El segle XIX fou el de la descoberta i descripció  d’Andorra aïllada, com a reducte feudal i espai fora del temps, com a mostra lliure i  romàntica, ínfima i anacrònica també,  d’unes institucions i costums que havien perdurat des d’un passat llunyà.
 

País de somni i troballa fora de la civilització coneguda a Europa, tan singular que mereixia l’atenció per la seva excepcionalitat.
 

Tomàs Junoy, Michel Chevalier, J.Sans, Lluís Dalmau i Baquer, Castillon d’Aspet, Boucoiran, L.Jaybert, Pierre-Roch de Roussillou, Victorin Vidal, Bayard Taylor, M.Baichis, Jean François Bladé, Baudon de Mony, Leon Bossereau, Silvio Thos i Codina, M.Gourdon, H. Marcailhou d’Aymeric, Artur Osona, Gaston Vuillier i Felix Regnault, entre altes en seran descobridors i descriptors.
 

El segle XX continuarà amb molts altres similars, però n’apareixeran de nous que emmarcaran Andorra amb els altres estats d’Europa o del món, en una situació de singularitat compartida.
 

Així serà amb Ferreira de Castro que va escriure Andorra el 1929 i el va publicar el 1937 dins Pequenos mundos e velhas civilizaçôes, en companyia d’Irlanda, les Balears, les illes de Rodes i de Monte Cristo, Còrsega, Malta, Cartago, Pompeia, Monte Carlo, Madeira, Egipte i Palestina.
 

Com també Gaston Combarnous que descriurà Les Vallées d’Andorre dins la sèrie Voyage aux états lilliputiens l’any 1933.
 

I el 1962 i el 1975 es publicà dins la revista mensual Tour du monde ‘Cinq petits pays d’Europe’ on es presentava Andorra amb Luxemburg, Mònaco, San Marino i Liechtenstein.
 

A partir de l’últim quart del segle XX l’interès per la comparació d’Andorra amb els altres estats d’Europa, normalment petits o micro, sortirà de dins del mateix nostre país.
 

Així els Jocs dels petits estats d’Europa iniciats el 1985, ideats el 1981 i decidits el 1984 amb Andorra  i Islàndia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Mònaco, San Marino,  i Xipre.
 

De llavors ençà poques noves activitats s’han generat a l’entorn dels altres petits estats d’Europa i molts menys han tingut continuïtat.

Hi ha quatre mirades que no hauríem de deixar de fer mai.
 

Malgrat que cada dia ens hem de llevar i pensar a fer rutllar, amb prioritat, el nostre petit món, el que comença i acaba en nosaltres, la família, les amistats i el treball. I no hem de perdre de vista.
 

La primera mirada, en ordre creixent de proximitat i interès, és la que cal fer a Andorra, com a país i estat, com a comunitat nacional  i humana que som, en la qual trobem o s’ens ofereix la matriu territorial a partir de la qual gaudim de personalitat com a poble i internacionalment per poder anar pel món i mirar de satisfer tots els mínims vitals. I amb Andorra cal annexar-hi les mínimes però necessàries matrius territorials que contenen els nostres Coprínceps.
 

La segona mirada és al nostre entorn proper, el que va des dels límits fronterers fins a una distància d’uns 300 quilòmetres, que avui per avui és el radi d’acció que s’assoleix en un dia d’anada i retorn. Aquest espai ens dóna l’estabilitat i seguretat necessàries per a poder-nos desenvolupar amb una certa normalitat, el dia a dia. I per tant proper, sovint, oblidem o descurem.
 

La tercera mirada hauria de ser feta sobre els altres petits estats d’Europa, que ens són més semblants, i dels quals en podem aprendre experiències, realitats, accions, cooperació i especialment de com es mouen i pensen moure’s en aquest macro entorn de la Unió Europea, amb la qual ens toca avui de conviure a tots, des de la nostra petitesa i aïllament, inseguretat i incertesa, respecte al futur d’Europa.
 

La quarta mirada, també important, l’hem de saber fer sobre els centres de decisió i poder que ens afecten a nivell internacional i cada dia ens afectaran més.

La intel·ligència col·lectiva andorrana ha de preocupar-se per a conrear les quatre mirades i saber-les sintetitzar adequadament per tal de no dissipar-se, contradir-se ni desesperar-se, en la seva limitada i possible aplicació dels seus esforços per veure-hi clar.
 

Ben segur que a nivell polític i diplomàtic es deuen estar fent mirades en aquests i altres sentits, però segur que poden ser augmentades en algunes d’elles.

En els àmbits econòmic, social i cultural i altres les quatre mirades també es poden i caldria millorar-les molt més.
 

La Societat Andorrana de Ciències ens convida, el proper dissabte dia 23 d’agost, a la 28a diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada del Conflent on es tocarà el tema d’Andorra i els petits Estats d’Europa, és a dir la qualitat i quantitat d’aquesta mirada possible, convenient i necessària.

Mirada que ens convé incentivar en els dos sentits. A nosaltres de mirar i de convidar també a que ens mirin.
 

El programa i els ponents compromesos inviten a anar-los a veure i escoltar: Marta Fonolleda i Riberaygua (presentació), Alan Ward i Koeck (Andorra i els petits estats d’Europa davant dels reptes del comerç electrònic), Guillem Martin i Bellido (La meteorologia als petits Estats d’Europa: entre la mesoescala i la microescala), Joandomènec Ros i Aragonès (Salutació), Antoni Ubach i Mortès (Mònaco i els altres, vist per un andorrà), Rosa Ferrer i Obiols (Polítiques conjuntes de salut amb els Petits Estats d’Europa), Vicenç Mateu i Zamora (Conferència de Presidents de Parlament dels Petits Estats d’Europa), Jaume Serra i Serra (El Vaticà un microestat que es mesura en hectàrees), Alexis Estopiñan i Pascual (Les dades estadístiques dels estats de reduïda dimensió territorial), Xavier Deu i Pujal (L’adaptabilitat dels petits països), Enric Tarrado i Vives (Interessos comuns), Jaume Bartumeu i Cassany (San Marino, un camí d’amistat vers el futur), Jordi Domingo i Coll (Ser petit en un món global?), Josep Duró i Vidal (Creu Roja andorrana: es pot ser petit i representatiu?), Judith Pampalona i Tarrés (Les particularitats d’Andorra i els altres microestats europeus. Aprofitant al màxim la petitesa), Antoni d’Ortodó i Lloveras-Puig (Estònia i Andorra), Olga Gelabert i Fàbrega (Els jocs dels petits Estats d’Europa, història i evolució de la participació andorrana), Sílvia Bonet i Perot (Andorra: microestat i les seves relacions amb Europa i els organismes internacionals), Meritxell Mateu i Pi (Consonàncies i dissonàncies dels petits Estats europeus: Andorra, Mònaco, San Marino, Vaticà, Malta, Liechtenstein, Islàndia, Xipre, Luxemburg, Suïssa i Eslovènia), Gilbert Saboya i Sunyé (Andorra i el nou marc de relaciona amb la UE), Elisenda Vives i Balmaña–Jean-Michel Armengol i Petit (La Comissió Nacional per a la UNESCO i els petits estats), Pere López i Agràs (Els reptes polítics compartits entre Andorra i els altres petits estats d’Europa), Thomas Kolly (La relació de Suïssa amb la Unió Europea i Andorra), Àngels Mach i Buch (Cloenda).

Tots hi som convidats i així poder estendre la nostra mirada.