En un mes de juny, ja fa 117 anys, va néixer a Fuente Vaqueros un dels més grans i polèmics poetes en llengua castellana del segle XX: Federico García Lorca. Però, Lorca no només es va dedicar a la poesia, sinó que també va ser un gran dramaturg destacant amb obres com Yerma, La casa de Bernalda Alba, etc.

Per començar, m’agradaria matisar que la passió del poeta per la cultura no tan sols abastava el món de la literatura. Lorca era una persona molt intel·lectual que s’interessava per gairebé tots els àmbits culturals. I dins d’aquests, sentia també una especial atracció per la música. Amb la música del seu piano, l’escriptor acostumava delectar als seus companys durant les moltes tertúlies que organitzaven per a parlar dels temes culturals d’actualitat a la seva època. Fins i tot, en 1928, va dirigir una revista literària anomenada Gall que, malgrat la seva curta vida (únicament es van fer dos nombres, al febrer i a l’abril d’aquell any), va aconseguir reunir les principals línies argumentals de la literatura i les arts plàstiques del moment, les quals eren la reivindicació d’un Art Nou. En ella van col·laborar alguns els escriptors més representatius de la generació del 27, com Jorge Guillén, Francisco Ayala i José Bergamín.

   També, voldria ressaltar el seu amor pels llibres i les biblioteques amb unes frases escollides del seu famós discurs, Medio pan y un libro escrit amb motiu de la inauguració de la biblioteca del seu poble: «Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos...». «Un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?».

    Per acabar, dir que estem vivim una època en què  hi ha moltes persones dins de la nostra societat, inclosos els que ens governen, que infravaloren la cultura deixant-la de costat i escatimant els diners dedicats a la seva difusió. En relació amb aquesta qüestió també m’agradaria recordar algunes de les afirmacions del poeta: «No sólo de pan vive el hombre. (…) Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social». Doncs, no creieu, com jo, que la cultura es mereix un tracte molt millor que el que se li està atorgant? Perquè, finalment, la cultura ens pertany a tots i entre tots hem d’ocupar-nos de cuidar-la i divulgar-la.