No sé per quin motiu és, però en general, tinc una espècie de mania a la gent que fa esport a l’aire lliure, però és una mania saludable, us ho prometo. A mi m’encanta fer esport, faig senderisme sempre que puc, un cop al mes jugo a tennis amb excompanys d’escola, i fins i tot a l’estiu, a Cambrils, surto a córrer pel passeig marítim ben d’hora al matí.

Però no puc suportar els que quan fan esport t’atropellen. Com quan ets a Barcelona, i al mig de Rambla Catalunya un graciós fa sonar el timbre de la seva bicicleta amb la intenció de fer-te apartar  del seu camí. Tu vas tranquil·lament, per una vorera pública, i perquè el senyor usuari del Bicing té més pressa, es creu amb el dret de poder passar, tenint prioritat sobre mi.

Però és que encara puc suportar menys, ho sento pels que es sentin al·ludits, són els runners. L'altre dia, la mosca em va pujar del tot al nas, quan em vaig haver d'apartar de la meva vorera, perquè passaven tot un grapat, tots junts, en ramat, corrent per l'avinguda Consell d'Europa. Que no hi ha llocs fantàstics sense vianants a qui molestar? No tenim un país ple de camins de muntanya excel·lents per fer tot tipus d'esports, que han d'anar pel mig del carrer fent apartar qui passa per allà?

Sé que amb aquesta columna em poso molta gent en contra, però ho sento, hi ha uns espais delimitats per fer les diferents activitats, una d'elles és caminar tranquil·lament pel carrer o desplaçar-se per anar a la feina, i això està pensat per fer-ho a peu, com s'ha fet tota la vida, i no havent d'esquivar tot de gent que no té ganes de pagar una quota del gimnàs.