L’escriptor català Lluís Capdevila i Vilallonga és el protagonista de la ruta literària d’aquest any que organitza la Biblioteca Nacional d’Andorra. Literatura itinerant fa un recorregut pel Casc Antic d’Andorra la Vella tot relacionant els llocs i els edificis amb textos de diversos escriptors. 
 

Qui assisteixi a fer aquest itinerari tindrà l’oportunitat de conèixer una mica millor a aquest escriptor que va estar tan vinculat amb aquest país durant la darrera etapa de la seva vida. Però, jo prefereixo parlar una mica de la seva faceta com a escriptor de llibrets de sarsuela que potser és la més desconeguda.

Cançó d’amor i de guerra va ser l’únic llibret de sarsuela que l’autor va compondre amb la col·laboració d’un altre dramaturg i autor de llibrets: Víctor Mora i Alzinelles. Aquesta sarsuela es va convertir en la seva obra més popular.
 

Cançó d’amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, el segon dividit en dos quadres i un teló musical. La seva estrena va ser el dia 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona, per la companyia de Líric Català dirigida per Josep Llimona, amb música del compositor valencià Rafael Martínez Valls.
 

L’obra, creada l’any 1926 durant la Dictadura de Primo de Rivera, es va titular inicialment Els soldats de l’ideal, però la seva temàtica va fer que es prohibís abans que es pogués fer la seva estrena amb aquest títol. A Andorra va ser representada l’any 1968 per la Secció Teatral del Casal del Centre amb la col·laboració del Mestre Joan Roure qui va ser el fundador de l’Orfeó Andorrà l’any 1964, a més, de fer moltes altres col·laboracions al món de la música tradicional a Andorra.
 

La sarsuela, després de la guerra civil va ser prohibida. Malgrat tot, va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir ser  representada. L’acció es desenvolupa a una farga situada a un poble indeterminat del Vallespir, França, l’any 1793, en plena Revolució Francesa. L’argument està basat en la història d’amor entre dos joves, l’Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat infortuni. Un tercer personatge, el fill del batlle Ridau, es proposa maridar-se amb la noia costi el que costi. Així la trama principal descobreix les disputes i contrarietats que es produeixen dins aquest triangle amorós, alhora que il·lustra el convulsiu moment històric que vivia la França de finals de segle XVIII.
 

Si algú està interessat en assistir a la seva posada en escena, té l’oportunitat fer-ho anant a alguna de les representacions que es faran els dies 29, 30 o 31 de juliol al Teatre Contal de Barcelona.