Cultura avui, sí gràcies!
O, dit altrament, que allò important sigui considerat secundari i viceversa, fent passar al davant allò més enlluernador...el continent pel contingut..
La cultura, matèria bàsica de la humanitat, tot i ser la millor energia per impulsar la civilització, oferint les claus capaces d’obrir les portes del futur, és també la més oblidada i relegada, sent substituïda per la immediatesa, el viure al dia, a l’instant, l’espectacle fàcil, oblidant el propi sentit i el sentit de tot plegat.
En ser la menys volguda passa a ser la menys valorada i per tant la menys dotada. Sí , sense dot es troba la cultura andorrana.
Constituïda, com la resta de carteres ministerials, des de 1993 i abans també, però pendent de ser dotada, i així ningú la vol...
Fins i tot els pressupostos d’inversió comunal superen el pressupost d’inversió general en diferents àmbits culturals.
I, mentrestant, la cultura a Andorra es troba menysvalorada pel Consell General i no volguda pel Govern.
El proper ministre de cultura o ministra, no només haurà d’ocupar-se d’establir un model cultural global i de país (pla estratègic per exemple), o de reordenar el funcionament i la inversió del ministeri, o d’acabar de realitzar els entorns de protecció dels 60 monuments pendents i endarrerits de 10 anys, o de coordinar els programes de protecció de tots els nuclis tradicionals, o de posar en marxa el museu d’art i cultura d’Andorra o almenys l’exposició permanent del seu valuós fons que porta 50 anys emmagatzemat, o de recuperar i reclamar la divulgació del patrimoni andorrà que es troba fora d’Andorra i contribuir al seu coneixement i aprofitament, o de dinamitzar i popularitzar els museus existents i obrir-ne de nous pendents, o de valoritzar i buscar llums per aclarir els moments més oblidats de la història del país, o de fer viable el mecenatge cultural, o de recuperar paisatgísticament els rius en els seus trams urbans, o de crear la filmoteca nacional, o de nacionalitzar els correus andorrans i ingressar a la Unió Postal Internacional, o de tenir una temporada regular de cinema també en català,, o d’incrementar l’ús social del català al carrer, o de recolzar econòmicament i amb altres mitjans ,amb dignitat i lleialtat, el funcionament del teixit associatiu cultural del país i tutelar el seu funcionament per ajudar-lo a desenvolupar-se en els seus llindars òptims, o d’implicar-se amb els mitjans comunicatius audiovisuals sense deixar els tradicionals, o de fer un clar reconeixement i concretar el seu suport al voluntariat cultural, o de la dinamització en l’ús dels edificis i espais culturals públics,o de la delegació de serveis culturals públics a associacions i entitats culturals sense ànim de lucre, o de complicitat amb els mitjans de comunicació del país, o de l’organització d’una indústria cultural en tots els possibles àmbits (art, teatre, música, dansa, artesania, literatura..), o de l’estructuració federativa de la cultura, o de donar més autonomia als organismes com l’orquestra nacional de cambra d’Andorra, els petits cantors d’Andorra o l’escena nacional dotant-los d’una base parapública i crear-ne d’altres possibles, o del desenvolupament pràctic i efectiu del projecte de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a patrimoni de la humanitat, obtenint resultats tangibles que sedueixin a la població, o d’establir lligams que facin presents en la societat andorrana de manera regular i equilibrada una programació cultural en francès, castellà i portuguès així com incorporin altres cultures tot fent front al repte de la globalització de manera intel.ligent i adaptada a les necessitats andorranes, de modificar el sistema surrealista d’atribució d’ajuts especialment als projectes regulars, o de tantes altres coses, entre elles del funcionament normal del ministeri amb els projectes i serveis existents, no.H
La primera ocupació de la nova o nou titular del ministeri de cultura hauria de ser aconseguir augmentar significativament els pobres, per no dir miserables, recursos econòmics fins avui atribuïts per tal que en facin un ministeri digne i respectat. Es a dir dotar a la cultura andorrana a nivell nacional dels mínims decents per a no continuar sent el ministeri prescindible, que ningú troba a faltar, ni vol...
Tots els representants polítics dels darrers 34 anys s’han retratat amb unes assignacions culturals sense continuïtat ni model i segurament per això, escandalosament baixes, per un país petit com Andorra que, a més d’inversions materials en obra pública, necessita tenir cura també de la seva ànima pública.
El 2014 França (860 vegades la població d’Andorra) va destinar a la cultura uns 112€ per habitant. Espanya (620 vegades la població d’Andorra) en va destinar 17€. I Catalunya (unes 100 vegades la població d’Andorra) n’hi va destinar 30€. Andorra n’hi va destinar uns 65€. No fa falta cap comentari.
De fet Andorra hauria de comparar-se amb una ciutat singular.
Si mirem a nivell mundial les ciutats que més inverteixen en cultura per habitant, l’any 2010, hi havia en primer lloc Ginebra amb 1.119€, després Luxemburg amb 748€, Basilea amb 663€, Bruxelles i Zurich amb 351 €, Berna amb 344€, Lió amb 248€, Frankfurt amb 222€, Berlin amb 166€, Viena amb 164€, Dublín amb 152€, Barcelona amb 98€, Munich amb 88€, Paris amb 52€, Roma amb 33€, Nova York amb 13€,
I Londres amb 10€.
Quatre ciutats suïsses es troben entre les sis primeres. Suissa inverteix en cultura com Austria, Dinamarca o Suecia, a l-entorn de 2.300 milions d-euros a l-any.
Suissa ha entès la importància de la cultura per a la seva educació, turisme, economia i societat.
Les xifres andorranes son encara mes escandaloses si pensem que el teixit associatiu no rep suport al seu funcionament, i no arriba a rebre per a la realitzacio dels seus projectes ni un euro per habitant a l-any.
No se si la historia fara o no justícia, però si que la historia ens retrata a tots cada dia amb el que fem o deixem de fer.
Pero la pobresa d-esperit cultural d-avui la pagaran, per desgracia, les futures generacions andorranes de dema.
La cultura, matèria bàsica de la humanitat, tot i ser la millor energia per impulsar la civilització, oferint les claus capaces d’obrir les portes del futur, és també la més oblidada i relegada, sent substituïda per la immediatesa, el viure al dia, a l’instant, l’espectacle fàcil, oblidant el propi sentit i el sentit de tot plegat.
En ser la menys volguda passa a ser la menys valorada i per tant la menys dotada. Sí , sense dot es troba la cultura andorrana.
Constituïda, com la resta de carteres ministerials, des de 1993 i abans també, però pendent de ser dotada, i així ningú la vol...
Fins i tot els pressupostos d’inversió comunal superen el pressupost d’inversió general en diferents àmbits culturals.
I, mentrestant, la cultura a Andorra es troba menysvalorada pel Consell General i no volguda pel Govern.
El proper ministre de cultura o ministra, no només haurà d’ocupar-se d’establir un model cultural global i de país (pla estratègic per exemple), o de reordenar el funcionament i la inversió del ministeri, o d’acabar de realitzar els entorns de protecció dels 60 monuments pendents i endarrerits de 10 anys, o de coordinar els programes de protecció de tots els nuclis tradicionals, o de posar en marxa el museu d’art i cultura d’Andorra o almenys l’exposició permanent del seu valuós fons que porta 50 anys emmagatzemat, o de recuperar i reclamar la divulgació del patrimoni andorrà que es troba fora d’Andorra i contribuir al seu coneixement i aprofitament, o de dinamitzar i popularitzar els museus existents i obrir-ne de nous pendents, o de valoritzar i buscar llums per aclarir els moments més oblidats de la història del país, o de fer viable el mecenatge cultural, o de recuperar paisatgísticament els rius en els seus trams urbans, o de crear la filmoteca nacional, o de nacionalitzar els correus andorrans i ingressar a la Unió Postal Internacional, o de tenir una temporada regular de cinema també en català,, o d’incrementar l’ús social del català al carrer, o de recolzar econòmicament i amb altres mitjans ,amb dignitat i lleialtat, el funcionament del teixit associatiu cultural del país i tutelar el seu funcionament per ajudar-lo a desenvolupar-se en els seus llindars òptims, o d’implicar-se amb els mitjans comunicatius audiovisuals sense deixar els tradicionals, o de fer un clar reconeixement i concretar el seu suport al voluntariat cultural, o de la dinamització en l’ús dels edificis i espais culturals públics,o de la delegació de serveis culturals públics a associacions i entitats culturals sense ànim de lucre, o de complicitat amb els mitjans de comunicació del país, o de l’organització d’una indústria cultural en tots els possibles àmbits (art, teatre, música, dansa, artesania, literatura..), o de l’estructuració federativa de la cultura, o de donar més autonomia als organismes com l’orquestra nacional de cambra d’Andorra, els petits cantors d’Andorra o l’escena nacional dotant-los d’una base parapública i crear-ne d’altres possibles, o del desenvolupament pràctic i efectiu del projecte de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a patrimoni de la humanitat, obtenint resultats tangibles que sedueixin a la població, o d’establir lligams que facin presents en la societat andorrana de manera regular i equilibrada una programació cultural en francès, castellà i portuguès així com incorporin altres cultures tot fent front al repte de la globalització de manera intel.ligent i adaptada a les necessitats andorranes, de modificar el sistema surrealista d’atribució d’ajuts especialment als projectes regulars, o de tantes altres coses, entre elles del funcionament normal del ministeri amb els projectes i serveis existents, no.H
La primera ocupació de la nova o nou titular del ministeri de cultura hauria de ser aconseguir augmentar significativament els pobres, per no dir miserables, recursos econòmics fins avui atribuïts per tal que en facin un ministeri digne i respectat. Es a dir dotar a la cultura andorrana a nivell nacional dels mínims decents per a no continuar sent el ministeri prescindible, que ningú troba a faltar, ni vol...
Tots els representants polítics dels darrers 34 anys s’han retratat amb unes assignacions culturals sense continuïtat ni model i segurament per això, escandalosament baixes, per un país petit com Andorra que, a més d’inversions materials en obra pública, necessita tenir cura també de la seva ànima pública.
El 2014 França (860 vegades la població d’Andorra) va destinar a la cultura uns 112€ per habitant. Espanya (620 vegades la població d’Andorra) en va destinar 17€. I Catalunya (unes 100 vegades la població d’Andorra) n’hi va destinar 30€. Andorra n’hi va destinar uns 65€. No fa falta cap comentari.
De fet Andorra hauria de comparar-se amb una ciutat singular.
Si mirem a nivell mundial les ciutats que més inverteixen en cultura per habitant, l’any 2010, hi havia en primer lloc Ginebra amb 1.119€, després Luxemburg amb 748€, Basilea amb 663€, Bruxelles i Zurich amb 351 €, Berna amb 344€, Lió amb 248€, Frankfurt amb 222€, Berlin amb 166€, Viena amb 164€, Dublín amb 152€, Barcelona amb 98€, Munich amb 88€, Paris amb 52€, Roma amb 33€, Nova York amb 13€,
I Londres amb 10€.
Quatre ciutats suïsses es troben entre les sis primeres. Suissa inverteix en cultura com Austria, Dinamarca o Suecia, a l-entorn de 2.300 milions d-euros a l-any.
Suissa ha entès la importància de la cultura per a la seva educació, turisme, economia i societat.
Les xifres andorranes son encara mes escandaloses si pensem que el teixit associatiu no rep suport al seu funcionament, i no arriba a rebre per a la realitzacio dels seus projectes ni un euro per habitant a l-any.
No se si la historia fara o no justícia, però si que la historia ens retrata a tots cada dia amb el que fem o deixem de fer.
Pero la pobresa d-esperit cultural d-avui la pagaran, per desgracia, les futures generacions andorranes de dema.