El tardígrad és capaç de resistir a condicions ambientals extremes que matarien qualsevol altre animal. Pot sobreviure a temperatures de -273 C i elevades fins a 151 C, i a una pressió atmosfèrica excessiva. Suporta 1.000 vegades més radiació que altres animals i pot passar fins a deu anys sense aigua.  

És possiblement l’ésser viu més resistent del planeta. Per saber-ho amb certesa hauria de superar una prova definitiva: posar-se davant d’una pantalla de televisió que emetés TV3 i no morir de l’ensurt. Jo vaig sobreviure perquè l’enuig va superar l’esglai. Estava intentant desxifrar la pregunta d’Unió Democràtica de Catalunya per a la consulta interna a la militància sobre el procés sobiranista català quan en un programa de tarda surten la jutgessa Paula Ramon Vidal i l’alcalde de Ribera d’Urgellet, Antoni Capdevila per parlar d’un reportatge que s’havia de difondre a la nit sobre el contraban de tabac entre Andorra i l’Alt Urgell.

 Me’n vaig anar ràpidament, amb el comandament, cap al torneig de tennis de Roland Garros fart d’escoltar opinions més pròpies dels tertulians d’un bar que del càrrec que ocupen. I a la nit vaig reincidir amb l’esperat i anunciat documental. Als cinc minuts em vaig passar a una altra cadena on feien un episodi de Mentes criminales i no vaig saber diferenciar quin era el programa de ficció. 

La xarxa va començar a bullir arran del documental, i twitter i facebook es van omplir de comentaris criticant l’estigmatització dels habitants de l’Alt Urgell i Andorra. L’endemà es va obrir una recollida de signatures a la plataforma change.org per sol·licitar una rectificació pública sobre ‘insídies’ abocades en el reportatge. Posteriorment, l’alcalde en funcions de la Seu d’Urgell, Albert Batalla va enviar una carta al president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i al director de Televisió de Catalunya per expressar la seva queixa i fer arribar «el malestar per la imatge de la ciutat i del territori» que es va mostrar en l’esmentat reportatge.

 La llista de queixes és tan llarga com els terms&conditions de facebook i s’afegeix a les que hi ha hagut pel tracte informatiu de la cadena pública catalana (i d’altres) en el cas de la Banca Privada d’Andorra o amb la visió que es donava del Pirineu a la sèrie Gran Nord de TV3. La qüestió és que no és només s’ofereix una visió esbiaixada d’una zona geogràfica concreta sinó que, cada cop que sintonitzo algun dels canals de la Televisió de Catalunya, em trobo amb una sorpresa.

Així, en un programa que analitza el futur del sobiranisme, els convidats representen només partits i entitats partidaris de la independència. Al Canal 33, per exemple, la setmana passada es va dedicar una emissió a parlar dels beneficis de l’aigua del mar durant el qual es va assegurar que és potable, ingerible i benèfica per tractar malalties i millorar la desnutrició i amb afirmacions de l’estil «els nostres trilions de cèl·lules neden en un matriu intercel·lular i extracel·lular constituïda per aigua de mar». 

I sortia una senyora que cada dia beu aigua de mar. És cert que un savi grec, Eurípides, va afirmar  --quan els oceans i mars no estaven tan contaminats com ara-- que cura tots els mals de l’home i que a partir d’aquí es poden trobar pàgines web i productes que en lloen les seves virtuts, i gent que ho segueix i es creu les falòrnies. L’any 1931 el bioquímic i metge Otto Warburg va arribar a afirmar que amb l’aigua de mar no tindríem càncer perquè aquest només es desenvolupa en un medi àcid. 

Altres teories parlen que alcalinitza el cos, és beneficiosa perquè conté tots els elements químics, millora el sistema immunològic, ajuda a combatre l’astènia primaveral i és molt nutritiva. 

Hi ha fins i tot un producte que s’anuncia com un reconstituent habitual de grans esportistes a base d’aigua de mar microfiltrada en fred que conté 78 electròlits d’assimilació immediata. 

Els seus promotors expliquen que gràcies a ell, el tennista Rafael Nadal va superar un cop de calor i va poder derrotar, en un partit maratonià, Tim Smyczek a la darrera edició de l’Open d’Austràlia. A partir d’aleshores, però, el rendiment del mallorquí ha anat de baixa fins a la seva eliminació a la ronda de quarts de final de Roland Garros. 

Potser haurà de provar amb algun component vitamínic perquè l’aigua de mar no és potable, el seu component nutritiu és ínfim i té molta sal. De tant en tant quan nedo me n’empasso. No he notat cap millora però he sobreviscut com el tardígrad.