Els aficionats del Barça tenim molta sort. Ara mateix som tan sols a tres partits d’aconseguir el triplet de copa, lliga i Champions. Tres partits que lògicament ens faran suar, els que són a dins el camp: la samarreta, i els nervis dels que serem mirant-lo des de casa.
Però més enllà del futur, hem d’estar molt contents del projecte, el Barça estrenava aquesta lliga nou entrenador, i s’estrenava similar a la primera gran lliga del Barça de Guardiola, la millor dels últims anys, en què un jugador de la casa, dels de tota la vida, els que ens cauen bé, es posa a liderar un vestidor amb una experiència relativa, però moltes ganes i molta energia.
Amb Luis Enrique igual que va passar amb en Guardiola, un inici de temporada complicat amb un joc que no convencia massa i molta gent criticant l’entrenador perquè no acabava d’aconseguir un estil de joc que ens omplis. I a aquestes alçades de temporada Luis Enrique no tan sols els iguala, sinó que també ha millorat els registres de Guardiola al capdavant del club blaugrana, una gesta no gens fàcil, i evidentment a l’espera de què pot passar en les properes setmanes per veure si això es queda amb un anècdota, o realment aconsegueix el triplet en el seu primer any entrenant el club.
I és que els aficionats del Barça podem estar contents satisfets i orgullosos, especialment aquells més joves que només han vist el Barça que guanya sempre, que juga per caure la baba i no el Barça que feia patir una barbaritat, i que cada dos per tres feia treure mocadors blancs a la graderia. I és que estem davant d’uns dels millors clubs de la història, un club al que no li fa por enfrontar-se al Madrid, sinó al contrari, que en té moltes ganes perquè el pot guanyar, i perquè ja s’ha demostrat que pot guanyar tothom que se li posi al davant. No sabem quan pot durar això, així que aprofite-ho i cordem-nos el pitet, que venen tres partits en el que ens pot caure la baba veient com el nostre club torna a fer, un cop més, història.