Ha hagut de ser la greu crisi econòmica que travessem la que posi ordre al capítol de les transferències comunals. Fins a dia d’avui la llei marca que un mínim del vuitanta per cert de les transferències pressupostàries que l’Executiu dóna a les corporacions ha de destinar-se a inversions. Això ha provocat els darrers anys que els comuns s’hagin embarcat en projectes i instal·lacions mastodòntiques, massa vegades difícils de justificar per si mateixos, sense tenir en compte el pressupost que s’hauria de destinar al seu manteniment i funcionament diari. Això, a base d’anys, ha provocat que les corporacions hagin de destinar una enorme esforç en costos d’estructura fixos.

Els actuals mandataris comunals quan han vist durant els darrers tres exercicis que el capítol d’ingressos patia una davallada important, lligada sobretot a l’aturada de l’activitat immobiliària, s’han afanyat a sol·licitar al Govern un canvi en les regles de joc. I és que aconseguir quadrar els pressupostos de les corporacions, amb un capítol d’ingressos dràsticament minvat i unes despeses estructurals molt difícils de disminuir, ha esdevingut uns tasca gairebé titànica, per no dir impossible. L’aritmètica no falla.

Sembla ser que el proper dia 18 el Govern anunciarà aquelles competències comunals que està disposat a assumir, això sí, prèvia retallada de les transferències. S’apunta que tots els serveis socials i culturals que ja corren a càrrec dels comuns, com el transport públic i les guarderies, les hauria d’assumir l’Estat. Mentrestant els comuns no han tingut altre remei que apujar moltes de les tarifes dels seus serveis, sobretot aquelles que no representen serveis bàsics. Així, hem vist com les activitats culturals i les tarifes d’aparcament, per citar-ne alguns, però també la mensualitat de les escoles bressol, hagin paradoxalment augmentat el seu cost, en alguns casos més del cent per cent del seu preu anterior.

És una necessitat imperiosa posar ordre a tot aquest guirigall. Que la situació política actual, amb un calendari electoral gens clar, no permeti fer-ho contravindrà tota lògica i qui en sortirà malparat, com sempre, és el ciutadà de peu. H

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.