Drets sindicals i qualitat empresarial
El dia 1 de maig és el dia internacional dels drets dels treballadors; es tracta a nivell internacional d’una jornada rellevant de marcat caràcter reinvidicatiu i alhora és una jornada amb una rellevància històrica molt important.
Al nostre país –malauradament– les celebracions del dia 1 de maig no han tingut mai ni massa ressò ni participació, fet que amb els anys s’ha anat agreujant fins arribar al punt de que aquesta festivitat ha passat gairebé desapercebuda els darrers tres anys.
Aquesta situació és un fet que cal considerar, sota el nostre punt de vista, de forma molt negativa ja que estem convençuts de que conceptes com la qualitat turística, la competitivitat empresarial o l’oferta de serveis de qualitat són indissociables de procediments de concertació col·lectiva i de processos de treball i col·laboració entre patronals i sindicats.
L’absència de sindicats (si més no en l’àmbit de l’empresa privada) és una greu deficiència democràtica. És, sens dubte, un símptoma més de la nostra immaduresa política i social com a país.
No és menyspreable que molts dels països més competitius i amb economies més eficients siguin països amb tradició sindical i amb un gran pes del món sindical; podríem citar en aquest punt els exemples d’Alemanya, i França.
Mentre la veu dels treballadors no sigui recollida i escoltada i mentre el treballador no es senti emparat, faltarà la confiança mútua necessària i la implicació sincera en un projectes empresarials que per definició han de ser comuns.
De fet tenim l’exemple d’alguna empresa rellevant que ha posat en marxa processos de concertació entre la part patronal i l’assalariada amb evidents bons resultats.
Així doncs, més enllà dels perniciosos efectes socials, l’absència de sindicats és un obstacle rellevant per a la millora de la competitivitat empresarial. Estic convençut de que cada cop són més els empresaris que comparteixen els punts de vista exposats i que es poden contrastar amb l’èxit de models econòmics a nivell internacional.
Aquest any, tres anys després, els sindicats han preparat una jornada que és alhora reivindicativa i alhora lúdica; una jornada en que el Partit socialdemòcrata hi serà present, com no podria ser de cap altra manera.
Esperem que aquest fet marqui un tret de sortida d’una legislatura en que entenem que el desplegaments dels drets sindicals i la negociació col·lectiva esdevinguin una realitat veritable; aquest és, si més no, un dels nostres objectius i un dels elements que posarem damunt de la taula.
Al nostre país –malauradament– les celebracions del dia 1 de maig no han tingut mai ni massa ressò ni participació, fet que amb els anys s’ha anat agreujant fins arribar al punt de que aquesta festivitat ha passat gairebé desapercebuda els darrers tres anys.
Aquesta situació és un fet que cal considerar, sota el nostre punt de vista, de forma molt negativa ja que estem convençuts de que conceptes com la qualitat turística, la competitivitat empresarial o l’oferta de serveis de qualitat són indissociables de procediments de concertació col·lectiva i de processos de treball i col·laboració entre patronals i sindicats.
L’absència de sindicats (si més no en l’àmbit de l’empresa privada) és una greu deficiència democràtica. És, sens dubte, un símptoma més de la nostra immaduresa política i social com a país.
No és menyspreable que molts dels països més competitius i amb economies més eficients siguin països amb tradició sindical i amb un gran pes del món sindical; podríem citar en aquest punt els exemples d’Alemanya, i França.
Mentre la veu dels treballadors no sigui recollida i escoltada i mentre el treballador no es senti emparat, faltarà la confiança mútua necessària i la implicació sincera en un projectes empresarials que per definició han de ser comuns.
De fet tenim l’exemple d’alguna empresa rellevant que ha posat en marxa processos de concertació entre la part patronal i l’assalariada amb evidents bons resultats.
Així doncs, més enllà dels perniciosos efectes socials, l’absència de sindicats és un obstacle rellevant per a la millora de la competitivitat empresarial. Estic convençut de que cada cop són més els empresaris que comparteixen els punts de vista exposats i que es poden contrastar amb l’èxit de models econòmics a nivell internacional.
Aquest any, tres anys després, els sindicats han preparat una jornada que és alhora reivindicativa i alhora lúdica; una jornada en que el Partit socialdemòcrata hi serà present, com no podria ser de cap altra manera.
Esperem que aquest fet marqui un tret de sortida d’una legislatura en que entenem que el desplegaments dels drets sindicals i la negociació col·lectiva esdevinguin una realitat veritable; aquest és, si més no, un dels nostres objectius i un dels elements que posarem damunt de la taula.