El Coprincipat i Roma: Un cert poder i un poder cert
Ahir, dia 5 de juny, després de notícies i comentaris sobre les suposades idees del Sant Pare, Francesc, finalment el Copríncep Episcopal, Joan-Enric VIVES ha dit que «el Bisbe serà el Copríncep mentre el poble andorrà ho vulgui». Així ens ho tramet El Periòdic d’Andorra segons les paraules del Copríncep al Col·legi Sant Ermengol. Són les mateixes que va dir el Bisbe Joan MARTÍ (en temps de dictadura a Espanya) quan va accedir a la Mitra d’Urgell. El Copríncep mateix suggereix que el país s’ha de centrar en recuperar la calma. Coincideix amb això el Sr. Òscar RIBAS, Excap de Govern, qui fa una anàlisi molt detallada de les opcions de futur per a Andorra.
Cal que tots hi diguem la nostra i la meva és que encara no dono per fet un canvi institucional tan gran. Altrament resultaria que un bon periodista, com és sense dubte l’Enric Juliana, ens faria arribar a les pàgines, generalment prestigioses de La Vanguardia que a Roma s’ho estan pensant seriosament. I això no és pas el més important. Segons creu el meu predecessor el nou Bisbe vindrà amb instruccions precises del Vaticà per liquidar el Coprincipat. Dóna per fet que hi haurà un nou Bisbe al lloc de l’actual Arquebisbe i Copríncep.
Jo penso que encara és molt aviat per donar per fetes tantes coses. Perquè, entre altres detalls, s’ha de recordar (se li ha de dir al Sant Pare, per exemple) que només ell (Bisbe de Roma) i el Bisbe de la Seu d’Urgell tenen un cert poder temporal dins de l’Església Catòlica. Amb una sensible diferència, molt ben recordada tant per l’Òscar RIBAS, com pel mateix Copríncep: que d’ençà la Constitució del 1993 només es pot decidir un nou sistema per al Cap d’Estat, si es modifica aquesta. I la modificació, com tots sabem, només la pot decidir el Consell General (per 2/3) seguit del corresponent referèndum dels andorrans (no es pot canviar un dissabte d’Agost…).
Això, certament, no li passa al Cap d’Estat del Vaticà-Bisbe de Roma, que pot fer el que vulgui al seu Estat. Resumint-ho podríem dir que el Sant Pare i Cap d’Estat del Vaticà té un poder cert al seu Estat, mentre que el Copríncep Episcopal, Bisbe d’Urgell, te un cert poder a Andorra, un poder Constitucional. Per això cal aplaudir les reformes encetades pel Sant Pare actual, especialment si les pot arribar a concretar.
Pel que fa a Andorra és ben cert que el Vaticà pot renunciar quan vulgui als acords del 2008 que són un Tractat Internacional, i que els andorrans ens hi hauríem de preparar. Segur que no és el millor moment perquè «la denúncia a totes llums injusta i injustificada dels EUA» com escriu molt bé l’Òscar RIBAS pot semblar estèticament una excusa adient per a deixar una missió històrica. Estic d’acord en que som en el moment més delicat de la recent història d’Andorra. Per això jo penso que, de moment, és preferible seguir volent que el Bisbe sigui Copríncep i Cap d’Estat d’Andorra, conjuntament i indivisa amb el President de la República Francesa.
Cal que tots hi diguem la nostra i la meva és que encara no dono per fet un canvi institucional tan gran. Altrament resultaria que un bon periodista, com és sense dubte l’Enric Juliana, ens faria arribar a les pàgines, generalment prestigioses de La Vanguardia que a Roma s’ho estan pensant seriosament. I això no és pas el més important. Segons creu el meu predecessor el nou Bisbe vindrà amb instruccions precises del Vaticà per liquidar el Coprincipat. Dóna per fet que hi haurà un nou Bisbe al lloc de l’actual Arquebisbe i Copríncep.
Jo penso que encara és molt aviat per donar per fetes tantes coses. Perquè, entre altres detalls, s’ha de recordar (se li ha de dir al Sant Pare, per exemple) que només ell (Bisbe de Roma) i el Bisbe de la Seu d’Urgell tenen un cert poder temporal dins de l’Església Catòlica. Amb una sensible diferència, molt ben recordada tant per l’Òscar RIBAS, com pel mateix Copríncep: que d’ençà la Constitució del 1993 només es pot decidir un nou sistema per al Cap d’Estat, si es modifica aquesta. I la modificació, com tots sabem, només la pot decidir el Consell General (per 2/3) seguit del corresponent referèndum dels andorrans (no es pot canviar un dissabte d’Agost…).
Això, certament, no li passa al Cap d’Estat del Vaticà-Bisbe de Roma, que pot fer el que vulgui al seu Estat. Resumint-ho podríem dir que el Sant Pare i Cap d’Estat del Vaticà té un poder cert al seu Estat, mentre que el Copríncep Episcopal, Bisbe d’Urgell, te un cert poder a Andorra, un poder Constitucional. Per això cal aplaudir les reformes encetades pel Sant Pare actual, especialment si les pot arribar a concretar.
Pel que fa a Andorra és ben cert que el Vaticà pot renunciar quan vulgui als acords del 2008 que són un Tractat Internacional, i que els andorrans ens hi hauríem de preparar. Segur que no és el millor moment perquè «la denúncia a totes llums injusta i injustificada dels EUA» com escriu molt bé l’Òscar RIBAS pot semblar estèticament una excusa adient per a deixar una missió històrica. Estic d’acord en que som en el moment més delicat de la recent història d’Andorra. Per això jo penso que, de moment, és preferible seguir volent que el Bisbe sigui Copríncep i Cap d’Estat d’Andorra, conjuntament i indivisa amb el President de la República Francesa.