Cada any és el mateix. Arriba el Campus Nike i comença el show, la broma de la puntualitat, o de la no puntualitat, o directament la de la falta de respecte cap als professionals de la premsa. Sempre igual, any rere any. No falla. 
 

Les convocatòries de premsa tenen hores de compliment. És a dir, que s’entén que cada entitat, persona o qui sigui que convoca una roda de premsa, ha de ser puntual i respectuosa amb els periodistes, càmeres i fotògrafs, perquè aquell acte que s’organitza no és el centre del món, no és l’únic del dia, i no és més que un entre mil al llarg d’una jornada. 
 

Així que no em val que el nom del personatge a qui s’espera sigui Bartra o el rei del Mambo, perquè aquí tothom mereix un respecte. Els nens esperen, sí, i ja sabem que a ells els és igual perquè la il·lusió els omple, però la premsa va per feina, i si això no s’entén per part dels encarregats del Campus Nike, ja podem continuar esperant, que una altre any els ‘plumilles’ tornaran a esperar mitja hora a l’estrella de torn. 
 

Ara recordo fa uns anys quan Gerard Piqué, que encara era jugador del Manchester United, era un dels convidats del Campus Nike. Allà que vam anar els periodistes convocats a una hora concreta, i quan vam arribar, el defensa central encara no hi era. Va trigar a presentar-se, però vam tenir paciència, i quan va aparèixer, el jugador es va posar a jugar amb una pilota al que en aquell moment era encara la gespa natural del Camp del Consell, avui Estadi Nacional. Després, amb els periodistes esperant i mirant de lluny com si fos aquell el sultà de Brunei i pensés que el món gira al seu voltant, el futbolista se’n va anar a una banqueta, es va posar els cascs de música i allà es va quedar escoltant qui sap si a Shakira. 
 

No podia ser. Era inacceptable, però quan vam demanar explicacions als encarregats del Campus Nike, aquests arronsaven les espatlles i feien cara de no saber què fer davant una persona que semblava acostumada a fer el que li venia en gana. Així que alguns periodistes van decidir marxar davant de la manca de respecte que, tot sigui dit, aquest any s’ha tornat a repetir: arribava aquesta mateixa setmana Marc Bartra, i aquest, una estrelleta més que creu que pixa or líquid, va decidir que no volia no només fer declaracions –aquí està en el seu dret, s’ha de dir també–, sinó que no fossin enregistrades per cap mitjà les preguntes que l’hi feien els nens que participen del Campus, i ni molt menys les respostes. 
 

Així que ja ho veuen, gent maleducada, irrespectuosa, que somriu a la càmera quan l’interessa, que busca els mitjans si li va bé, i que quan li ve de gust exigeix el que no faria ni el mateix Barack Obama. Ja està bé, senyors del Campus Nike, de fer d’aquesta passarel·la d’esportistes un disbarat educatiu, i a veure si es pot aconseguir que amb el pas dels anys la puntualitat i el respecte cap a la resta de persones que envolten el Campus sigui la marca de la marca. Ja m’entenen: està en la seva mà. Ja que són patrocinats, ja que se’ls pressuposa un compromís amb la marca, que deixin de malmetre-la.