• El PS no és una organització monolítica, però ens cal tenir més debat, en quantitat i qualitat

NOE

Com poden observar, no he pogut resistir-me a la moda de prendre, sense solta ni volta, el títol d'una cançó de les acaballes del franquisme per intentar conquerir la complicitat del lector. Convé,doncs, que engegueu l?esperit crític per jutjar el que segueix. L'any 1975, en Jaume Sisa ens convidava, en una nit clara i tranquil·la, radicalment diferent a la sinistra matinada de la cançó de Lluís Serrahima i Maria del Mar Bonet, a omplir la seva casa «de colors i de perfums». Els visitants de Sisa no tenen res a veure amb els botxins responsables de la mort d?Enrique Ruano Casanova al gener de 1969; els de Sisa són benvinguts: «passeu passeu, de les tristors en farem fum, / que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú».

No crec que el lector estigui interessat en què un servidor li expliqui experiències remotes de migracions nocturnes de casa en casa de familiars i amics fugint de «la gent que trucava de matinada». Fa molts anys que se?m van passar les ganes d?explicar batalletes. Crec que vaig encertar. Anys desprès, llegint llibre d?Isaac Rosa El vano ayer (Seix Barral-2004), m?ho va confirmar un dels comentaris de la contraportada: «la novel·la suposa un toc d?atenció sobre les trampes d?una memòria sentimental i decorativa que desemboca en formes pròximes a la nostàlgia i anul·la per igual responsabilitat i patiment».

Ara, sense cançons, ni dramatismes, ni trampes decoratives, podem entrar, si voleu, a parlar dels debats al PS. ¿És el PS una organització monolítica? ¿Hi ha suficient debat en el PS? A les dues qüestions he de respondre negativament. En els nostres 10 anys d?existència col·lectiva el PS no ha estat mai una organització homogènia, impenetrable, tancada. Però també cal dir que el debat polític ?que n?hi ha hagut i molt? no ha estat suficient, ni en quantitat, ni en qualitat.

Desprès de la Constitució, va començar a forjar-se a Andorra un tipus de conversa pública, que coincidia en la crítica als representats polítics de la dreta en el poder, però al mateix temps no arribava a coordinar les diferents expressions d?identitat política i ideològica, les inquietuds davant el futur incert, les anàlisis fragmentàries del que estava passant, les reivindicacions... en un projecte positiu comú. El centre-esquerra andorrà es va nodrir de professionals, treballadors, petits empresaris i polítics quasi-professionals que van adoptar uns hàbits d?argumentació heretats de l?etapa pre-constitucional, amb una tendència molt acusada a la personalització de la controvèrsia i contaminats pel mal exemple dels debats practicats al país veí del sud.

La creació del PS ?ara fa deu anys? va suposar un enorme pas endavant en la concreció d?un projecte coherent i compartit, amb quatre eixos bàsics. En primer lloc, apostàvem per un sistema fiscal generalitzat i redistributiu; volíem desenvolupar el que marca la Constitució per aconseguir un progrés social; des de la fundació vam tenir clar que el progrés econòmic no pot sacrificar la sostenibilitat i, finalment, teníem la convicció que Andorra és Europa i que calia donar passes inequívoques per apropar-nos a la Unió Europea.

Tanmateix, els hàbits d?argumentació ? del PS i de la resta de forces? no van evolucionar de forma significativa. La confusió i la imprecisió en les opinions, en els objectius i en les propostes han estat les constants en la conversa pública andorrana. Potser és una herència d?aquell vici que assenyalava Brutails: «Il est permis de se demander si les situations franches et nettes ne répugnent pas à l?âme andorrane».

Dins el PS hi ha hagut un progrés per recuperar la força transformadora de la democràcia, el seu sentit deliberatiu, de construcció social de problemes i solucions. Hem començat a transitar des de les polítiques «sense la gent» o, tímidament, «per a la gent» a polítiques «amb la gent»; hem començat a copsar la necessitat de superar el concepte d?espai públic entès com a àmbit institucional, propi i gairebé exclusiu dels poders públics, a l?àmbit de definició conjunta i col·lectiva dels interessos generals.

Aquesta política innovadora que considera els assumptes col·lectius oberts, decidibles, opinables i subjectes a revisió, no es pot imposar; cal vèncer (dins del partit) inèrcies, resistències, mals hàbits, dogmatismes. Cal formar els quadres polítics, els elegits i els militants de base en tècniques participatives.

Tot això estem intentant fer-ho amb paciència, sense excessives preses, amb respecte a tots els companys perquè sabem que, per a alguns, representa un trencament amb unes pràctiques anteriors molt arrelades. Ni volem, ni podem deixar ningú a la cuneta i molt menys «defenestrar» ningú. El PS aspira a ser una llar habitable per a tots els seus afiliats, amb debat lliure d?idees, en la llibertat i la lleialtat, sense que ningú no tingui por a repercussions personals.

El debat lliure, però, no és el guirigall, ni els insults, ni l?exageració hiperbòlica o la caricatura de les posicions contràries; tampoc ho és la recerca a convèncer (a impressionar) posant l?èmfasi en els aspectes emocionals a partir de la identificació de les persones com a amics o enemics.

És cert que hi ha debats difícils, amb risc polític (partidista), però que, per responsabilitat, no podem defugir. Precisament en aquests debats enutjosos hem de fugir de la temptació de facilitat que representa el recurs al crit de la tribu; si els arguments respectius no serveixen per a que una de les parts pugui guanyar el debat, haurem de ser capaços de trobar els arguments que permetin un acostament de posicions i l?assoliment de compromisos que permetin fer més eficaços els instruments que tenim per a la definició i la gestió de les polítiques públiques.

Tornant a les cançons, voldria acabar l?article tal com ho feia Jaume Sisa: «Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú / o potser sí, ja me n?adono que tan sols hi faltes tu /també pots venir si vols, t?esperem, hi ha lloc per tots./el temps no conta, ni l?espai, qualsevol nit pot sortir el sol». H

Primer secretari del PS

[email protected]