Le Bourg-d’Oisans, a peus d’Alpe d’Huez. Una botiga per a turistes tanca al vespre després d’un dia en què el ciclista francès Thibaut Pinot ha guanyat l’etapa del Tour de França que acabava a dalt del colós alpí. El propietari marxa però ho fa penjant a la part exterior de la tanca una samarreta amb una foto del nou ídol del país veí amb un text: Thibaut Pinot, Alpe d’Huez 2015. Ja tenen el màrqueting fet per vendre la samarreta al dia següent.
 

 A Andorra no sabem el que tenim... aquest país podria donar-li trenta voltes a la zona dels Alps, i no ho explotem. D’acord, que sí, que des del ministeri de Turisme i des d’Ordenament Territorial s’estan fent esforços amb projectes de carrils bici i de cicloturisme, i que ara d’aquí a un mes arriba la Vuelta a Espanya i que al 2016 hi serà el Tour, amb la inversió de molts diners d’euros que això suposa... però és que ser allà als Alps i observar el dia a dia d’aquella zona obre la ment, et permet veure uns pobles bolcats al dos-cents per cent en aquest turisme, amb botigues exclusivament dedicades a aquest públic: lloguer de bicicletes, venda de material, tallers mecànics, bars decorats, restaurants que ofereixen un menú ciclista, que només posen per la televisió ciclisme els dies que dura el Tour, i una població que vesteix les seves façanes, finestres, balcons i fins i tot vehicles propis commemorant el pas de la cursa francesa per allà.
 

Això és viure quelcom amb passió, tant com saber veure que econòmicament compensa, saber que aquells turistes es deixaran molts diners comprant mallots commemoratius de la pujada a Alpe d’Huez, o del Glandon, o de la Croix de Fer... tot d’holandesos, belgues, neozelandesos, australians, nord-americans, britànics, alemanys, txecs, italians, espanyols i andorrans, és clar. L’amor per aquest esport és tan gran a Europa que de Pirineus cap avall no en som conscients, no tenim ni la remota idea del que significa per la resta de centreeuropeus, i el que arriben a gastar en menjar, en beguda, en material, en roba. 

Siusplau, és que es veu clarament. Aprofitem el que tenim, posem a disposició d’ells el que ens estan demanant, fem d’Andorra el centre del ciclisme pirenaic, fem que tot un Tourmalet passi a ser un segon plat –l’organització del Tour ja s’està encarregant de fer-ho en els últims anys posant-lo de pas intermig en etapes sense salsa–, fem que noms com la Gallina, Ordino, Beixalís, Rabassa, Cortals, Cabús, siguin noms que cridin l’atenció dels cicloturistes, que en són molts i amb ganes de gaudir sempre amb nous escenaris al voltant d’Europa. 
 

Mirin les imatges dels Alps durant el Tour, plens de gom a gom, de la mateixa manera que a Itàlia durant el Giro, passió llatina, passió desbordada, o les clàssiques de primavera a Bèlgica, Holanda i França, màxima intensitat per veure poc més d’un centenar de ciclistes patir com animals durant uns segons, però envoltats per una atmosfera que els compensa el viatge, perquè es respira ciclisme allà on van, perquè tenen preferència en les carreteres, amb el seu ferro ‘vintage’ o amb la seva última adquisició de carboni, perquè dinen i sopen a un restaurant sota un pòster de Marco Pantani o Miguel Indurain o Eddy Merckx, o perquè en les habitacions dels hotels, en les entrades dels càmpings o les cases particulars que lloguen habitacions o un pam de terreny per acollir autocaravanes o tendes de campanya hi ha motius ciclistes, rodes, cadenes amb les que es fan forquilles, culleres, aixetes del bany... 
 

Perquè el ciclisme és molt més que la carrera, perquè mou moltíssims diners, és l’hora de reaccionar a casa nostra amb un doble canvi de marxa seguint el camí del que ja s’està fent, millorant la seguretat dels cicloturistes en les vies principals, però sobretot creant les llegendes, explicar que a Andorra fa un any el pas de la Vuelta va ser el més dur de tota l’edició amb un fred que matava, que l’italià Iván Basso es va retirar per hipotèrmia amb l’ajuda dels mecànics per desenganxar-lo del seu manillar del qual no podia separar els dits per culpa del fred... explicar-ho tot i fer-ho nostre.