A Leonardo Padura li han donat el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres d’aquest any pel conjunt de la seva obra. Una de les novel·les més conegudes que ha publicat es titula ‘Herejes’. És un escriptor que deixa anar torrents de paraules i pàgines, basades en una documentació fidel sobre cada història. Amb moltes paraules i dins d’una estructura interessantíssima, a ‘Herejes’ hi figura un dels drames que es van produir abans de la Segona Guerra Mundial, la peregrinació de barcos amb passatgers jueus fugint del nazisme. Alguns van tenir sort i van poder trobar refugi en diversos països d’Amèrica. Altres van haver de tornar a Europa, no els esperava altre destí que el desastre. 
 

En aquesta història, que creua personatges, religions, cultures, creences, ètiques i morals, tribus urbanes i amors contrariats, s’hi pot descobrir un paral·lel amb els moviments de refugiats, d’emigrants del Pròxim Orient i d’Àfrica. Per mar, busquen una vida que els permeti aprofitar amb dignitat els pocs anys que ens són concedits al món. Si poden, a les costes d’Europa desembarquen i qui sap què els espera. Al vell continent, a la ribera nord de la Mediterrània, no s’han fet els deures, però fins i tot pot semblar que no s’ha estudiat l’assignatura. 
 

És fàcil, però, criticar les actituds de qui no accepta immigrants o refugiats, tots, els uns i els altres, atrapats per les seves coses. No costa gens alarmar-se per la quantitat de víctimes que s’ofeguen i, desconegudes, desapareixen per sempre. Tothom està d’acord que no pot ser que es tracti com a delinqüents persones que busquen els valors que prediquem. Hi ha un dia mundial dels refugiats, que vet aquí, serà el proper dissabte, el 20 de juny, però quan apareix el problema, costa molt donar-hi una solució que s’acordi amb aquells valors dels que ens agrada tant la teoria. I què es pot fer? Posar en pràctica aquells principis. És cert que són molt grans els reptes, des de l’adaptació de regulacions fins assumir un futur desconegut. Si no s’hi projecta una perspectiva global en aquest planeta superpoblat, de refugiats, i de migrants no en faltaran, no.