La setmana passada l’editorial d’un rotatiu del país advertia dels riscos inherents a la negociació amb la Unió Europea, després de donar-se el tret de sortida al calendari de negociacions que ha de determinar les condicions de l’acord d’associació amb la UE, unes negociacions que es porten a terme conjuntament amb Mònaco i San Marino.
Aquest editorial presentava de manera clara els riscos que una negociació d’aquesta mena pot comportar per al futur del país; uns riscos que Liberals d’Andorra hem denunciat de manera continuada al llarg dels darrers mesos. Malgrat els qualificatius d’immobilistes i anacrònics que molts, de manera interessada i gratuïta, ens han atorgat, al nostre entendre, no reconèixer la complexitat i els perills d’un acord com aquest és, com a mínim, una gran imprudència.
Tal com passa en qualsevol tipus de negociació, cal valorar els pros i els contres, els avantatges i els inconvenients, el que es guanyarà i les plomes que es perdran pel camí, per decidir, sempre que el saldo resulti positiu, si cal fer el pas endavant. És a dir, cal fer una anàlisi detallada i crítica que evidenciï que un acord d’associació amb la UE serà, de totes totes, beneficiós per al país. El que està clar és que la UE exigirà contraprestacions. De cap de les maneres no permetrà que un país tercer gaudeixi d’un estatus més beneficiós que el dels vint-i-vuit països que formen la Unió. És clau, doncs, determinar si aquestes contraprestacions, aquestes cessions que Andorra necessàriament haurà de fer, seran assumibles a mitjà i llarg termini.
Durant la darrera campanya electoral, Demòcrates per Andorra va defensar la fórmula del referèndum per validar, al final del procés negociador, aquest acord d’associació. Un referèndum necessari i que Ld’A defensava des del primer dia, però que hauria de tenir lloc, per optimitzar recursos, un cop s’enllestís la fase que analitza què hi guanyarà Andorra. Ara s’encara un llarg i feixuc procés negociador que, copsada l’opinió popular i depenent del resultat, ens podríem estalviar.
Són moltes les especificitats d’Andorra, i són moltes també les peculiaritats que ens diferencien de Mònaco i San Marino, més enllà de la nostra extensió geogràfica. No serà gens fàcil homogeneïtzar les peticions dels tres microestats per defensar una posició comuna davant la UE. De ben segur que l’equip negociador haurà de fer mans i mànigues per garantir que l’acord que es proposi sigui un bon acord per al país, i haurà d’evitar que les imposicions europees, de tota mena, ofeguin la viabilitat del país. Que ningú no s’enganyi: la UE no fa excepcions o concessions gratuïtes. Simplement permet períodes transitoris per garantir un temps d’adaptació a les seves exigències.
Explicar això, de manera clara i sense embuts, és simplement ser realista. Basar les bondats de la Unió Europea en exaltacions a la germanor dels pobles europeus, tal com feia l’ambaixador de Letònia en una conferència recent a Andorra, és tota una temeritat. Alguns posen en dubte que Liberals d’Andorra creguem en Europa. S’equivoquen. Creiem en Europa, però creiem i confiem molt més en les possibilitats d’Andorra i de la nostra gent.