Ets un mestre, un artista, un campió. Crack. Geni. Encara no acabem d’entendre com mantenies les constants vitals amb 4,54 g/l. L’alcohol ocupava el teu cos i seguies viu. Capo. Màquina. Monstre.  Què feies? On anaves? Per què sou tants cada setmana els que apareixeu en la llista pública de la Policia com a detinguts per conduir sota els efectes de l’alcohol? De debó, t’ho demano, tinc curiositat per saber com és possible que un home de 47 anys, adult –se suposa– pot anar un divendres a les 21.00h del vespre amb similar taja al volant del seu cotxe. Què pensaves? De fet, pensaves? Podies?
 

Escolta, no anem bé. Cada dilluns quan la Policia actualitza el balanç de detencions de la setmana comenceu a aparèixer tots els que decidiu agafar una bona turca i conduir. I no en sou pocs. Ep, que no t’estic dient que no et pimples onze rons o vint-i-quatre birres i acabis fent el gatet pel mig del carrer buit de trànsit arriscant-te al ridícul etern. Ets ben lliure de fer-ho, però pensa que quan el teu pla de festa boja inclou agafar les claus del cotxe, ja superes la línia del ridícul personal i arribes a la del perill públic. No sé si m’entens.
 

En aquest moment, pensa –intenta-ho, si més no– en aquelles persones que potser tornen a casa de treballar aliens al teu estat mental, aquells que creuen que els cediràs el pas respectant les senyalitzacions que, obviament, esperen que hagis vist, i aquells que no tenen la culpa que tu tinguis ganes de ser un bala, un boig, un kamikaze o un autèntic ruc que decideix jugar-se-la.
 

Si penses, cauràs en què no tenen la culpa, que no es mereixen exposar-se a un perill públic amb xassís i quatre rodes que pot atemptar contra les seves vides, i que, en tot cas, t’agrairien que, en cas que tu haguessis decidit omplir el dipòsit per a l’alcohol en aquest cos privilegiat que tens, agafessis un taxi, campió. Ja et dic jo que aquesta seria una imatge meravellosa, un moment històric, un d’aquests instants per al record nostàlgic, perquè ja et dic que no ets tu només, sinó més d’un, de dos, de tres i de quatre, que cada cap de setmana decideixen anar de llestos, i jugar amb la vida de la gent. Màquines. Cracks. Inconscients.