No amagaré que hi ha coses que fa el BC MoraBanc Andorra que no em semblen, ni de bon tros, res d’especial, però quan d’altres es fan bé, o realment bé, o simplement són idees brillants, crec necessari ser just i dir-ho. I no parlo del vessant esportiu, sinó del promocional.
 

Tota aquesta temporada en la Lliga ACB ha servit al club per fer publicitat de manera constant de la imatge del banc i del país, i especialment significatiu ha estat allò del #somunpais que no ha estat més que una campanya a través de les xarxes socials amb la intenció d’implicar a tota una població en el que és una empresa privada que, també, ha rebut diners públics. Vist des del punt de vista exterior, fora de les fronteres andorranes, és fins i tot estranya aquesta situació, però Andorra funciona així i, en aquest sentit, no hi ha res més a dir, sinó assumir-ho.
 

Però d’altres iniciatives han sigut, m’atreviria a dir, genials. Genials perquè han aconseguit que la canalla s’enganxés a l’equip, que per efecte dòmino els pares ho fessin també, i al final els temps morts i els descansos de cada partit, si bé en alguns moments no aportaven res, en d’altres hi ha hagut moments ben macos. L’últim, el del descans del passat dissabte en l’últim partit a casa. Sí, vaig aplaudir com un més quan de normal estic concentrat en la meva feina en la taula de premsa. Em va captivar aquest flash move amb nens i nenes però també amb alguns (molt) més grans –tot i alguna descoordinació, fins i tot això ho va fer especial–, i el que sí que em va semblar meravellós va ser que els jugadors esperessin en el hall del Poliesportiu, només acabat el matx i sense passar ni per la dutxa, per fer-se fotos i atendre a tots els aficionats que se’ls dirigien. 
 

Quelcom tan senzill i tan proper com això. Vaig veure un jove adolescent que sortia de la graderia amb el seu pare i que quan va veure allà esperant Jawai, Sada, Trías, Green, Stojanovski i companyia, va obrir els ulls i la boca com si fos la gran sorpresa de la nit de Reis. Impagable. Per coses com aquestes, s’ha de reconèixer que el club ha fet les coses bé.