Enguany, com cada estiu al mes d’agost, ha tornat al claustre romànic de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell la representació del Retaule de Sant Ermengol d’Esteve Albert i Corp. Aquesta peça basada en fets reals de la història de Catalunya i de la vida del sant es va començar a representar l’estiu de l’any 1957, i des de llavors ja són més de cinquanta anys de funcions.
 

La història que narra el Retaule és la vida del bisbe Sant Ermengol explicada en deu escenes, o quadres plàstics, que representen els moments més culminants de la seva existència: El terror de l’any 1000, Expedició a Còrdova, Consagració com a Bisbe d’Urgell, Constitució de la Canònica,  Els drets sobre el poble de la Cortiuda, El miracle del pagès cec, Visita al poble de Llumeneres a Andorra, Seguici per a mort del bisbe, Miracle de la pluja i Retaule final.
 

Però, no és, com ja sabem, aquest l’únic muntatge o representació popular que Esteve Albert va organitzar expressament per a ser representat en un determinat municipi, encara que alguns, a causa del seu èxit, arribessin a representar-se després també a altres llocs. Aquest és el cas del Pessebre vivent d’Engordany a Andorra, Bandera de Catalunya a Bellcaire, L’Arnaldeta de Caboet a Cabó o el De Nativitate Christi a Sant Vicenç de Montalt entre d’altres.
 

I és precisament de l’obra De Nativitate Christi de la qual també vull parlar avui. Coneguda com el primer pessebre vivent del Maresme es va escenificar per primera vegada a l’església de Sant Vicenç el 14 de desembre de 1963. Esteve Albert va fer per elaborar aquesta representació una adaptació de l’obra medieval del segle XV De Vita Christi de Sor Isabel de Villena, de la qual el Nativitate només és una part. 
 

L’obra consta de cinc quadres sota el títol: Anunciació, Exaltació de Maria, Naixement de Jesús, Adoració dels pastors i Adoració dels Reis. I, per què parlo precisament d’aquesta peça? Perquè, a causa del èxit de la seva estrena, també va ser representada a Andorra al desembre del mateix any pel Grup Artístic Pirene sota la direcció d’Esteve Albert i Corp amb el títol d’El Oratori del Naixement. Una petjada més deixada pel pas d’Esteve Albert per aquest petit país en el qual va acabar la seva vida.