De l’aire africà passàrem al fred de no se sap on i al final, la llum i la transparència de la primavera de la muntanya. I després, la pluja, que ve segur. Fulles, verds, boscos i flor, ara unes, més tard les altres. Quants meteors i circumstàncies que dominen el ritme de la vida. 
 

Aquesta època de l’any és ben dolenta. Com pot ser que els dies més interessants, de llarga jornada, de temperatura agradable amb variacions sorprenents, siguin temps de treball intens. Uns acaben el curs, els altres la temporada. I n’hi ha que descobreixen, amb horror, que encara de començar el que s’ha de lliurar ara mateix. Això sí que és empipat.
 

Cal, per tant, organitzar-se d’una altra manera i fer una faula amb un mixed del llangosto – aquí he sentit com ho diuen així- i la formiga. Potser treballar més a l’hivern, que fa més fred i de seguida es fa fosc i donar temps a la primavera per gaudir d’aquests paisatges que s’expliquen a visitants, a turistes, que evoquem quan sortim, però que llevat de perseverants, afortunats en la seva persistència, gaudim de manera insuficient. 
 

Mai no ens en cansaríem, de vaguejar quan fa bo. Cantar com la cigala –a la faula devia fer-ho bé, però a la realitat no és precisament una merla–, afanyar-nos com les formigues amb la seva capacitat organitzativa. Sense debat i amb una predestinació indiscutida, tot allò que es necessita perquè la colònia formiguil tiri endavant, ja està previst. No sé què passarà amb les cigales, però els humans i les dites societats complexes, en canvi, hem de programar, estudiar, analitzar, escollir i ens equivoquem amb tanta freqüència que creiem, amb fe, en els nostres encerts. 

Els savis pronostiquen que les formigues sobreviuran als nostres desastres. Poc que importa si perdurarem. Per això és tan important que des d’aquest present incert, s’estengui l’oportunitat de gaudir d’aquest paisatge, d’aquest medi protegit pels drets. 
 

Aturar-se, mirar, respirar, examinar, sentir, respectar. Amb l’energia obtinguda, sí que podem fer front a onades i vendavals, aprendre del plaer i de la responsabilitat. És que quan fa bo, s’ha d’aprofitar.