Clientalisme pur
És escandalós el que passa a les Espanyes. Resulta que un partit polític (diversos de fet) està, no esquitxat, sinó ofegat, entre la merda per la corrupció i segueix guanyant! És cert que en molts casos han perdut el poder o en altres han perdut pes específic i la capacitat de decisió, però em sorprèn moltíssim com pot ser que segueixin traient tants i tants vots.
Fa uns mesos ho parlava amb un amic valencià. Ell viu al paradís de la corrupció, un lloc on «TOT el que passa és o fruit de la corrupció o amb la voluntat d’arribar a ser corromput» deia ell, on la xarxa de clientalisme blava és enorme, tant gran com el nombre de vots que treuen cada cop que hi ha eleccions. I ho explicava d’una manera molt gràfica i senzilla. El partit té fins i tot una xarxa de comerços que amb el seu carnet els fan descomptes! Amb un carnet polític!! Escandalós.
Bé, el fet és el següent. Suposem un jove que no té feina i che! el coloquen a l’Ajuntament d’on sigui a fer una feineta senzilla però per la que té un sou. I l’hi posen perquè el regidor és amic del pare del nano. Ara aquest regidor ja té mitja dotzena de vots, perquè ja se n’ocuparà de recordar a la família que el nano té feina gràcies a la seva gran gestió del municipi: el vot del nano, la mare, el pare, la germana i els avis. I apa, anem fent. El regidor ha de comprar materials per un equipament del poble. Els compra a qui sigui, un votant és clar, que el seu negoci dependrà en gran mesura que aquell senyor torni a manar, per tant, mitja dotzena de vots més, de la família de l’empresari i dels treballadors! I a més li atorgarà la sort que tothom que vagi al seu establiment amb el carnet del partit, tindrà un descompte. Així tothom del partit ja marca en un mapa els que són «dels nostres» i els que no. Molt democràtic tot plegat.
Qui vol insultar als andorrans acostuma a utilitzar l’argument que aquí hi ha quatre famílies que remenen el bacallà, que les eleccions es decideixen per vots dels clans, etc, però senyors, ni punt de comparació amb el que passa allà baix, el clientelisme que practiquen és carnívor i tot s’hi val. I la gent, els segueix votant.
Fa uns mesos ho parlava amb un amic valencià. Ell viu al paradís de la corrupció, un lloc on «TOT el que passa és o fruit de la corrupció o amb la voluntat d’arribar a ser corromput» deia ell, on la xarxa de clientalisme blava és enorme, tant gran com el nombre de vots que treuen cada cop que hi ha eleccions. I ho explicava d’una manera molt gràfica i senzilla. El partit té fins i tot una xarxa de comerços que amb el seu carnet els fan descomptes! Amb un carnet polític!! Escandalós.
Bé, el fet és el següent. Suposem un jove que no té feina i che! el coloquen a l’Ajuntament d’on sigui a fer una feineta senzilla però per la que té un sou. I l’hi posen perquè el regidor és amic del pare del nano. Ara aquest regidor ja té mitja dotzena de vots, perquè ja se n’ocuparà de recordar a la família que el nano té feina gràcies a la seva gran gestió del municipi: el vot del nano, la mare, el pare, la germana i els avis. I apa, anem fent. El regidor ha de comprar materials per un equipament del poble. Els compra a qui sigui, un votant és clar, que el seu negoci dependrà en gran mesura que aquell senyor torni a manar, per tant, mitja dotzena de vots més, de la família de l’empresari i dels treballadors! I a més li atorgarà la sort que tothom que vagi al seu establiment amb el carnet del partit, tindrà un descompte. Així tothom del partit ja marca en un mapa els que són «dels nostres» i els que no. Molt democràtic tot plegat.
Qui vol insultar als andorrans acostuma a utilitzar l’argument que aquí hi ha quatre famílies que remenen el bacallà, que les eleccions es decideixen per vots dels clans, etc, però senyors, ni punt de comparació amb el que passa allà baix, el clientelisme que practiquen és carnívor i tot s’hi val. I la gent, els segueix votant.