Cagadubtes, no sé si seguir menjant quinoa. Necessito un tutorial de Youtube per saber com funciona una cafetera italiana. Per sort no vaig amb bicicleta cap a la Seu d’Urgell perquè em plantejaria si cal agafar la meva documentació i la de la bici. També dubto sobre si deixar-me barba a no. Està de moda però això sempre acostuma a ser una cosa passatgera com ho testimonien els retrosexuals, els lumbersexuals o els hipsters. Els caça tendències diuen que la barba és un símbol de modernitat, que hi ha blocs com el de http://www.nosinmibarba.com, un llibre del mateix títol i un fotògraf que es diu Pierce Thiot que retrata barbes amb flors. Fins i tot s’obren barberies i un barber valencià, Lord Jack Knife (lordjackknife.com) fa conferències sobre aquest tema. S’han fet estudis a favor i en contra, alguns amb conclusions sorprenents com aquell que assegura que per a les dones, la barba és símbol de magnetisme sexual.

A les revistes del cor, bellessa i culte al cos, que tenen tant d’èxit actualment, parlen de deixadesa, naturalitat masculina, virilitat, bohèmia i look amb olor de misteri i intel·lecte. Acompanyen els seus articles amb la relació de personatges famosos com ara el dramaturg francès Molière qui assegurava: «del costat de la barba hi ha el poder». Confesso que ni vull marcar tendència ni tenir cap parcel·la de poder. Senzillament, és que em fa molta però que molta mandra afaitar-me.

 Fins i tot deixo que m’ho faci el barber amb una navalla i que després em posi unes gotetes de Floïd, líquid ataronjat que et revifa de cop gràcies al seu component de mentolado vigoroso. Fa uns quants anys vaig saber que el Floïd era originari de la població de Valls, a la comarca catalana de l’Alt Camp. La meva pell sobreviu a l’incendi. I tornem-hi. Quinze dies sense afaitar-me i anar una altra vegada a cal barber abans que el casual style deixi pas a un guerrer assiri. Mares, noies i àvies em diuen que amb barba sóc més guapo.

 Però ho dubto. Sobretot si penso que algú tan reflexiu com Schopenhauer ja deia, al segle XIX, que quan veia un home amb barba li agafaven ganes de trucar a la policia. I encara se’m complica més la decisió si recordo que a la pel·lícula El planeta dels simis, el protagonista Charlton Heston s’afaita la barba, amb tres andròmines que ha pogut recollir, per diferenciar-se dels monos, intel·ligents i cruels que dominen la Terra. ¿Amb barba o sense? No és fàcil. Si ens atenem al que ens explica l’escola de comunicació de Palo Alto, les paraules són només el 20% del missatge; la resta és el nostre cos, el nostre rostre, la nostra postura, l’entonació, la veu o el gestos. O sigui, que la tria barba sí, barba no, és trascendental. 

A banda, però, de la qüestió filosòfica o comunicativa n’hi ha una d’higiene. Aquest tema aplicat a les barbes cueja des de la dècada dels 60. D’aquells anys data un estudi, guardonat amb el premi IG Nobel 2010, d’un microbiòleg de l’Exèrcit dels Estats Units Manuel Barbeito en col•laboració amb Charles T. Mathews i  Larry A. Taylor (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC547091/). Aquests científics es van adonar que els gèrmens es transmetien fàcilment a través de les barbes espesses. En el seu experiment va estudiar que, fins i tot en els casos dels homes que es rentaven freqüentment la cara, els bacteris s’aferraven fortament als pèls. 

La setmana passada vaig llegir la notícia que les barbes poblades, com la del jugador de la NBA James Harden, contenen els mateixos bacteris i gèrmens que es poden trobar en un vàter. Espero que no sigui una barbaritat o un disbarat, perquè així ho revela una anàlisi elaborada pel laboratori Quest Diagnostics i divulgada pel canal Vuz.  Em queda el dubte si podria haver estat encarregada per una empresa de fulles d’afaitar després d’haver vist perillar el seu negoci. Entre les mostres examinades els científics van identificar partícules d’excrements. John Golobic, el responsable de Quest Diagnostics, assenyala que si es descobrissin substàncies similars al sistema d’aigua, s’hauria de tancar i desinfectar-lo. Segons l’estudi, per mantenir la barba neta és essencial netejar-se les mans, fer servir un bon exfoliant i intentar no tocar-la constantment. 

Fa poques setmanes el microbiòleg i professor de la Universitat d’Aston, Anthony Hilton, ja advertia sobre aquest fet posant de manifest que les barbes poden arribar a contenir 20.000 bacteris. I no està científicament demostrat que la col·lecció de productes per a la higiene i la hidratació de les barbes que té el nom explícit de Macho sigui totalment efectiva.

 Així que fins ara, quan anava a un espectacle, a una presentació o una inauguració d’exposició em creia que tots eren dobles de David el Gnom quan realment potser ho eren del professor Bacteri. Per si de cas, avui m’afaito.