L'Extrema urgència i la constitucionalitat de la llei
És cert que, vist d’Europa estant, a Andorra encara li falten algunes Lleis, i tots els polítics i ex-polítics hi podem tenir una part de responsabilitat (no dic pas de culpa). Perquè en general es tracta d’avalar allò de: “tot amb Europa, res sense ella” que alguns podríem acceptar si diguéssim: tot amb els europeus, i bastant menys amb els seus polítics actuals…molt especialment aquells a qui imitem o copiem més fidelment, ara que allò del “copiar i empegar” es pot fer fins i tot en llengües foranes.
El projecte de Llei del 2 d’abril del 2015 de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, va ser presentat el dia abans a la Sindicatura que n’acceptà el mateix dia la consideració d’extrema urgència i necessitat. Aquest és un sistema perfectament legal que jo mateix, quan era Cap de Govern havia hagut de fer servir per augmentar el preu del tabac. Cada vagada rebia les lògiques crítiques de l’oposició de llavors, tot i que es tractava de Lleis de dues a tres frases o de poques xifres diferents de les anteriors.
La que comentem omple 37 pàgines del Butlletí del Consell General ( que encara es publica a dues columnes. És a dir que si la Llei surt firmada pels Coprínceps (o per un d’ells i el Síndic) i la publica el BOPA (nou format) ocuparà no menys de 72 pàgines.
I els nostres Consellers Generals, amb l’única excepció dels del SDP la van acceptar i la van votar, segurament no sense tenir el cor partit molts d’ells i, encara més segur, sense ni poder-la llegir tota. Ara la tenen els dos Coprínceps sobre llurs taules. Tenen temps de llegir-la tota i de comparar-la amb la Directiva que la inspira. Cadascun d’ells pot demanar un dictamen previ de constitucionalitat el Tribunal Constitucional. No podem saber si algú el demanarà. Però sí que sembla clar que les presses no han estat bones conselleres de ningú, i no solament el dia 2 d’abril, sinó molt abans. Perquè la nostra Constitució garanteix que cap Llei no pot ser retroactiva si és restrictiva de drets individuals o que comportin uns efectes o estableixin una sanció desfavorables…
Llavors tenim Constitució tots? O només la tenim quan volem? Està realment la Constitució per damunt de Lleis, Convenis i Tractats, o és com la d’alguns Estats grans, que la poden canviar qualsevol mes d’agost, sense posar-la a referèndum? O com la d’altres que en determinats temes permet una retroactivitat, que grinyola per totes les costures?
Voldrà aplicar el Govern, l’AREB, l’INAF, o qui sigui, una mena de “Patriot Act” a l’andorrana, deixant la Constitució com una antigalla pròpia dels nostàlgics que la vam votar…? O intentaran tots junts, amb TOTS els bancs andorrans, amb els empleats i els clients de la BPA evitar que el dany causat sigui encara més gran…?
El projecte de Llei del 2 d’abril del 2015 de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, va ser presentat el dia abans a la Sindicatura que n’acceptà el mateix dia la consideració d’extrema urgència i necessitat. Aquest és un sistema perfectament legal que jo mateix, quan era Cap de Govern havia hagut de fer servir per augmentar el preu del tabac. Cada vagada rebia les lògiques crítiques de l’oposició de llavors, tot i que es tractava de Lleis de dues a tres frases o de poques xifres diferents de les anteriors.
La que comentem omple 37 pàgines del Butlletí del Consell General ( que encara es publica a dues columnes. És a dir que si la Llei surt firmada pels Coprínceps (o per un d’ells i el Síndic) i la publica el BOPA (nou format) ocuparà no menys de 72 pàgines.
I els nostres Consellers Generals, amb l’única excepció dels del SDP la van acceptar i la van votar, segurament no sense tenir el cor partit molts d’ells i, encara més segur, sense ni poder-la llegir tota. Ara la tenen els dos Coprínceps sobre llurs taules. Tenen temps de llegir-la tota i de comparar-la amb la Directiva que la inspira. Cadascun d’ells pot demanar un dictamen previ de constitucionalitat el Tribunal Constitucional. No podem saber si algú el demanarà. Però sí que sembla clar que les presses no han estat bones conselleres de ningú, i no solament el dia 2 d’abril, sinó molt abans. Perquè la nostra Constitució garanteix que cap Llei no pot ser retroactiva si és restrictiva de drets individuals o que comportin uns efectes o estableixin una sanció desfavorables…
Llavors tenim Constitució tots? O només la tenim quan volem? Està realment la Constitució per damunt de Lleis, Convenis i Tractats, o és com la d’alguns Estats grans, que la poden canviar qualsevol mes d’agost, sense posar-la a referèndum? O com la d’altres que en determinats temes permet una retroactivitat, que grinyola per totes les costures?
Voldrà aplicar el Govern, l’AREB, l’INAF, o qui sigui, una mena de “Patriot Act” a l’andorrana, deixant la Constitució com una antigalla pròpia dels nostàlgics que la vam votar…? O intentaran tots junts, amb TOTS els bancs andorrans, amb els empleats i els clients de la BPA evitar que el dany causat sigui encara més gran…?