Són 11 tècnics per 23 atletes els que havien d’anar a Bakú en un inici de la delegació d’atletisme. A qualsevol li sobta això i es pregunta per què és necessari tant tècnic. Sense desmerèixer la feina de tots ells, però és exagerat per a un país com el nostre, amb una delegació tant petita, que siguin onze les persones necessitades per a millorar el funcionament i ajudar 23 atletes. Sí que és cert que no és suficient amb un o dos tècnics només, però d’aquí a onze hi ha un bon tros.

Valorar això no em pertoca a mi, ni molt menys, però una simple operació matemàtica és suficient per veure que alguna cosa falla aquí. A més a més, portar més entrenadors tampoc assegurarà cap resultat extraordinari per als andorrans, més que assolir bones marques. 
 

Però l’objecte real de la polèmica no és aquest, si no la suspensió a Kevin Poulet i Carles Gómez sense poder participar en cap competició com a atletes federats fins el 31 d’octubre per haver realitzat piulades que tractaven aquest tema. «11delegats per 23 atletes?? Portem més delegació externa a la competició que Espanya a l’europeu de Zurich», era el comentari de Poulet. Per això no se’l deixa anar a Bakú? Tampoc diu cap mentida o cap bogeria màxima. El problema és que no era la primera piulada d’aquest tipus que feia l’atleta, i això és el que va enfadar de veritat a la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA) i al seu nou president. 
 

La reiteració de piulades criticant algunes de les accions de la FAA és un simple acte de disconformitat i llibertat d’expressió, el qual ha estat castigat de manera molt dura. He de dir, però, que jo mai escriuria comentaris en les xarxes socials criticant l’ens pel qual treballo, sinó que ho tractaria abans directament amb els responsables, però de totes maneres la llibertat d’expressió no és quelcom que hagi d’anar cap a la baixa, ni ser castigat, i menys quan es tracta d’un comentari que no porta insults directes ni diu barbaritats, segons el meu parer. 
 

Segurament encara m’indigna més la sanció a Carles Gómez. El seu comentari potser es pot considerar una mica més ofensiu («Como paga el COA... Barra libre, traemos esposa amantes...»), però no hi ha mala intenció en ell, si no un to més burlesc respecte a l’elevat nombre d’entrenadors que viatgen a Bakú. A més a més, ha estat l’únic comentari que ha fet en les xarxes socials i castigar-lo d’aquesta manera és desproporcionada. Gómez, a part de perdre’s els Jocs de Bakú, no podrà anar a l’Europeu sub-23, en el qual va assolir la mínima. 
 

Uns comentaris «ofensius» poden donar a entendre que encara podria ser lògic una sanció si no mostressin cap tipus de penediment ni haguessin demanat perdó. Però el cas és que sí que van disculpar-se en el seu moment a tota aquella persona que s’hagués pogut sentir ofesa i això no sembla que hagi valgut per a res. De què serveix demanar perdó, sentint-ho, si et castiguen de totes maneres, i durament?