La crisi de l’anomenat cas BPA ha posat Andorra davant un evident perill d’estabilitat econòmica i credibilitat internacional que hores d’ara no està acabat de resoldre. Tot i les decisions polítiques i jurídiques portades a terme, haurem d’esperar encara un cert temps per saber el desenllaç d’aquest cas.

La situació actual és de preocupació general. A l’afectació que pugui tenir sobre el sector financer i econòmic, si afegeix un cert desànim en alguns sectors de la població.
 

Però no és la primera vegada que Andorra pateix un enrenou que fa trontollar el país i la tranquil·litat dels seus habitants. No és la primera vegada que el desànim planeja sobre nosaltres. La història ens mostra com Andorra i el conjunt de la seva població ha après a sortir de situacions complexes.

Andorra és un país que s’ha forjat a través de molts segles d’història. L’Andorra que tots coneixem avui, de botigues, turistes, comerços, pistes d’esquí i bancs, no té res a veure amb el país que durant segles ha lluitat per la seva permanència política entre dos estats poderosos, per la seva subsistència econòmica deguda a la ingratitud del clima i de la orografia i per la supervivència social davant estats absolutistes i règims feudals abusius. Andorra aquest rar prodigi gairebé un miracle. Paraules de Salvador Espriu que defineixen amb precisió el nostre país.
 

Si durant tants segles Andorra ha sobreviscut ha estat gràcies a la tenacitat dels seus habitants i a l’habilitat dels seus representants en mantenir l’equilibri desigual entre els coprínceps. Andorra i els seus habitants han sabut fer front a situacions difícils i adverses. i sempre se’n ha sortit. Han calgut grans dosis de perseverança, d’habilitat política i diplomàtica, de fermesa, de paciència i, sobretot, de solidaritat. Solidaritat quan va caldre delegar en els polítics qüestions delicades que afectaven a la sobirania del país, solidaritat sempre que ha estat necessari acollir exiliats, refugiats, perseguits per les idees polítiques, solidaritat quan hem tingut d’emprendre accions conjuntes per desastres que afectaven la col·lectivitat: apagar focs, rescatar persones de les allaus, actuar davant els aiguats... 
 

La història d’Andorra és plena d’exemples de situacions difícils i adverses, de períodes complicats, de crisis econòmiques, de fragilitat institucional, d’incertitud davant el futur.
 

Conèixer el nostre passat i saber com els nostres predecessors van afrontar situacions complicades és una lliçó que no només no hem d’oblidar si no que ens ha de servir per aprendre a solucionar el present per encarar el futur amb garanties i amb les mateixes armes i recursos que ho van fer els nostres avantpassats: convenciment, unió, habilitat i solidaritat.
 

La constant, a la història d’Andorra, han estat les dificultats. No som un país ric. No tenim recursos naturals. La nostra història és el reflex d’aquestes dificultats. Estem al mig de dues grans potències que ens podien haver absorbit i annexionat. Hem patit gana, misèria, desastres naturals, pas de tropes, epidèmies. Hem estat a punt de ser annexionats. Hem patit desequilibris institucionals quan algun copríncep ha renunciat a ser cosenyor, hem tingut de reivindicar constantment drets i privilegis que ens havien concedit. Hem tingut de superar les dificultats a base d’esforç, tenacitat, paciència, imaginació, habilitat diplomàtica i solidaritat.

En nombroses ocasions ens hem organitzat per superar l’adversitat. La nostra història ens ha forjat una identitat que ens ha permès seguir endavant, sortir de les dificultats i preservar la nostra independència. Si hem arribat al segle XXI sent una societat rica i benestant ha estat gràcies a l’esforç i a la imaginació d’un grapat de persones que han lluitat pel seu país. Ara ens trobem davant una situació complicada. La credibilitat internacional d’Andorra està tocada. És el moment d’evocar el que han fet els nostres avantpassats i veure com la història ens ha donat lliçons de com afrontar aquesta mena d’entrebancs.  Estem, per tant, davant un nou repte que de ben segur, amb l’esforç conjunt, superarem. Ara juga al nostre favor disposar de gent més preparada i de persones amb més experiència. Però no hem de perdre de vista l’exemple dels nostres avantpassats que sense tanta preparació i coneixements van saber utilitzar els recursos que aleshores tenien a les mans: convenciment, esperit de superació i estima al seu país.
 

Penso que amb l’esforç de tothom i amb les lliçons que ens ha donat la nostra història sortirem d’aquesta situació, i tornarem, amb l’esforç de tots, a posar Andorra en el lloc i amb la imatge que li correspon.

*Llicenciat en història