• Els funcionaris han de facilitar la reforma, acceptant una major flexibilitat

A Andorra els funcionaris estan desmotivats per la quantitat de càrrecs de confiança i d’assessors. Els electors estan decebuts perquè el 14+3 funciona menys bé que el 14+2 d’abans, i a causa de la loteria dels 14 escons territorials, no saben si desprès d’eventuals eleccions anticipades serà millor o pitjor. Voler complir el programa electoral tenint el PS i Independents 14 vots, ¿com es menja això? Un Govern apolític de tecnòcrates iniciaria reformes, també canvis a la Constitució, amb un Consell General permissiu, que les majories absolutes no aconsegueixen. Nou marc fiscal: Una transposició gairebé literal de la frase de la Constitució seria millor que una cosa complexa ple de nínxols i excepcions. Volent ribotar nínxols a França constaten que amb prou feines poden treure una mica de pols.

El cantó Jura (Suïssa francesa), 69.000 habitants, 838 km2, més gran que Andorra, creat el 1979 prenent una part del cantó Berna, ha pogut crear una administració gairebé des de zero. La Constitució fixa els cinc departaments: 1) Salut, Afers Socials i Recursos Humans, 2) Economia, Cooperació i Comuns, 3) Entorn Natural i Equipaments, 4) Formació, Cultura i Esport, 5) Finances, Justícia i Policia. Els electors en dos torns han escollit els cinc ministres per quatre anys (2007-2010). Els cinc s’atribueixen els departaments i per un any la presidència i la vicepresidència del Govern. El sistema electoral garanteix governs de coalició. Andorra estat, afegiria Exterior i un vot decisiu en cas d’empat a tres. Hi ha un sisè departament, Cancelleria d’Estat, la porta d’entrada de l’administració. El cap és anomenat o confirmat pels governs i és element d’estabilitat , de continuació, i filtre contra el clientelisme dels polítics.

Els comptes són consolidats, transparents, detallats. (A Andorra dispersos, opacs: Sota la nina russa Consell General, hi ha tres nines russes més petites, cadascuna amb comptes propis). Es pot baixar: Comptes 2009: http ://w ww.jura.ch/Htdocs/Files/Departements/DFJP/TRG/Documents /pdf/C2009final.pdf?download=. Pressupost 2010: http://w ww. jura.ch/ acju/Departements/CHA/SIC/Home_A_LA_UNE/2009%203e%20trimestre/Budget_2010.pdf .

Personal administratiu, 794, dels quals 127 a policia (quatre seccions: Comandament, Policia Judicial, Gendarmeria Territorial, Circulació), 63 a carreteres cantonals, 51 a servei jurídic, ministeri públic, justícia i tribunals. Personal ensenyant 919 per a 11.770 escolars. I que no es pensi que hi haurà molts policies comunals. Porrentruy, el segon comú pel nombre d’habitants (6.683) l’any 2006 tenia set policies i un auxiliar (75%) al carrer, i quatre policies i un aprenent al despatx que combinaven tasques: dos amb el control dels habitants, un amb el cementiri, un amb la protecció civil. (Els aprenents combinen escola amb feina, canviant cada 6 o 12 mesos de departament, sovint esdevenen exce?lents funcionaris que coneixen la casa). Suïssa gairebé no té policies nacionals (contra el terrorisme i poca cosa més). Duaners i guardes de fronteres nacionals, això sí.

Educació, salut i seguretat són els tres sectors amb molt personal i tenen avantatges de santuari corporatiu, perquè ningú gosa mirar-hi amb lupa. És falsa la creença que més mitjans per a l’educació garanteixen millors resultats. Amb l’ascensor social espatllat cal pujar l’escala i tenir assumit el merit de l’esforç i l’orgull de la feina ben feta.

LA MANIA d’externalitzar tasques enlloc de reduir costos els augmenta. Entre els funcionaris, pocs s’embruten les mans. Cinc o sis funcionaris podrien netejar a torns les depuradores. Prefereixen ser uns quants que des del despatx dirigeixen els subcontractats. El canton Jura probablement té bombers voluntaris que netegen de franc alguns dissabtes uns cursos d’aigua, seguint un pla plurianual de prioritats.

Amb la nova Constitució el primer Govern no volia, o no tenia prou temps, fer més àgil l’administració pública. Els funcionaris han de facilitar la reforma, acceptant flexibilitat, ocupant places en una hisenda àgil a crear, i mobilitat:. duaners, bombers, mestres Del Pas de la Casa no haurien d’habitar a Sant Julià. Situaria el punt d’inflexió de sempre, més funcionaris a l’any 1995, quan es pensava que 50 joves d’aquí substituirien 50 mestres de fora. Per més de 30 la tasca era massa feixuga. Probablement per a ells, el Govern i els comuns van crear llocs de treball a mida poc feixucs. Els sindicalistes intenten justificar els funcionaris amb nombres inflats de turistes de dia, d’habitants, de vehicles immatriculats.

En temps de crisi es retallen drets adquirits. Els andorrans pateixen el síndrome NIA (No inventat aquí). ¿Copiar de debò coses que funcionen en altres llocs? De cap de les maneres. Cal andorranitzar-ho tot. De tot el què he sentit fins ara, penso que el GAdA andorrà s’assembla bastant a un terç del trienni pagat a tots cada any, i integrat al sou base de l’any següent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.