Videojocs i videojocs on-line
Avui parlarem del ús dels videojocs o dels videojocs on-line. Aquesta mena d’activitat, que des de sempre ha generat un gran debat, té els seus defensors i els seus detractors. Però, qual és la realitat? Aquest jocs són beneficiosos o perjudicials per a les persones?
Tots sabem que jugar és una cosa molt saludable i que ens permet distreure'ns i evadir-nos del estrès quotidià. Per això, podríem afirmar que aquest tipus de jocs és beneficiós sempre que es combini amb altres activitats lúdiques més socials i realitzades a espais exteriors. A més, depenent del joc que triem podem obtenir beneficis tals com una millora de la capacitat d’atenció, de concentració i del raonament lògic i deductiu, fomentar la creativitat, i augmentar la capacitat de resolució de problemes, però tots aquests beneficis estan supeditats, també, al temps que es dediqui a jugar. Per exemple, un nen entre 6 i 12 anys no hauria mai, segons indiquen el experts, de jugar més d’una diària.
No obstant això, si abusem dels videojocs podem caure en una addicció la qual ens pot generar tant danys psicològics (conductes agressives, depressions, problemes de comunicació, etc.) com físics, provocats pel llarg temps que dediquem al joc, (tendinitis, dolors oculars o de cap, ulls ressecs o vermellosos, mal d'esquena, obesitat, etc.). Aquests danys psicològics poden generar conductes que provoquen molts problemes a la feina, a casa, i en el maneig del temps, entre d'altres coses.
Però, els videojocs més perjudicials són, sense cap mena de dubte, els on-line ja que són el major exponent de l’addicció. Aquests jocs, gràcies a la gran atracció dels seus dissenys gràfics, la motivació d'autosuperació que provoquen i la possibilitat de competir amb milions d'usuaris, potencien el vici al joc descontrolat i sense mesura.
Finalment, aquests jugadors passen moltes hores davant els seus ordinadors mantenint-se en una forta tensió constant i dedicant tots els seus sentits en ser els millors. El joc mai es deté, és constant. Això, ens condueix a dedicar-nos a ell de la mateixa manera com si fos la nostra obligació, només podem pensar en jugar deixant de costat altres activitats com la higiene personal, l’esport o la bona alimentació. Aquesta addicció, doncs, es manifesta en un desig persistent de jugar, fins i tot, quan hauríem d’estar dormint. A més, aquests jocs demanen diners. No és suficient com jugar millor que els altres per a assolir un nivell més alt. Els diners et donem molts avantatges. De manera que molts jugadors decideixen emprar els seus diners a tenir aquestes coses totalment immaterials.
Com a conclusió, tornar a dir que jugar a segons que tipus de jocs pot resultar beneficiós per a certs aspectes de la vida de les persones, el que conta per poder gaudir plenament d’aquests beneficis és fer una bona elecció i, a més, jugar d’una manera controlada i amb molt de sentit comú.
Tots sabem que jugar és una cosa molt saludable i que ens permet distreure'ns i evadir-nos del estrès quotidià. Per això, podríem afirmar que aquest tipus de jocs és beneficiós sempre que es combini amb altres activitats lúdiques més socials i realitzades a espais exteriors. A més, depenent del joc que triem podem obtenir beneficis tals com una millora de la capacitat d’atenció, de concentració i del raonament lògic i deductiu, fomentar la creativitat, i augmentar la capacitat de resolució de problemes, però tots aquests beneficis estan supeditats, també, al temps que es dediqui a jugar. Per exemple, un nen entre 6 i 12 anys no hauria mai, segons indiquen el experts, de jugar més d’una diària.
No obstant això, si abusem dels videojocs podem caure en una addicció la qual ens pot generar tant danys psicològics (conductes agressives, depressions, problemes de comunicació, etc.) com físics, provocats pel llarg temps que dediquem al joc, (tendinitis, dolors oculars o de cap, ulls ressecs o vermellosos, mal d'esquena, obesitat, etc.). Aquests danys psicològics poden generar conductes que provoquen molts problemes a la feina, a casa, i en el maneig del temps, entre d'altres coses.
Però, els videojocs més perjudicials són, sense cap mena de dubte, els on-line ja que són el major exponent de l’addicció. Aquests jocs, gràcies a la gran atracció dels seus dissenys gràfics, la motivació d'autosuperació que provoquen i la possibilitat de competir amb milions d'usuaris, potencien el vici al joc descontrolat i sense mesura.
Finalment, aquests jugadors passen moltes hores davant els seus ordinadors mantenint-se en una forta tensió constant i dedicant tots els seus sentits en ser els millors. El joc mai es deté, és constant. Això, ens condueix a dedicar-nos a ell de la mateixa manera com si fos la nostra obligació, només podem pensar en jugar deixant de costat altres activitats com la higiene personal, l’esport o la bona alimentació. Aquesta addicció, doncs, es manifesta en un desig persistent de jugar, fins i tot, quan hauríem d’estar dormint. A més, aquests jocs demanen diners. No és suficient com jugar millor que els altres per a assolir un nivell més alt. Els diners et donem molts avantatges. De manera que molts jugadors decideixen emprar els seus diners a tenir aquestes coses totalment immaterials.
Com a conclusió, tornar a dir que jugar a segons que tipus de jocs pot resultar beneficiós per a certs aspectes de la vida de les persones, el que conta per poder gaudir plenament d’aquests beneficis és fer una bona elecció i, a més, jugar d’una manera controlada i amb molt de sentit comú.