No sé qui era el Sr. Murphy, que encertava totes les lleis que enunciava i sobre les que poden experimentar diàriament que sí, que funcionen. Tampoc sé qui és el Sr. Z. que va dir una cosa que em va cridar l’atenció. Per què s’ha de felicitar una persona quan fa anys? En realitat s’ha de felicitar la seva mare que hi és per a tot en la vida d’una persona. És una gran veritat, però les mares, generoses, sempre, pensen en filles i fills, que es facin grans i mengin bé. La bona solució és felicitar la mare, la persona que fa anys, i a tothom que ens agradi. No deixa de ser un desig d’una mica de felicitat. El Sr. Z. té altres notables reflexions que va recollir Hans M. Enzersberger, algunes que podem compartir més que d’altres, però aquesta és la gràcia d’aquest llibre de pensaments, amb aforismes i petits relats que parteixen de la vida quotidiana. Res que no passi a les persones ha de quedar al marge de la filosofia. El Sr. Zeta està encantat amb els filòsofs, afirma, perquè n’hi ha molts i es contradiuen entre ells, però a més no tenen cap problema en parlar d’allò sobre el que no hi entenen. De manera anònima, amb aquesta identificació, el Sr. Z.  es burla de les definicions incomprensibles de Hegel, heretgia, però tan compartida per la resta dels humans, que és difícil resistir-se a compartir aquesta opinió. Z. de fet no té tant mèrit, apareix, s’explica, parla, de vegades li pregunten i ja està. Quan se’n ha cansat, se’n va i no torna. Serà per aquesta posició de dir el que es pensa i que ho agafi qui vulgui? Cal reprimir el pensament per entrar en la dinàmica de les formes correctes? Hem de contradir pensament i acció? I si no poden anar alhora, què hem de fer. En resum, que tal com corrobora aquest autor, les tortugues de les Galápagos viuen molt més que els humans, que les mares, sobretot, són les que s’han de felicitar per l’aniversari de la descendència, i afegeixo que gats i gossos viuen molt menys que les humans.