Ja s’apropa novament la Nit de Sant Joan. Una festa actualment cristianitzada que va substituir, segons tots els indicis, als cultes solars pagans que commemoraven el solstici d’estiu. El culte al sol es remunta a temps immemorials i hi ha constància de l’existència d’aquestes festes paganes en el solstici vernal per tot Europa. Un dels antecedents d’aquesta festivitat és la celebració cèltica del Beltaine, que es realitzava el primer de maig. El nom significava ‘foc de Bel’ o ‘bell foc’ i era un festival anual en honor al déu Belenos. Durant el Beltaine s’encenien fogueres que eren coronades pels més arriscats amb llargues perxes. Després els druides feien passar el bestiar entre les flames per purificar-lo i defensar-lo contra les malalties. Alhora, pregaven als déus perquè l’any fos fructífer i no dubtaven a sacrificar algun animal amb la finalitat que les seves pregàries fossin ateses.
 

En temps posteriors s’acostuma a encendre fogueres en els cims de les muntanyes, al llarg dels rierols, en la meitat dels carrers i al capdavant de les cases. S’organitzaven processons amb torxes i es llançaven rodant, turons avall i a través dels camps, rodes cremant.
 

Sovint es ballava i saltava al voltant del foc per purificar-se i protegir-se d’influències demoníaques i assegurar el renaixement del sol.
 

La música que es toca al voltant de les fogueres, acompanyada de diverses cançons, a més del seu caràcter merament lúdic també ho té màgic-religiós, posant als éssers humans en comunicació amb el món sobrenatural dominant i regulant les seves vides.
 

Existeixen nombroses creences sobre la nit de Sant Joan. Entre d’altres, s’afirma que si surts de casa després de les dotze i et trobes amb un gat negre et portarà mala sort per al futur, però,  per contra, si el gat és d’un altre color et portarà felicitat. Una altra creença, aquesta de la gent del camp, és que si a mitjanit fan una creu en els arbres, aquests produiran el doble. I si aconsegueixes veure florir la menta aquesta nit i el mantens en secret, seràs molt afortunat per sempre.
 

A més, en aquesta fantàstica nit tot es metamorfosa. Dins d’aquesta atmosfera mítica l’inconcebible esdevé versemblant, l’irreal es torna real, perquè en l’inconscient tots volem ser posseïdors d’una mica d’aquesta màgia, ni que sigui un cop l’any,  per poder canviar la realitat quotidiana i complir els nostres desitjos més amagats. Ens veiem a la nit més màgica de l’any.