Bruixes i més bruixes
Com ja és habitual a Encamp enguany van a celebrar una altra vegada per Sant Joan la nit de les Bruixes, omplint-se el carrer Major d’aquesta parròquia de petites paradetes on podien endevinar-te de diverses formes el teu futur. Però, no obliden que a la Nit de Sant Joan també apareixen bruixes acompanyades pel diable a gairebé totes les parròquies.
Ara, l’exoterisme i la bruixeria farà acte de presència a les festes majors de Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. A Escaldes, com ja és habitual, tindrem al Passage de l’Arnaldeta de Caboet el mercat de les bruixes i a Sant Julià la Fira Esotèrica on, a més, podràs aprendre a realitzar rituals de màgia blanca amb espelmes.
Però, d’on procedeix tota aquesta tradició per celebrar aquests tipus d’actes de caire màgic i esotèric?
Si hem tingut l’oportunitat de llegir el llibre de Robert Pastor i Castillo “Aquí les penjaven” o hem assistit a alguna de les conferències que s’han desenvolupat en Andorra envers a aquest tema, coneixerem alguns dels fets de bruixeria que van tenir lloc a Andorra així com les condemnes aplicades per patir l’acusació de bruixeria. Allò, no tant sols va ocórrer a Andorra.
Durant l'edat moderna, sobretot a la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII, es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria bastant considerable. A Catalunya, entre els anys 1616 i 1622, va haver unes quatre-centes dones que van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes. A diferència d'altres territoris, a Catalunya no va ser la Inquisició l'encarregada de perseguir, interrogar, torturar i matar aquestes dones acusades per bruixeria, sinó que van ser els senyors i els tribunals locals els qui es van a ocupar de dur a terme aquesta fosca tasca. El primer era trobar un bon caçador de bruixes que determinés si la persona acusada ho era o no. Si l’expert considerava que ho era, venien els durs interrogatoris durant els quals es torturava a la dona fins a aconseguir la seva confessió. El següent pas acostumava a ser la forca.
És per tots aquests successos i creences populars envers a aquestes dones que, no només a Andorra, sinó a tota Catalunya es celebrem festes populars i fires que les recorden com, per exemple, entre d’altres, el Cau de Bruixes que té lloc a Centelles, entre els dies 30 i 31 de gener, amb un ampli mercat, actuacions i xerrades o la Fira de bruixes de Sant Feliu de Sasserra, entre els dies 31 d’octubre i l’1 de novembre, amb actuacions teatrals, mercat, etc. En aquest últim municipi hi trobareu l’únic centre d’interpretació sobre la història de les bruixes que hi ha a tota Catalunya.
Ara, l’exoterisme i la bruixeria farà acte de presència a les festes majors de Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. A Escaldes, com ja és habitual, tindrem al Passage de l’Arnaldeta de Caboet el mercat de les bruixes i a Sant Julià la Fira Esotèrica on, a més, podràs aprendre a realitzar rituals de màgia blanca amb espelmes.
Però, d’on procedeix tota aquesta tradició per celebrar aquests tipus d’actes de caire màgic i esotèric?
Si hem tingut l’oportunitat de llegir el llibre de Robert Pastor i Castillo “Aquí les penjaven” o hem assistit a alguna de les conferències que s’han desenvolupat en Andorra envers a aquest tema, coneixerem alguns dels fets de bruixeria que van tenir lloc a Andorra així com les condemnes aplicades per patir l’acusació de bruixeria. Allò, no tant sols va ocórrer a Andorra.
Durant l'edat moderna, sobretot a la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII, es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria bastant considerable. A Catalunya, entre els anys 1616 i 1622, va haver unes quatre-centes dones que van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes. A diferència d'altres territoris, a Catalunya no va ser la Inquisició l'encarregada de perseguir, interrogar, torturar i matar aquestes dones acusades per bruixeria, sinó que van ser els senyors i els tribunals locals els qui es van a ocupar de dur a terme aquesta fosca tasca. El primer era trobar un bon caçador de bruixes que determinés si la persona acusada ho era o no. Si l’expert considerava que ho era, venien els durs interrogatoris durant els quals es torturava a la dona fins a aconseguir la seva confessió. El següent pas acostumava a ser la forca.
És per tots aquests successos i creences populars envers a aquestes dones que, no només a Andorra, sinó a tota Catalunya es celebrem festes populars i fires que les recorden com, per exemple, entre d’altres, el Cau de Bruixes que té lloc a Centelles, entre els dies 30 i 31 de gener, amb un ampli mercat, actuacions i xerrades o la Fira de bruixes de Sant Feliu de Sasserra, entre els dies 31 d’octubre i l’1 de novembre, amb actuacions teatrals, mercat, etc. En aquest últim municipi hi trobareu l’únic centre d’interpretació sobre la història de les bruixes que hi ha a tota Catalunya.