Escric aquest article després d’una altra sessió de control maratoniana del Consell General. És evident que la situació d’excepcionalitat en què es troba sotmès el país exigeix que els membres del Consell General exercim les nostres obligacions de seguiment, supervisió i control de l’acció de Govern l’estona que calgui. Darrerament, però, s’han esdevingut un munt de situacions inèdites: tres dies consecutius celebrant sessió de Consell, una sessió de Consell amb rècord de brevetat (només tres minuts) i una sessió de Consell amb rècord de durada (més de tretze hores).
 

Tot plegat evidencia que les regulacions que dictaminen com s’ha de procedir al Consell i envers Sindicatura encotillen, potser de manera exagerada, l’acció parlamentària.
 

És obvi que calen reglaments per posar ordre i procediments clars per garantir el funcionament fluid de la institució, però potser caldria fer-ne una actualització.

De fet, aquesta assignatura pendent ja consta en la llista de tasques a realitzar, en un afany de millora de la dinàmica parlamentària. Malauradament, però, la quantitat ingent de feina a fer, força més prioritària, fa que aquesta modificació romangui encara al calaix.
 

Dic ‘malauradament’ perquè, al cap i a la fi, qui en resulta perjudicat són tots i cadascun dels ciutadans del Principat d’Andorra, i no uns altres. És al Consell General on rau la sobirania del poble i, conseqüentment, és la ciutadania andorrana qui ha de disposar de tota la informació legislativa de manera digerible i sistemàtica, i de ben segur que les sessions parlamentàries de més de tretze hores no hi ajuden gaire.

 

Per molta feina ingent i prioritària que hi hagi, esmerçar esforços i energies per fomentar una bona i eficient comunicació que arribi de manera fluida a tots els ciutadans del país és una assignatura pendent que no es pot allargar més.