Doncs sí, hi vaig anar
No me n'amago, i això que vivim a un país on sovint hi ha qui s'amaga dels llocs on va o deixa d'anar per por del que diran els altres, i no estic parlant de fer coses mal fetes, ni de tenir una vida privada amagada respecte als altres, estic parlant d'anar a certs supermercats. I no només em sembla que no estigui bé anar a segons quins llocs per estalviar-se diners, quan sabem, de sobres, que si et pots estalviar uns diners, benvingut sigui l'estalvi.
Doncs l'altre dia, i ho explico perquè és veritat, i no me n'amago, vaig passar pel nou supermercat que ha obert a les afores de la Seu d'Urgell. Un supermercat, que no en diré el nom, perquè no patrocina pas aquesta columna d'opinió, i que a més és propietat d'un valencià enmerdat en el cas Barcenas, i per això mateix encara diré menys el nom, perquè no em cau massa bé.
El fet, és que vist el rebombori que han fet els mitjans de comunicació, els partits polítics de la Seu durant les eleccions, i molts ciutadans, tenia curiositat per veure la Sagrada Família dels supermercats. I és que realment és espectacular, en un llogarret com la Seu d'Urgell s'hi troba un dels supermercats de la marca més grans de tot Catalunya, i no en va. L'estratègia del valencià és molt encertada, i a Andorra ens segueix passant el que ens passa sempre. Les veiem venir, però fem veure que no va amb nosaltres, negarem qualsevol cosa que pugui trencar l'estatu quo fins que se l'hagin carregat del tot. Ens passa amb la banca, amb el contraban de tabac, i també amb el turisme. Però en aquest cas el que passa és que això ataca el moll de l'os i per això encara fa més mal.
Era dissabte al migdia, i a l'aparcar el cotxe em vaig adonar de seguida, que el 90% de les matrícules dels cotxes aparcats en el supermercat de la Seu, eren andorranes. Llegia, fent hemeroteca, que els comerciants andorrans no el veien com una competència, doncs que espavilin a posar-se ulleres, perquè em sembla que ja han perdut el públic més fidel, el d'anar a comprar-los cada setmana, i em sembla, malauradament, que això és només ha fet que començar.
Doncs l'altre dia, i ho explico perquè és veritat, i no me n'amago, vaig passar pel nou supermercat que ha obert a les afores de la Seu d'Urgell. Un supermercat, que no en diré el nom, perquè no patrocina pas aquesta columna d'opinió, i que a més és propietat d'un valencià enmerdat en el cas Barcenas, i per això mateix encara diré menys el nom, perquè no em cau massa bé.
El fet, és que vist el rebombori que han fet els mitjans de comunicació, els partits polítics de la Seu durant les eleccions, i molts ciutadans, tenia curiositat per veure la Sagrada Família dels supermercats. I és que realment és espectacular, en un llogarret com la Seu d'Urgell s'hi troba un dels supermercats de la marca més grans de tot Catalunya, i no en va. L'estratègia del valencià és molt encertada, i a Andorra ens segueix passant el que ens passa sempre. Les veiem venir, però fem veure que no va amb nosaltres, negarem qualsevol cosa que pugui trencar l'estatu quo fins que se l'hagin carregat del tot. Ens passa amb la banca, amb el contraban de tabac, i també amb el turisme. Però en aquest cas el que passa és que això ataca el moll de l'os i per això encara fa més mal.
Era dissabte al migdia, i a l'aparcar el cotxe em vaig adonar de seguida, que el 90% de les matrícules dels cotxes aparcats en el supermercat de la Seu, eren andorranes. Llegia, fent hemeroteca, que els comerciants andorrans no el veien com una competència, doncs que espavilin a posar-se ulleres, perquè em sembla que ja han perdut el públic més fidel, el d'anar a comprar-los cada setmana, i em sembla, malauradament, que això és només ha fet que començar.