National Geographic, 125 anys, la nova exposició temporal del Museu del Tabac, és una mostra, com és habitual i marca de la casa, molt cuidada, gràfica i plena de continguts per descobrir. Jo no us parlaré de l’exposició, d’això se n’encarrega al company Imar, sinó d’una única imatge, la de la jove afgana Sharbat Gula, de 12 anys, (algú recordava el seu nom?) feta per Steve McCurry i que va ser portada de la revista el juny del 1985. Tots associem National Geographic a les innombrables expedicions i a la descoberta dels llocs més desconeguts del planeta. Les imatges més representatives són els grans paisatges, la fauna salvatge, els viatges... Imatges espectaculars que ens descobreixen el món des de fa més de 100 anys. Però, per a mi, tot això es resumeix en un retrat. Més concretament en una intensa mirada amb uns ulls verds  que et segueixen per tota la sala. Encara que estiguis d’esquena, els notes clavats al clatell i et segueixen encara que hagis marxat. Uns ulls verds que, si els mires fixament, pots arribar a veure en el seu interior. No deixa de ser curiós que un retrat sigui una  de les icones de la revista. Però que té aquesta foto? Doncs una mirada que transmet tota la cruesa, tristesa i dolor d’una nena orfe i obligada a refugiar-se, alhora que serena, sincera, neta i uns ulls verds  grans i desafiants. Però sobretot, el que té, és vida.  I això és el que reflecteix i resumeix els 125 anys de National Geographic.