Un dels temes candents durant la darrera legislatura que van generar més maldecaps a l’Executiu van ser les negociacions amb la funció pública. De fet, quan Demòcrates per Andorra va accedir al poder l’any 2011, va anunciar que un dels temes estrella d’aquella legislatura hauria de ser la reforma integral de la funció pública. Quatre anys més tard, com que no hi ha hagut cap reforma integral, han fet servir de nou el mateix argumentari de bones intencions per a aquesta legislatura.
Probablement, aquesta reforma no va tenir lloc després que el Govern copsés de primera mà les friccions entre el funcionariat a l’hora de negociar la llei de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública. Una llei que sí que es va tirar endavant i que ha entrat en vigor fa quatre dies.
De fet, aquesta llei, tal com justificava el Govern, es va promulgar per redreçar les finances públiques, ja que, si no, el sistema hauria esdevingut insostenible a mitjà o llarg termini. Aquest fet, discutit per molt pocs, no va ser el motiu que mobilitzà el cos de la funció pública. El seu enuig, tal com van manifestar, provenia del poc marge negociador dispensat per l’Executiu. Més que negociar unes noves normes, el gruix del funcionariat va percebre que se’ls imposava, sense que tinguessin res a dir-hi, uns nous condicionants. Uns condicionants que comportaven la disminució, de cop i volta, d’uns avantatges que fins aleshores ningú no qüestionava i que ara s’escapolien sense tenir l’opció de negociar-ne cap aspecte.
Malgrat tots els antecedents, sembla que el Govern no ha après o no ha volgut aprendre la lliçó. Les queixes i manifestacions que han expressat la seva veu darrerament, coincidint amb l’entrada en vigor de la llei, han fet veure un cop més que el funcionariat, o gran part d’aquest, no està d’acord amb el desplegament de la llei.
Aquest mes de juny els funcionaris hauran de decidir quin percentatge del seu sou volen aportar a un fons dipositari que, en el cas de ser del 3% del seu sou mensual, faria que poguessin arribar a cobrar l’equivalent del 60% del seu salari en jubilar-se. Òbviament, les decisions sobre el futur i la jubilació d’un mateix no es poden prendre ni de manera precipitada ni sobre bases infundades. Això, però, és exactament el que pretén el Govern havent enviat a corre-cuita una carta amb escassa, per no dir cap, informació addicional, sol·licitant als treballadors de la funció pública que manifestin en el termini de 20 dies quin és el percentatge que escullen, sense tenir cap opció de conèixer què representaria econòmicament cada una de les opcions. Tot plegat demostra una clara manca de consideració envers els treballadors públics, exigint-los de manera precipitada i sense la informació adient que prenguin una decisió cabdal per al seu futur. Que la situació sigui aquesta i no una altra es pot atribuir a les presses i imprevistos de darrera hora o a una manifesta manca de respecte envers el funcionariat. Sigui quin sigui el motiu, ambdós són denunciables.