La generació del present
Al llarg de la història, el protagonisme dels joves en la vida pública ha tingut gran repercussió. Un dels exemples n’és la dècada dels 60 durant la qual van tenir lloc un seguit de moviments que pretenien canviar el rumb dels esdeveniments mundials: el moviment hippie va treure als carrers milers de joves amb la inquietud d’abandonar la societat del consum i construir un futur basat en la llibertat i l’amor.
També aquella època és recordada per les lluites anticolonialistes, el desacord amb la guerra del Vietnam o el moviment que exigia els drets civils -liderat per Luther King-. L’impuls dels que van sortir a reivindicar-se durant els anys 60 -molts eren joves capaços de qüestionar institucions i ordre però n’hi havia molts altres que s’hi unien perquè també creien possible la construcció d’un nou món- va crear una nova concepció del terme joventut. A partir d’aquell moment, es va incidir en la capacitat dels joves per a explorar nous horitzons i se’ls va atribuir la feina de pensar en el futur, de dirigir i construir una nova societat més justa i amb més recursos. Perquè els joves s’atrevien a trencar les regles, s’atrevien a fer sentir la seva veu i aportaven, en la mesura que se’ls formava, nous coneixements que revolucionaven la tecnologia, la comunicació i, en definitiva, la vida del segle passat.
Als joves d’avui se’ns exigeix la continuació d’aquell moviment de protesta, la prolongació d’una revolució que porti el món cap a un lloc més segur. Ens oblidem, però, que la situació ha canviat respecte dels anys 60 o 70. Les conseqüències de la crisi no es redueixen a “simples”
retallades en educació i sanitat, sinó que afecten altres aspectes com ara les crisis de valors o la manca de seguretat. Per a nosaltres, pensar en clau futura és sinònim d’incertesa, de dubte. La formació acadèmica ja no és un requisit per a aconseguir una feina estable, ja que moltes empreses tenen ofertes laborals que exigeixen experiència professional. La precarietat laboral augmenta, l’atur disminueix a base de contractes temporals i la millor manera d’exercir-se plenament és marxant a l’estranger a la recerca d'una millor qualitat de vida.
Sincerament, nosaltres preferim ser el present. Preferim que se’ns doni empenta i suport per imaginar, dissenyar i crear el nostre ara, que no pas que se’ns impulsi cap al futur. Un futur que ni podem ni ens és permès veure.
També aquella època és recordada per les lluites anticolonialistes, el desacord amb la guerra del Vietnam o el moviment que exigia els drets civils -liderat per Luther King-. L’impuls dels que van sortir a reivindicar-se durant els anys 60 -molts eren joves capaços de qüestionar institucions i ordre però n’hi havia molts altres que s’hi unien perquè també creien possible la construcció d’un nou món- va crear una nova concepció del terme joventut. A partir d’aquell moment, es va incidir en la capacitat dels joves per a explorar nous horitzons i se’ls va atribuir la feina de pensar en el futur, de dirigir i construir una nova societat més justa i amb més recursos. Perquè els joves s’atrevien a trencar les regles, s’atrevien a fer sentir la seva veu i aportaven, en la mesura que se’ls formava, nous coneixements que revolucionaven la tecnologia, la comunicació i, en definitiva, la vida del segle passat.
Als joves d’avui se’ns exigeix la continuació d’aquell moviment de protesta, la prolongació d’una revolució que porti el món cap a un lloc més segur. Ens oblidem, però, que la situació ha canviat respecte dels anys 60 o 70. Les conseqüències de la crisi no es redueixen a “simples”
retallades en educació i sanitat, sinó que afecten altres aspectes com ara les crisis de valors o la manca de seguretat. Per a nosaltres, pensar en clau futura és sinònim d’incertesa, de dubte. La formació acadèmica ja no és un requisit per a aconseguir una feina estable, ja que moltes empreses tenen ofertes laborals que exigeixen experiència professional. La precarietat laboral augmenta, l’atur disminueix a base de contractes temporals i la millor manera d’exercir-se plenament és marxant a l’estranger a la recerca d'una millor qualitat de vida.
Sincerament, nosaltres preferim ser el present. Preferim que se’ns doni empenta i suport per imaginar, dissenyar i crear el nostre ara, que no pas que se’ns impulsi cap al futur. Un futur que ni podem ni ens és permès veure.