aquesta setmana al TNC s’ha retut homenatge a Josep M. Benet i Jornet per commemorar els seus 75 anys i la seva carrera com escriptor de teatre i de guions per la televisió. Homenatge merescut amb un punt de tristesa però, doncs s’acabava de conèixer la noticia: Benet i Jornet ‘Papito’ està malalt d’Alzheimer. Quin greu! Per ell, pels seus familiars i per tota la cultura catalana.
Des de la seva primera obra de teatre, ‘Una vella i coneguda olor’ que vaig veure al Romea a la tardor de l’any 64 sempre m’he sentit atreta per les seves obres. Ha escrit obres realistes, diria costumistes retratant la societat; influenciat per escriptors diversos des de Buero Vallejo a Tennessee William. El que la fet popular han estat les series televisives que TV3 ha ofert al públic. Val a dir que ha tingut la sort que els seus personatges han estat interpretats per actors i actrius de categoria; tenim doncs un gran escriptor i un elenc de professionals de la interpretació també d’un gran nivell. Cada una d’elles, de les tele-noveles, presenta diversos entrellats que giren entorn d’un de central aixi el nombre de professionals del teatre que hi han intervingut es molt elevat. A ‘Poble Nou’ qui no recorda el personatges de l’Antonio (Miquel Cors) o de la tieta (Victòria Lizaran) o a la Rosa (Margarida Minguillon)  a qui retrobem  al ‘Cor de la Ciutat’ com a Cinta la dona del Peris (Pep Anton Muñoz). El Peris és fet a la seva, però es fa estimar i sentir molt proper. Continuaré en aquest petit espai parlant de l’impacte produït per ‘Nissaga de Poder’.  obra que va escriure amb la col·laboració de Jordi Arcarazo.
És considerada una de les obres claus, la mes polèmica i més discutida  de la seva producció. Aquí les diverses històries giren entorn de la familia Montsolis  on es retrata la maldat i la bondat humana. És un relat on impera la mentida i la hipocresia d’aquesta família de terratinents rics. Que contrasta amb la bondat de la cartera interpretada per la Mercè Comes. Recordo una discussió amb uns companys de l’Institut sobre si la societat catalana estava preparada per acceptar les relacions incestuoses entre els dos germans el Mateu, interpretat pel malaguanyat Jordi Dauder, i la Eulalia, l ‘Emma Vilarassau a qui retrobarem com a Teresa a ‘Vent del Pla’. Finalment vam acabar la discussió citant al nostre company i amic Mosen Mas que reitera que «la realitat supera la ficció».
Entre d’altres personatges vull citar la magnífica interpretació que l’actor Boris Ruiz fa del notari a qui retrobem com a Ramiro al bar de Vent del Pla i no acabaria... ara em ve al cap l’Eduardo Farelo, el noi  fruit de l’incest i que no sap qui són els seus pares. Ara triomfa amb el programa musical ‘Oh happy day’.
Amb aquestes línies vull sumar-me a l’homenatge a Benet i Jornet i agrair-li la col·laboracio en la difusió de la llengua catalana.