Jovent sense futur al país
Segons totes les enquestes, els joves d’avui dia tenen molt poca (o gairebé gens) voluntat per integrar-se en afers socials. Això no vol dir que no els interessi l’associacionisme, la política o la religió per citar tres exemples de moviments socials que han estat presents a casa nostra el darrer segle, sinó que no els interessa tal i com estan estipulats fins ara.
A més aquí tenim un problema afegit. Dels més de 10.000 joves que tenim al país que tenen entre 16 i 29 anys n’hi ha un munt que són fora de les nostres fronteres estudiant. I un munt més que després d’estudiar fora d’aquí ja no tornen. Això ha fet molt difícil que el Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra arribés a les convocatòries anteriors de la seva assemblea als mínims establerts per la llei per fer quòrum, condició necessaria per continuar funcionant la institució.
Però el problema real no és tant que els joves siguin fora del país per estudiar, que això s’entén perfectament ja que tenim un país veí al sud amb una oferta formativa de prestigi espectacular, sinó que el gran drama el tenim quan han de tornar al país a treballar. No tenim un mercat laboral capaç d’absorbir el nostre propi jovent. I el pitjor és que no tenim perspectives de tenir-lo en els propers anys. Ara mateix si volem que els nostres joves tornin a casa després d’estudiar ens exposem a un atur juvenil elevadíssim o a una segona opció que no és pas millor, que és la de que els nois i noies ben formats treballin de feines que no són les seves, i que almenys a curt termini no els serveixi de res el que han estudiat o no puguin ni tan sols aplicar-ho.
I la solució a aquest problema (que si mirem com el peix es menja la cua tornarem a la desafecció dels joves amb la política, l’associacionisme o la religió) no pot venir només de la mà del govern. Ha de ser una cosa de tota la societat, de les empreses, de les famílies i lògicament de les institucions públiques que han de fer mesures perquè els joves puguin tornar. Si no ho fem entre tots i ben aviat, la fuga de talent del nostre país continuarà i això ningú ho podrà parar. Nosaltres mateixos.
A més aquí tenim un problema afegit. Dels més de 10.000 joves que tenim al país que tenen entre 16 i 29 anys n’hi ha un munt que són fora de les nostres fronteres estudiant. I un munt més que després d’estudiar fora d’aquí ja no tornen. Això ha fet molt difícil que el Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra arribés a les convocatòries anteriors de la seva assemblea als mínims establerts per la llei per fer quòrum, condició necessaria per continuar funcionant la institució.
Però el problema real no és tant que els joves siguin fora del país per estudiar, que això s’entén perfectament ja que tenim un país veí al sud amb una oferta formativa de prestigi espectacular, sinó que el gran drama el tenim quan han de tornar al país a treballar. No tenim un mercat laboral capaç d’absorbir el nostre propi jovent. I el pitjor és que no tenim perspectives de tenir-lo en els propers anys. Ara mateix si volem que els nostres joves tornin a casa després d’estudiar ens exposem a un atur juvenil elevadíssim o a una segona opció que no és pas millor, que és la de que els nois i noies ben formats treballin de feines que no són les seves, i que almenys a curt termini no els serveixi de res el que han estudiat o no puguin ni tan sols aplicar-ho.
I la solució a aquest problema (que si mirem com el peix es menja la cua tornarem a la desafecció dels joves amb la política, l’associacionisme o la religió) no pot venir només de la mà del govern. Ha de ser una cosa de tota la societat, de les empreses, de les famílies i lògicament de les institucions públiques que han de fer mesures perquè els joves puguin tornar. Si no ho fem entre tots i ben aviat, la fuga de talent del nostre país continuarà i això ningú ho podrà parar. Nosaltres mateixos.