Un any mes el 1er de maig andorrá ja és aquí, i res no canvia per a bé. El que constatem és que els nostres governants en lloc de lluitar perquè la situació de tots els treballadors d’Andorra millori com hauria de ser la seva obligació, després d’aconseguir una confrontació entre els treballadors del sector públic i privat, incapaços de lluitar per una harmonització de la societat treballadora andorrana, ja que no poden ni volen treballar en aquest sentit, doncs be, rebaixarem les condicions i les expectatives d’un sector ‘més ben posicionat’.
És una estratègia política com un altra:
–«Jo passaria amb un ull perquè tu no en tinguis cap», i així va el ‘peís’.
He sentit dir al nostre cap de Govern aquest Sant Jordi que caldria esta més boig per Andorra, però jo em demano, per quina Andorra? La seva o la de tots? On tots els habitants se sentin orgullosos de ser andorrans, on tots junts treballem per defensar les condicions socials i laborals de tots els seus habitants sigui quina sigui la seva nacionalitat ideologia o religió. Un ‘peís’ de conviccions on la primera preocupació sigui el benestar de les persones i llurs famílies.
Amb aquesta Andorra que descric, potser sí que molts podríem embogir, però amb la seva Andorra, amb la que estan construint per uns quants privilegiats, no! Amb aquesta sí que no!
A una Andorra on 5 .500 habitants decideixen per a la resta dels 70.000 que som, no ens queda més remei que suportar-la, però no pretenguin que embogim. No és la nostra Andorra!
Nosaltres el que volem és que torni l’Andorra de les oportunitats, del diàleg, del consens, on no es vulnerin articles de la Constitució, on les lleis no siguin retroactives ‘a la tête du client’, com diuen els francesos.
Una Andorra integradora, una Andorra que es cuidi de tots i cadascun dels seus habitants abans de donar satisfacció als seus poders fàctics, en definitiva tot el contrari de l’Andorra actual.
I per aconseguir això, cal un Consell General plural, on es vegin representades totes les faccions de la societat andorrana: empresaris, autònoms, professions lliberals, treballadors.
Es la única manera d’aconseguir una societat cohesionada, on tots els partits i sectors socials tinguin el seu rol i on les polítiques de la majoria absoluta no es transformi en polítiques del «aquí mano jo».  Cal canviar la llei electoral perquè tots els partits estiguin legítimament representats al Consell General.
Cal desenvolupar una llei de referèndums per a tot el que impliqui el futur dels habitants d’Andorra.
Cal que tots els ciutadans que paguem impostos al ‘peís’ puguin votar a les eleccions comunals perquè puguin tenir part activa en les decisions i no solament obligacions.
I cal harmonitzar les lleis socials i laborals d’Andorra per sortir d’una vegada per totes d’una societat feudal, i així deixar de fer l’andorrà.
Visca l’1 de maig.
Visca tots els treballadors i treballadores d’Andorra.