hem entrat a l’estiu i al marge de la calor pròpia de l’estació, tenim al davant un panorama d’un estiu molt calent políticament, a Europa, a Espanya i a Catalunya. A Europa veiem el trist espectacle de persones que arriben a les costes d’Itàlia o de d’altres llocs de la Mediterrània, mentre a Brussel·les es barallen per les quotes del seu repartiment. Molt trist, estem parlant de persones, abans de ser emigrants tothom és persona. 
 

La declaració dels drets humans continua avui ben escardada doncs no es compleix el que es proclama quan es diu que «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitats i en drets». També el problema del deute grec que sembla que no es vulgui resoldre com es va fer amb Portugal o Irlanda. Jo com molta gent, perdono els grecs els 600 Euros que diuen que ens deuen a tots els espanyols i en canvi no perdono la morterada que l’Estat espanyol es va gastar amb diners de tots per rescatar Bankia, com tampoc perdono les retallades en ensenyament i en sanitat que s’han fet a Catalunya. Com veieu el meu desconcert, o la realitat sociopolítica em porta a barrejar Europa amb Espanya i Catalunya. 
 

Sobre Espanya malgrat totes les coses negatives que em vénen al cap no puc deixar d’alegrar-me per dir Bon Vent i Barca nova al ministre Wert. Tota la comunitat educativa està d’enhorabona  ja que és un dels  ministres que més animadversió s’ha guanyat arreu. Ha marxat per la porta gran cap a Paris amb l’agraïment del president Rajoy per tota la seva feina. Amb castellà diríem «Dios los cria y ellos se juntan». 
 

Jo dono gràcies a Déu que des de Catalunya no haurem de patir més la Wertgonya. Tot i que el seu successor el Sr.Méndez de Vigo també és de la corda del centralisme acèrrim. Per sort a la tardor o a l’inici de ‘hivern hi hauran eleccions i espero la davallada del PP.  Em temo que aprofitaran l’estiu per colar-nos algun gol en contra de Catalunya i en contra dels drets dels mes desfavorits.
 

I a casa nostra? Tenim un batibull considerable doncs les Eleccions al Parlament del setembre ens marquen quotidianament i ens condicionen. Ja estem en campanya electoral i la realitat ens planteja la pugna entre el sobiranisme, l’unionisme i el federalisme. I per mes embolic dintre del sobiranisme les diferents sensibilitats que vant  des la  la DUI (Declaració Unilateral de Independència), fins al Dret a Decidir, passant pel Procès Constituent. 
 

La ruptura de CIU es veia venir doncs el divorci entre Mas i Duran era evident. Quant a Junqueres queda clar que vol disputar a Mas el protagonisme del Procés i el President busca gent per fer una llista passant la pilota a les entitats socials sense tenir en compte que en aquestes no solament hi ha convergents. I les esquerres estan en un procés de fer un front comú entre ICV i «Podemos». Temps al temps.
 

Bon estiu a tothom i si Déu vol fins la propera temporada.