Carta de Josep Maria Lopez al FinCEN
Mrs. Jennifer Shasky Calvery.
Directora,
Arran de la seva sol·licitud de comentaris sobre tots els aspectes de la proposta d’imposar la cinquena mesura especial contra el BPA.
M’agradaria informar de fets importants que demostren que hi ha indicis raonables d’una conducta maliciosa dels membres del nostre Govern per enfonsar BPA i la família Cierco (accionista majoritari).
Els fets anteriors es poden verificar usant la informació pública, tot i que aquests mitjans s’expressen només en català (l’idioma oficial del meu país), en espanyol o en francès (el llenguatge utilitzat pels països veïns).
A Andorra hi ha una oligarquia de només 6 famílies que durant moltes generacions han controlat l’economia i la política. Amb l’auge econòmic del país en la dècada de 1950 va venir d’Espanya la família Cierco (accionista majoritari BPA). Avui en dia és una de les poques famílies d’origen estranger, amb influència i l’única família que ha aconseguit una posició notable de poder econòmic i empresarial, guanyant-se l’enemistat de la «elit d’Andorra».
Les 3 entitats bancaries més antigues del país pertanyen a les famílies de la «elit d’Andorra». El quart és un banc espanyol instal·lat fa tot just una dècada aprofitant una tímida obertura econòmica del país. I BPA va néixer de la compra d’un petit banc andorrà als anys 90 per la família Cierco. BPA va destacar ràpidament per anticipar-se a les altres entitats nacionals i iniciar l’expansió internacional del negoci financer andorrà. Aquest fet va molestar en gran mesura als consells d’administració de la resta d’entitats andorranes.
En referència a aquest cas, com vostès saben, a Andorra hi ha dues agències governamentals relacionades amb el tema que ens ocupa:
- UIF: Unitat d’Investigació Financera de la Policia de l’Estat, responsable de la investigació i la identificació de les activitats de rentat.
- INAF (Institut Nacional d’Andorra de Finances), una agència governamental independent equivalent al Banc Central, responsable per la llei per intervenir els bancs en cas de necessitat.
Primer fet:
El mateix dia que vostès van emetre el comunicat, l’INAF en conferència de premsa pública va informar que no s’intervindria la BPA.
Va ser el Cap de Govern qui hores més tard, a proposta dels ministres d’Economia i Exteriors va usurpar els poders de l’INAF i va ordenar la intervenció de BPA. Va ser una decisió purament política en contradicció directa amb les directrius establertes per l’INAF.
Segon fet:
Els ministres instigadors de les accions del Cap de Govern són:
- Sr. Jordi Cinca: ministre d’Hisenda.
- Sr. Gilbert Saboya: Ministre de Relacions Exteriors.
A Andorra és de domini públic i fàcilment verificable que:
- El Sr. Cinca abans de assumir el càrrec polític va ser un alt directiu d’un banc, competència directa BPA.
- Al seu torn, el Sr. Saboya abans d’assumir el càrrec polític va ser un alt directiu d’un altre banc competència directa de BPA.
Per tant, és molt qüestionable la seva imparcialitat en aquest procés i molt sospitós que instiguin l’acció directa contra el BPA.
Tercer fet:
Tot i les nombroses i reiterades sol·licituds de la premsa i dels partits polítics de l’oposició perquè compareguin els directors de l’INAF i la UIF per donar explicacions sobre el cas, el Govern els ha imposat el silenci absolut sobre el cas.
Aquest fet només pot explicar-se si el govern està actuant en contra del que dictarien aquests organismes.
Quart fet:
El Govern d’Andorra s’ha aprofitat desvergonyidament del període de transició després de les eleccions per actuar amb impunitat i sense haver de donar explicacions al Parlament. Hi ha moltes queixes públiques dels partits d’oposició en aquest sentit.
La llei inconstitucional (pels efectes retroactius) que permetrà al govern actuar amb total impunitat en el cas de BPA i els eximeix retroactivament de qualsevol responsabilitat que pogués derivar-se de les seves accions ha estat elaborat després dels fets, sobre la marxa i sense la participació d’altres partits polítics, que només han tingut 1 dia de marge per a la lectura de l’esborrany definitiu abans de l’aprovació al Parlament amb la seva majoria absoluta. Ja hi ha agències civils estudiant denúncies contra la constitucionalitat d’aquesta llei.
Cinquè fet:
El Govern ha violat flagrantment i en repetides ocasions totes les normatives i lleis del país al negar-se a proporcionar a la família Cierco la informació per permetre la seva defensa a la que tenen dret per llei.
Sisè fet:
En no trobar proves ja conegudes i judicalitzades en el seu dia (majoritàriament, a petició de la pròpia BPA) i en el seu intent de justificar les seves accions, el Govern ha donat instruccions als auditors per realitzar una campanya de pesca al banc utilitzant criteris molt més restrictius dels que van marquen les lleis d’Andorra i que no s’apliquen als altres bancs.
Si vostè necessita confirmar alguna de les informacions que he proporcionat, els puc buscar i proporcionar una còpia dels articles de premsa de fonts de reconeguda reputació que corroboren les meves exposicions, però no estaran en anglès.
Quant a mi, que sóc un dels més de mil treballadors indignats del grup d’empreses Cierco que veuen amenaçats els seus llocs de treball en aquest cas.
Directora,
Arran de la seva sol·licitud de comentaris sobre tots els aspectes de la proposta d’imposar la cinquena mesura especial contra el BPA.
M’agradaria informar de fets importants que demostren que hi ha indicis raonables d’una conducta maliciosa dels membres del nostre Govern per enfonsar BPA i la família Cierco (accionista majoritari).
Els fets anteriors es poden verificar usant la informació pública, tot i que aquests mitjans s’expressen només en català (l’idioma oficial del meu país), en espanyol o en francès (el llenguatge utilitzat pels països veïns).
A Andorra hi ha una oligarquia de només 6 famílies que durant moltes generacions han controlat l’economia i la política. Amb l’auge econòmic del país en la dècada de 1950 va venir d’Espanya la família Cierco (accionista majoritari BPA). Avui en dia és una de les poques famílies d’origen estranger, amb influència i l’única família que ha aconseguit una posició notable de poder econòmic i empresarial, guanyant-se l’enemistat de la «elit d’Andorra».
Les 3 entitats bancaries més antigues del país pertanyen a les famílies de la «elit d’Andorra». El quart és un banc espanyol instal·lat fa tot just una dècada aprofitant una tímida obertura econòmica del país. I BPA va néixer de la compra d’un petit banc andorrà als anys 90 per la família Cierco. BPA va destacar ràpidament per anticipar-se a les altres entitats nacionals i iniciar l’expansió internacional del negoci financer andorrà. Aquest fet va molestar en gran mesura als consells d’administració de la resta d’entitats andorranes.
En referència a aquest cas, com vostès saben, a Andorra hi ha dues agències governamentals relacionades amb el tema que ens ocupa:
- UIF: Unitat d’Investigació Financera de la Policia de l’Estat, responsable de la investigació i la identificació de les activitats de rentat.
- INAF (Institut Nacional d’Andorra de Finances), una agència governamental independent equivalent al Banc Central, responsable per la llei per intervenir els bancs en cas de necessitat.
Primer fet:
El mateix dia que vostès van emetre el comunicat, l’INAF en conferència de premsa pública va informar que no s’intervindria la BPA.
Va ser el Cap de Govern qui hores més tard, a proposta dels ministres d’Economia i Exteriors va usurpar els poders de l’INAF i va ordenar la intervenció de BPA. Va ser una decisió purament política en contradicció directa amb les directrius establertes per l’INAF.
Segon fet:
Els ministres instigadors de les accions del Cap de Govern són:
- Sr. Jordi Cinca: ministre d’Hisenda.
- Sr. Gilbert Saboya: Ministre de Relacions Exteriors.
A Andorra és de domini públic i fàcilment verificable que:
- El Sr. Cinca abans de assumir el càrrec polític va ser un alt directiu d’un banc, competència directa BPA.
- Al seu torn, el Sr. Saboya abans d’assumir el càrrec polític va ser un alt directiu d’un altre banc competència directa de BPA.
Per tant, és molt qüestionable la seva imparcialitat en aquest procés i molt sospitós que instiguin l’acció directa contra el BPA.
Tercer fet:
Tot i les nombroses i reiterades sol·licituds de la premsa i dels partits polítics de l’oposició perquè compareguin els directors de l’INAF i la UIF per donar explicacions sobre el cas, el Govern els ha imposat el silenci absolut sobre el cas.
Aquest fet només pot explicar-se si el govern està actuant en contra del que dictarien aquests organismes.
Quart fet:
El Govern d’Andorra s’ha aprofitat desvergonyidament del període de transició després de les eleccions per actuar amb impunitat i sense haver de donar explicacions al Parlament. Hi ha moltes queixes públiques dels partits d’oposició en aquest sentit.
La llei inconstitucional (pels efectes retroactius) que permetrà al govern actuar amb total impunitat en el cas de BPA i els eximeix retroactivament de qualsevol responsabilitat que pogués derivar-se de les seves accions ha estat elaborat després dels fets, sobre la marxa i sense la participació d’altres partits polítics, que només han tingut 1 dia de marge per a la lectura de l’esborrany definitiu abans de l’aprovació al Parlament amb la seva majoria absoluta. Ja hi ha agències civils estudiant denúncies contra la constitucionalitat d’aquesta llei.
Cinquè fet:
El Govern ha violat flagrantment i en repetides ocasions totes les normatives i lleis del país al negar-se a proporcionar a la família Cierco la informació per permetre la seva defensa a la que tenen dret per llei.
Sisè fet:
En no trobar proves ja conegudes i judicalitzades en el seu dia (majoritàriament, a petició de la pròpia BPA) i en el seu intent de justificar les seves accions, el Govern ha donat instruccions als auditors per realitzar una campanya de pesca al banc utilitzant criteris molt més restrictius dels que van marquen les lleis d’Andorra i que no s’apliquen als altres bancs.
Si vostè necessita confirmar alguna de les informacions que he proporcionat, els puc buscar i proporcionar una còpia dels articles de premsa de fonts de reconeguda reputació que corroboren les meves exposicions, però no estaran en anglès.
Quant a mi, que sóc un dels més de mil treballadors indignats del grup d’empreses Cierco que veuen amenaçats els seus llocs de treball en aquest cas.