Estava segur que la diftèria, la tos ferina, les galteres, el xarampió, la diftèria i la rubèola eren una cosa del passat, com els noms de pila de l’Antic Testament, els llavis leporins, els rodets de fotos i  l’aigua de litines però, no. Aquestes malalties han tornat. Fins i tot hi ha hagut un repunt per quatre motius principals: l’arribada de població immigrant que no està immunitzada, els nens no vacunats de poblacions desfavorides; la mobilitat, ja que el penúltim brot de xarampió a Barcelona es va produir en el festival Sónar amb presència de joves procedents de diversos països, i, sobretot, la negativa d’alguns pares a vacunar els fills perquè acostumen a ser partidaris de les medicines alternatives.
 Els col·lectius antivacunes són nombrosos als Estats Units i als països anglosaxons i van viure un auge després de la publicació, el 1998, a la revista The Lancet, d’un informe del metge gastroenteròleg britànic Andrew Wakelfield que vinculava la vacuna triple vírica (rubèola, xarampió i galteres) amb l’autisme. Posteriorment Wakefield va ser expulsat del Col·legi de Metges del Regne Unit i la revista va retirar l'article però ja havia deixat pòsit. En ple auge del racionalisme científic creixen les creences pseudocientífiques que amenacen el sentit comú i fins i tot la conservació de l’espècie. Perquè queda absolutament comprovat que les campanyes de vacunació massives han aconseguit reduir dràsticament la incidència de determinades malalties.
La poliomielits està a punt d'eradicar-se, la mortalitat del xarampió  --tot i els casos recents de Berlín i Nova York--  ha disminuït  en un 75% i de diftèria feia 30 anys que no n’hi havia cap cas a l’Estat espanyol. Davant d’això els antivacunes parlen de teories conspiratives dels Governs i de les farmacèutiques, omplen internet de mites que n’exageren els efectes secundaris i publiquen llibres defensant els seus arguments. Existeix fins i tot la Lliga per la Llibertat de Vacunació, presidida pel metge naturista gironí Xavier Uriarte amb riuades de pacients a la seva consulta, frases lapidàries com “l’alimentació es basa a no menjar”, i autor, el 2003, del llibre Los peligros de las vacunas (Ática Salud). Ara, amb l’hospitalització d’un nen de sis anys d’Olot a causa de diftèria, s’han tornat a sentir les veus dels partidaris i dels detractors de la vacunació.
No hi ha falten com sempre les opinions esbiaixades, poc rigoroses i que, a banda de no aportar res, generen confusió. És el cas de la metgessa i monja Teresa Forcades que ha sortit del convent per entrar en política. Diu que els nens que es vacunen contra la diftèria “corren el risc de patir efectes secundaris a causa de l’alumini que porten les vacunes”.
L’alumini és un metall que es troba de manera natural a les aigües i terres continentals. És present de forma natural en els aliments, s’hi addiciona de vegades durant l’elaboració i també es pot incorporar a través dels estris de cuina i del material d’envasament. Hi ha alumini fins i tot a la llet materna i, les concentracions més altes (entre 5 i 10 mg/kg), es troben al pa i als productes farinacis, en alguns vegetals (bolets, espinacs, bleda, rave, enciam i blat de moro dolç), vísceres, marisc i, especialment, al coco, a les espècies, al te i a les tisanes.
Es calcula, que només amb el menjar, ingerim uns 8 mil·ligrams diaris d’alumini. Una vacuna en conté només 0,5. Desconec què és la catàfora que preguntaven a la prova de castellà de la selectivitat de Catalunya. Suspendria el test d’espanyolitat per a immigrants perquè desconec quin aixecament revolucionari es coneix amb el nom de “La Gloriosa”, i quin torero està vinculat a un conegut personatge televisiu, però sé que ha molt poca informació sobre els efectes tòxics de l’alumini en humans, tot i que s’ha apuntat que està implicat en l’etiologia de l’Alzheimer i en d'altres malalties degeneratives.
 A l’espera de les investigacions que es facin en aquest camp, i a banda de les opinions de defensors i detractors de les vacunes hi ha una cosa que tinc clara: prefereixo patir un Alzheimer amb 90 anys que haver mort de diftèria als sis.