Hi ha dos tipus de criticisme, el constructiu i el destructiu. Cop tots sabem, el constructiu és el que ens serveix per millorar i és el que es dona amb bones intencions, amb intencions d’ajudar a la persona que critiquem. El destructiu, bé, el destructiu no serveix de res; fa sentir malament a la persona que ha sigut criticada i no té cap tipus de benefici per la persona que critica. Estic ben segura que tots hem fet critica de les dues maneres (constructivament i destructivament) i tots hem sigut criticats de les dues maneres. Tots hem sigut criticats per alguna cosa: com vestim, la nostra talla de pantaló, les nostres creences religioses, com fem la nostra feina, la actitud que suposadament tenim, a on hem decidit anar a viure, etcètera. Andorra és un país on tothom es coneix, i les vides de tots els habitants (i habitants passats) és de domini públic. Estic segura que molts de vosaltres penseu com jo: “Pel fet de que visqui a Andorra (un país petitó i ple d’encant) no vol dir que doni total llibertat a que tot el món pugui parlar de la meva vida.” Jo, com tot el mon sento tot tipus de critiques i, si són contructives i amb raò, les accepto, com s’ha de fer. Però si són destructives normalment són sense cap tipus de sentit i simplement les ignoro. Si us plau, criticadors del món, informeu-vos una mica del que esteu parlant abans d’escriure un comentari o de criticar a algú obertament. Amb això no estic dient que no pugeu dir el que penseu d’algú, no estic dient que no tingueu llibertat d’expressió, estic dient que no hauríem de creuar el límit entre criticisme constructiu i destructiu, ja que fa mal. Darrere de cada detall que algú critica d’una persona, hi ha una història, una raó. Així que us convido a preguntar primer i criticar després. Us convido a tenir en compte els sentiments de la persona quan llegeixi el que heu escrit o quan senti el que heu dit. Us convido a no criticar per enveja, per ràbia, per venjança, o simplement per avorriment. Us convido a ser feliços amb la vostra vida, i no enfonsant als demés. Us convido a criticar constructivament i no destructivament.