Potser el títol d’aquesta finestra pot semblar molt agosarat, doncs el Pirineu com a Serralada ja esta fet, des dels moviments Alpins en el perióde anomenat Terciari, però el Pirineu com a lloc de convivència l’anem fent les persones que hi vivim dia a dia Dit això us vull explicar l’anada el passat dia 6 amb l’amic Amadeu Gallart a Era Val d’Aran al poble de Bossòst per fer una reunió del grup APiA amb companys de les diverses comarques pirinenques. Va fer un mati magnific acompanyat del paisatge espectacular que es troba des de la Seu a Bossòst. Feiem la trobada a l’Ajuntament al davant de l’Esglèsia Romanica, del Segle XII, dedicada a l’Assupmció de Maria. com que vàrem arribar amb temps visitarem el temple, un autèntic regal per l’esperit. Per mi la visita a l’església justifica una anada a Bossòst. Es un temple basilical, sense transsepte, de tres naus, impressionen els pilars circulars que separen les naus aixi com tota les portes, la coberta sense oblidar els absis, i el campanar.
Ens varem trobar amb els companys i com a mestre de cerimònies el Joan Obiols i  puntualment a les 11 començarem la reunió. Potser que comenci pel priçincipi  definint les sigles APiA: que vol dirAlt Pirineu i Aran. Es tan sols un grup d`opinió sonbre la nostra realitat geogràfica col.lectiva, que sabem que no és única sino molt similar a altres territoris de muntanya amb problematiques de comunicació i de despoblament com els nostres. En som plenament concients, a nosaltres però ens preocupa d’una forma particular l’espai geogragic que delimitem amb les comarques de la Ribagorça, el Pallars Jussà i el Subirà, l’Alt Urgell, Cerdanya i la particularitat d’Era Val d’Aran i reivindiquem una i mil vegades la Vegueria de l’ Alt Pirineu i Aran.  El grup APiA te un antecedent històric en els GAP, (Grups Alt Pirineu), sorgits a mitjans dels setanta que van reclamar una Llei de Muntanya Catalana, aconseguint un tractament especific de la Muntanya a la Constitució i la formació dels Consells Comarcals de Muntanya. El company Paco Boya, senador a Madrid, ens va ajudar a entendre que sense voluntat política és dificil dignificar la vida de la gent de la muntanya, doncs tan des de Madrid com de Barcelona la muntanya els queda lluny. Simplement recordar la nostra feblesa demogràfica, en el 20 % del territori catala i vivim solament un 1 % de la població. Malgrat el coneixament d’aquesta realitat APiA te com objectiu fer Pirineu, que vol dir parlar i donar a coneixer els nostres problemes, Som un teritori ric on es genera energia hidroelectrica i tenim un gran potencial amb les energies alternatives, la solar i la biomassa i tenim uns paratges idilics, però els nostres pobles es buiden de gent i es moren. Els nostres joves no troben feina i marxen i es tanquen les escoles. Denunciem aquesta realitat i esperem que les properes eleccions ens portin un bri d’esperança pel nostre teritori de l’Alt Pirineu i Aran.