura i de comunicació als treballs de l’Organització...els petits països podrien aportar un intercanvi de les experiències pròpies. Al costat de països més grans però sobretot amb els que estan dotats de més recursos, la dimensió dels petits estats propicia una noció que mereixeria uns comentaris a banda, la de ser considerats un laboratori en que l’experiència de cadascun facilitaria la comparació entre si...els petits estats es troben en una posició en que la cooperació podria resultar més fàcil.” (Elisenda VIVES I BALMAÑA - Jean-Michel ARMENGOL i PETIT)
“..els nostres reptes poden ésser també reptes compartits amb altres estats petits i, salvant totes les distàncies, segons el nostre entendre són de diferent naturalesa...Primer repte a) construir i mantenir un marc jurídic internacional estable de relacions amb la UE com a organització supranacional...b)conservar i aprofundir els acords internacionals que Andorra tingui amb altres subjectes de dret internacional, en especial amb Espanya i França...Segon repte: Per a Andorra seria perjudicial e inviable en un món globalitzat i que s’accelera de cara al futur no arribar a un acord amb la Unió Europea de progressiva integració passant per perfeccionar els Acords d’associació ja existents...Tercer repte: acceleració dels mecanismes comuns de les dos realitats polítiques que facin viable el dia...Quart repte: adaptació institucional...Cinquè repte: comercial, econòmic i monetari...” (Pere LÓPEZ I AGRÀS)
“Les relacions bilaterals entre Suïssa i el Principat d’Andorra han estat tradicionalment molt bones i cordials...A la fi del 2014 hi havia 86 residents suïssos que vivien a Andorra i 55 residents andorrans que vivien a Suïssa...Les relacions oficials remunten als anys 1960 amb la conclusió de l’acord de lliure circulació del 30 de novembre de 1961...El 16 de novembre de 1995 el primer ambaixador suís va ser acreditat a Andorra amb residència a Madrid...Els afers consulars continuen sent gestionats des del consolat general de Barcelona. Des del 2001 un cònsol honorari representa Suïssa a Andorra... la Cambra de comerç d’Andorra enumera Suïssa ..en sisena posició per a les importacions i en cinquena per a les exportacions...els dos països han signat un acord d’intercanvi d’informació en matèria fiscal el març del 2014, que ha entrat en vigor el 27 de juliol del 2015...els dos països treballen en estreta col·laboració dins les organitzacions internacionals.” (Thomas KOLLY)
“La 28a diada sobre Andorra i els petits Estats d’Europa, ens convida a fer balanç sobre les nostres relacions amb els petits estats europeus que més se’ns assemblen i amb els quals més podem compartir i aprendre. A tots nosaltres ens correspon analitzar si són suficients o no.” (Àngels MACH I BUCH)
Un pessó d’opinions i de reflexió, d’informació i de dades, de coneixement i de proposicions, que la Societat Andorrana de Ciències ha pogut posar un any més al nostre abast, gràcies a la gentilesa d’uns ponents generosos i brillants, primer presencialment a Prada el passat 22 d’agost, després i ben properament, al seu web i, abans d’un any, en la seva edició escrita i per internet (via Institut d’Estudis Catalans i Universitat d’Andorra).
No us en perdeu la lectura del text sencer.
La qualitat i interès de les reflexions aportades sobre el tema ANDORRA I ELS PETITS ESTATS D’EUROPA, fa que no em pugui estar d’ oferir-vos-en un tast, tot i el risc, que assumeixo, de la selecció i extracció de les opinions manifestades presencialment o per escrit i disponibles.
“Conèixer millor el que caracteritza els petits Estats d’Europa, amb els quals tenim molt en comú, és un dels objectius que volem compartir en aquesta diada.” (Marta FONOLLEDA i RIBERAYGUA)
“Malauradament, es pot constatar que – amb algunes excepcions com la de Luxemburg – els petits Estats d’Europa no s’han dotat dels mitjans tècnics necessaris per a poder controlar íntegrament les seves pròpies infraestructures dedicades al comerç electrònic. Depenen de mitjans estrangers per a la connexió a la xarxa i per a la prestació dels serveis en un mercat globalitzat. En la nostra opinió, aquest fet no deixa de ser una llacuna pel que fa al control i a la seguretat de les dades i, per tant, una feblesa des del punt de vista estratègic. Per altra banda, la recent evolució de la legislació fiscal europea ha complicat considerablement el tractament de la imposició indirecta sobre béns lliurats a clients residents de la Unió. Els petits Estats d’Europa hi han perdut una situació avantatjosa. La situació actual presenta dificultats per poder crear circuits del comerç electrònic en destinació a clients residents dels països veïns, a menys de fer-ne la configuració de tal manera que es faci l’entrega del bé o la prestació del servei en territori del petit estat corresponent.” (Alan WARD i KOECK)
“...els petits estats tenen més necessitats meteorològiques però en canvi no tenen la capacitat per desenvolupar models meteorològics propis, com fan els estats grans, degut a la seva mida. Per tant, o bé es beneficien dels models desenvolupats dels estats grans com des d’Andorra utilitzem els models de météo France, o bé utilitzem els models desenvolupats pels centres de predicció europeu com EUMETSAT (Europen Organisation for the Exploration of Meteorological Satellites) o EUMETNET (The network of European National Meteorological Services), com fan Suïssa i Eslovènia. Aquests dos països, juntament amb Liechtenstein, són els que comparteixen més característiques climàtiques i meteorològiques amb el Principat d’Andorra. Establir relacions amb aquests estats ens podria servir, per exemple, per perfeccionar els nostres sistemes d’alerta meteorològica...si Andorra vol tenir relacions amb els serveis meteorològics d’algun dels estats que avui hem parlat, hauria a entrar a formar part d’aquestes organitzacions i participar-hi activament, ja que són organitzacions més locals que la OMM (Organització mundial de la meteorologia) i on es tracten temes d’àmbits més similars als d’Andorra.” (Guillem MARTIN i BELLIDO)
“En conclusió, Andorra, Mònaco i Jersey podem dir que són molt similars perquè són vestigis de l’Edat Mitjana...Una illa de Normandia, un roc Mediterrani, unes valls dels Pirineus, una mateixa organització política i social. Raó per la qual és necessari crear uns lligams entre tots aquests petits països o estats: Andorra, Liechtenstein, Mònaco, San Marino, Jersey i Guernesey però no a través del sistema convencional de relacions internacionals, sinó a través dels Parlaments on roman la voluntat dels Pobles. S’hauria de crear l’Assemblea Parlamentària dels Petits Estats d’Europa...També es podria, a la imatge del Consell britànic-irlandès (British-Irish Council) crear una organització internacional dels governs dels petits estats d’Europa que tenen el seu origen institucional en l’Edat Mitjana amb els mateixos participants, més la Santa Seu...O bé trobar una fórmula d’una organització internacional que repartiria els temes entre Governs i Parlaments.” (Antoni UBACH i MORTÉS)
“El sistema andorrà de salut i de protecció social necessita una transformació per adaptar-se a un entorn que té com a reptes: -l’atenció a la dependència i a la cronicitat.-l’encariment de les tècniques de diagnosi i de tractament.-la necessitat d’assegurar la sostenibilitat del sistema.-una ciutadania molt ben informada i alhora exigent....i que ha estat objecte, en part, de debat en la darrera reunió dels Petits Estats d’Europa en el marc de l’OMS” (Rosa FERRER i OBIOLS)
“...creació d’un subgrup regional europeu de petits Estats...Andorra, Islàndia, Luxemburg, Malta, Mònaco, Montenegro, San Marino i Xipre...que es materialitza el juny del 2014 per mitjà de la 1a. reunió d’alt nivell dels petits Estat de la Regió Europa de l’OMS que se celebrava a San Marino...Andorra ha acollit a principis de juliol del 2015, la 2a. reunió d’alt nivell dels petits Estats de la Regió Europa de l’OMS, una trobada que ha permès consolidar aquesta iniciativa” (Josep M. CASALS i ALIS)
“..si ens fixem en els 193 estats que pertanyen a les Nacions Unides, els petits estats són la gran majoria. En realitat, només 84 dels estats membres compten amb una població de més de deu milions...si bé un estat petit constitueix la representació jurídica d’una nació, el concepte que potser més s’ajusti a la realitat del microestat no sigui precisament el d’estat-nació sinó més aviat el de ciutat-estat... l’especificitat dels petits estats porta a un camí diferent que en permeti la seva garantia...Maquiavel mantenia que el Príncep podia emprar tres armes principals per tal d’assolir els seus objectius: la raó, l’astúcia i la força...Descartada la força per raons evidents, els estats de dimensió reduïda només poden recórrer a la raó i l’astúcia...en el que el politòleg Joseph Nye va caracteritzar com a poder tou...
En un món globalitzat i dominat per grans potències o grans estructures supranacionals...el futur dels petits estats esdevé un important desafiament i alhora una gran esperança. No sabem si en un futur a venir els petits estats hi seran com a norma o com a excepció.” (Vicenç MATEU I ZAMORA)
“El Vaticà un microestat que es mesura en hectàrees però amb una influència sobre milions de quilòmetres quadrats...El 16 de juny del 1995 es nomenen ambaixadors no residents a Roma i a Andorra... La pausada feina diplomàtica entre Roma i Andorra conclou un tractat internacional entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu (Concordat 2008)...un dels reptes més importants que caldrà afrontar serà conseqüència de la secularització de la societat andorrana i la llibertat per legislar sobre determinats assumptes que poden fer incompatible un cap d’Estat Bisbe amb determinat ordenament jurídic. Em refereixo, és clar, a la despenalització de la interrupció de l’embaràs a Andorra...El Principat d’Andorra tindrà el disseny institucional que vulguin els andorrans...una cosa és segura: sense un dels Coprínceps Andorra no serà mai més un Coprincipat. Les elits polítiques ho han de tenir clar i actuar conseqüentment...La Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases...tot es pot canviar i el debat intel·ligent i serè en un entorn democràtic és força saludable i no hem de tenir por d’assumir les conseqüències de les nostres decisions sempre i quan se’ns expliqui amb claredat on ens porten.” (Jaume SERRA i SERRA)
“No hi ha cap fórmula, però si hi ha certes variables que cal tenir en compte si es vol situar un país dins el marc internacional, i un dels més importants és credibilitat, un altre és la transparència i l’existència d’un marc legal creïble, fiable i eficient.” (Xavier DÉU i PUJAL)
“És al meu entendre molt important, agafar una posició proactiva i anar al davant per buscar solucions i acords lo més avantatjosos possible per als interessos del país. La història recent de les relacions entre la Unió Europea i Andorra demostra que si no s’actua de manera proactiva, acabem aplicant la legislació UE sense obtenir cap contrapartida...El fet de poder exposar conjuntament en el mateix moment problemes i neguits similars, conscienciarà l’interlocutor de la importància que poden tenir certs temes per a un país petit , per exemple la lliure circulació de persones... assumir totes les directives vingudes de la Unió Europea...no veig cap motiu de que si ho fa Liechtenstein no ho puguin fer la resta de petits Estats...Crec realment que per Andorra, San Marino i Mònaco anar junts a aquesta negociació és molt important.” (Enric TARRADO i VIVES)
“..perquè tenim nombroses característiques comunes...estic convençut que Andorra i San Marino són, entre els tres petits estats europeus que busquen la millor manera d’acostar-se a la Unió Europea (Mònaco, San Marino i Andorra) els dos que tenen més coincidències...l’opció per un Acord marc d’associació és, potencialment, la més adequada per a preservar un just equilibri entre la flexibilitat i la capacitat d’acontentar les preocupacions de petita dimensió, tot i satisfent alhora els requisits de la Unió Europea. I és important que finalment el 18 de març d’enguany s’hagi iniciat la negociació d’aquest acord marc a Brussel·les. En tot cas en aquest procés d’acostament nosaltres tenim com a brúixola a seguir les aspiracions fonamentals de la socialdemocràcia: llibertat, justícia social i pau... Compartim la voluntat d’avançar ràpidament en aquest recorregut d’acostament amb la Unió Europea per arribar ben aviat a l’establiment de l’acord marc d’associació amb l’objectiu d’inserir plenament San Marino i Andorra en l’àmbit de l’Europa unida... Volem avançar cap a la transparència i la internacionalització de la nostra economia i estem convençuts que ni San Marino ni Andorra es poden permetre deixar passar l’oportunitat que ens obre la perspectiva d’aquest acord marc d’associació amb Europa.” (Jaume BARTUMEU i CASSANY)
“..una diferència amb els Estats de mida més gran és la presència constant de la frontera...l’estratègia de supervivència dels microestats ha tingut en compte la doble dimensió de les seves actuacions, local i exterior...La mida doncs, no sembla un impediment per participar en un procés de relacions exteriors, sempre que es tingui en compte les característiques pròpies, el que es pot aportar i el que es pot deixar transformar en el seu àmbit intern sense perdre la seva especificitat...una de les conseqüències d’eixamplar el món és la necessària interacció de les estratègies globals amb les estratègies locals...Les societats dels petits estats europeus conviuen des del seu origen amb conceptes que poden semblar antagònics i que, en canvi, resulten complementaris...interior i exterior... tradicionalisme i modernitat... localisme i internacionalisme...En un món que s’eixampla, cada país ha intentat mantenir aquells elements que el permeten ser diferent i que tenen la capacitat d’aportar un fonament per ser fàcilment identificable...Cada país ha optat per establir estratègies diferents...Les estratègies diferents obeeixen a situacions i perspectives diferents...la creació d’una taula permanent dels petits estats hauria de ser una primera eina...l’objectiu bàsic de les petites comunitats és el de seguir sent identificables malgrat els canvis que es produeixen en un món cada vegada més global...ser petit en un món global pot convertir-se en una aportació a la diversitat i l’enriquiment del conjunt d’una societat planetària.” (Jordi DOMINGO i COLL)
“..la recerca duta a terme durant les tres darreres dècades ha pogut mostrar com la mida no és un impediment per al desenvolupament social i econòmic d’un país...els contextos de microestat requereixen d’unes estratègies de desenvolupament especials i adaptades al seu cas particular...Es tracta de països amb unes característiques econòmiques i unes possibilitats laborals que, a priori, els converteixen en destinacions molt atractives per migrar...Aquesta situació provocaria que aquestes petites jurisdiccions no poguessin enfortir-se per sí soles i, per tant, és necessari controlar aquest fet amb algunes polítiques dirigides a la immigració, la nacionalitat i, fins i tot, als drets econòmics..” (Judith PAMPALONA I TARRÉS)
“Una dada que descriu a la perfecció la biodiversitat d’Estònia és que un quart del seu territori ha estat declarat reserva natural...En l’actualitat un 75% de la població viu a les ciutats...La història d’Estònia ha sigut tràgica, la independència es va perdre violentament, però es va recuperar de forma pacífica...Els estonians fan un nou estat basat en la llibertat, la democràcia i la modernitat...s’ha aconseguit trobar l’equilibri entre la natura i la moderna tecnologia, entre el dinàmic desenvolupament econòmic i les polítiques socials, entre l’obertura i les tradicions, Estònia és un dels països més avançats en l’àmbit d’Internet...La fórmula ha estat, una política econòmica basada en el quasi inexistent deute públic (el més baix de la Unió Europea), un disciplinat equilibri pressupostari, un impost sobrer la renda del 21% per a tothom i unes inversions dirigides cap a les noves tecnologies de la informació...Tot aquest progrés s’ha fet possible, gràcies als valors fonamentals per a tots els pobles, com són la independència, la llibertat, la democràcia i el treball.” (Antoni d’ORTODÓ i LLOVERAS-PUIG)
“Per a l’esport andorrà en general, i per als atletes en particular, la participació d’Andorra als Jocs dels petits Estats és un repte imprescindible...L’esport andorrà ha d’aprofitar aquesta competició com a plataforma i banc de proves per a les altres competicions internacionals...el repte que ha suposat i que suposarà, en un futur proper l’organització d’aquests jocs, ha de servir com a punt d’inflexió per la nostra base esportiva.” (Olga GELABERT I FÀBREGAS)
“Keohane(1988)...va pressuposar als microestat com a estats “inefectius” en el sistema internacional, sobretot degut a la seva vulnerabilitat...la seva supervivència depèn de la voluntat de les grans potències i en el fet que han de buscar recolzament en altres...tres factors que marquen les diferències ..són: la mida de l’estat, el nivell de desenvolupament i el sistema polític ...els microestats obtenen millor consideració e impacte internacional actuant en grups organitzats o sempre que es trobin recolzats per un tercer país o a través de la participació en organismes internacionals...Andorra disposa de 8 ambaixades o missions diplomàtiques permanents...els microestats que aprofiten les oportunitats que els ofereixen els organismes internacionals...passen de ser un estat petit a ser un estat intel·ligent...els microestats i Andorra és un exemple clar, disposen d’eines fonamentals a través de la seva participació en els organismes internacionals per poder augmentar de forma clara la seva visibilitat..” (Sílvia BONET i PEROT)
“..en Estats d’aquestes dimensions la pervivència de la identitat i de les especificitats fa que als 4 Estats l’accés a la nacionalitat sigui difícil i que privilegiïn tots ells el ius sanguini al ius soli...Andorra és el país on l’accés a la nacionalitat és el mes obert dels quatre...malgrat les dissonàncies i les consonàncies que poden aflorar és un fet...que tots s’esmercen per a conservar llurs especificitats i llurs prerrogatives dins del mapa polític i econòmic europeu i mundial. És a dir que llur acció comuna és destacar a l’exterior per obtenir un reconeixement, fer-se un nom i poder tenir rèdits polítics i sobretot econòmics, ja que a l’hora de la mundialització, on el món és un mocador, la viabilitat i la solidesa econòmica d’un Estat són el sòcol de la seva sobirania. I tota la subtilitat rau en preservar, acaronar i esperonar a la vegada els trets identitaris que fonamenten cadascun dels Estats, mantenint unes relacions de respecte i específiques amb els estats veïns. És el que s’anomena el “soft power” (que podríem traduir o definir com poder suau, dolç, o poder de persuasió)...és el que uneix aquests 11 Estats...el ”soft power” els hi dóna força i empeny.” (Meritxell MATEU i PI)
“Andorra s’ha anat aproximant a la UE de dos maneres essencials: una més lligada a la realitat de la necessitat d’adaptació del conjunt normatiu andorrà pel fet de viure al bell mig d’Europa i l’altra més vinculada a l’expressió d’una voluntat política de major integració...(homologació)...a la seguretat industrial, a temes mediambientals, a serveis financers... acords directes amb la UE...acord duaner...acord sobre la fiscalitat de l’estalvi...acord monetari...i per tant la cessió de sobirania que es fa és un element molt notable...no tan sols Andorra ha emprat aquesta pràctica en relació a normes de la pròpia UE... sinó de molts altres organismes internacionals, com el Consell d’Europa o la OCDE...Aquesta interdependència amb el nostre entorn immediat s’amplifica amb el fenomen de la creixent globalització... històricament Andorra ha estat més aviat reactiva en la seva política d’adaptació o homologació amb l’entorn..(voluntat política).. a una major integració amb la UE...lligat a una certa idea de continuïtat històrica...i...al procés d’obertura i diversificació econòmica d’Andorra... Dins d’un punt de vista del marc institucional, la voluntat de la delegació andorrana és assolir un marc garantista i participatiu...més garantista i més participatiu que...l’acord monetari...Des d’un punt de vista sectorial, Andorra ha avançat d’entrada alguns punts essencials de la negociació...en l’àmbit de la lliure circulació de persones... de la lliure circulació de mercaderies...la lliure circulació de serveis i capitals...l’energia i les telecomunicacions...” (Gilbert SABOYA i SUNYÉ)
“La UNESCO és l’única agència de les Nacions Unides que disposa d’una xarxa mundial d’organismes nacionals de cooperació coneguts com a comissions nacionals per a la UNESCO...La seva actuació associa permanentment ens nacionals governamentals i no governamentals competents en matèria d’educació, de ciència, de cultura i de comunicació als treballs de l’Organització...els petits països podrien aportar un intercanvi de les experiències pròpies. Al costat de països més grans però sobretot amb els que estan dotats de més recursos, la dimensió dels petits estats propicia una noció que mereixeria uns comentaris a banda, la de ser considerats un laboratori en que l’experiència de cadascun facilitaria la comparació entre si...els petits estats es troben en una posició en que la cooperació podria resultar més fàcil.” (Elisenda VIVES I BALMAÑA - Jean-Michel ARMENGOL i PETIT)
“..els nostres reptes poden ésser també reptes compartits amb altres estats petits i, salvant totes les distàncies, segons el nostre entendre són de diferent naturalesa...Primer repte a) construir i mantenir un marc jurídic internacional estable de relacions amb la UE com a organització supranacional...b)conservar i aprofundir els acords internacionals que Andorra tingui amb altres subjectes de dret internacional, en especial amb Espanya i França...Segon repte: Per a Andorra seria perjudicial e inviable en un món globalitzat i que s’accelera de cara al futur no arribar a un acord amb la Unió Europea de progressiva integració passant per perfeccionar els Acords d’associació ja existents...Tercer repte: acceleració dels mecanismes comuns de les dos realitats polítiques que facin viable el dia...Quart repte: adaptació institucional...Cinquè repte: comercial, econòmic i monetari...” (Pere LÓPEZ I AGRÀS)
“Les relacions bilaterals entre Suïssa i el Principat d’Andorra han estat tradicionalment molt bones i cordials...A la fi del 2014 hi havia 86 residents suïssos que vivien a Andorra i 55 residents andorrans que vivien a Suïssa...Les relacions oficials remunten als anys 1960 amb la conclusió de l’acord de lliure circulació del 30 de novembre de 1961...El 16 de novembre de 1995 el primer ambaixador suís va ser acreditat a Andorra amb residència a Madrid...Els afers consulars continuen sent gestionats des del consolat general de Barcelona. Des del 2001 un cònsol honorari representa Suïssa a Andorra... la Cambra de comerç d’Andorra enumera Suïssa ..en sisena posició per a les importacions i en cinquena per a les exportacions...els dos països han signat un acord d’intercanvi d’informació en matèria fiscal el març del 2014, que ha entrat en vigor el 27 de juliol del 2015...els dos països treballen en estreta col·laboració dins les organitzacions internacionals.” (Thomas KOLLY)
“La 28a diada sobre Andorra i els petits Estats d’Europa, ens convida a fer balanç sobre les nostres relacions amb els petits estats europeus que més se’ns assemblen i amb els quals més podem compartir i aprendre. A tots nosaltres ens correspon analitzar si són suficients o no.” (Àngels MACH I BUCH)
Un pessó d’opinions i de reflexió, d’informació i de dades, de coneixement i de proposicions, que la Societat Andorrana de Ciències ha pogut posar un any més al nostre abast, gràcies a la gentilesa d’uns ponents generosos i brillants, primer presencialment a Prada el passat 22 d’agost, després i ben properament, al seu web i, abans d’un any, en la seva edició escrita i per internet (via Institut d’Estudis Catalans i Universitat d’Andorra).
No us en perdeu la lectura del text sencer.