Sovint es critica que la mal anomenada gent de la cultura viu subvencionada i que xucla de la mamella de l’Estat... Però provin vostès d’endegar un projecte cultural amb 1.000 euros al sarró. Ni per a pipes. Ningú vol dependre d’ajuts, però si no tens un bon compte corrent difícilment podràs començar res. El suport públic és clau per incentivar projectes culturals que, a la llarga, poden autofinançar-se i, fins i tot, generar ocupació.
Una altra dificultat són les traves burocràtiques. La paperassa es pot arribar a empassar la il·lusió perquè justificar fins a l’últim euro es pot convertir en una tasca titànica. Com es quantifiquen les idees, les hores de treball d’investigació, de creació? En els sectors creatius, ja sigui pintura, fotografia o escriptura, la frase feta treballar per amor a l’art s’ha convertit en una constant a la qual s’ha de dir prou. La creació és un treball, plaent, això sí, però una feina. I un artista també ha de pagar factures...
El repartiment del pressupost general de l’Estat és un indicador clau de les prioritats d’un país. Educació i cultura són les bases per formar una ciutadania amb esperit crític, que es qüestioni els arguments absoluts, que somiï, que innovi, que inventi, que imagini... Ignorar la cultura pot ser un símptoma que no interessa formar una ciutadania així. Volem autòmats que es dediquin a treballar i consumir, o ciutadans que facin avançar la societat?