Per bé que els mitjans espanyols han deixat de centrar tots els seus atacs en l’afer de BPA i el nostre país ja no és l’únic destinatari de les crítiques més ferotges, les conseqüències de la mala imatge creada al voltant de la marca “Andorra” són difícils de calcular. L’assumpte és lluny encara de tancar-se i, malauradament, d’una manera o d’una altra, ningú no en sortirà indemne.
 
Dies enrere, una amiga andorrana resident a Madrid, víctima de la voràgine periodística qüestionable que tant es practica a Espanya, em va enviar un correu electrònic amb unes reflexions que, amb el seu permís, em permeto de reproduir aquí. Deia així:
 
“Des del meu punt de vista, ha fallat, entre d’altres, una bona connexió amb els contactes exteriors, que correspondria a una bona diplomàcia ben connectada. Evidentment, això no és gens fàcil si no disposem d’un ens diplomàtic professionalitzat i estable. El tema de la imatge d’Andorra és preocupant. El que apareix diàriament en els mitjans és devastador i, a diferència del cas Pujol, que es podria interpretar com un cas aïllat de mala pràctica d’una persona, el cas BPA pren una dimensió nacional. Em costa entendre per què no ha sortit ningú, algun ambaixador o representant del Govern, a defensar la nostra imatge.
 
És cert que l’afer està sub iudice i en vies de resolució, però, fent una analogia, el comparo amb una ferida difícil de curar que no s’està guarint prou bé, per la qual cosa pot deixar una cicatriu ben grossa. Caldria tractar la ferida com més aviat millor, per garantir que la cicatriu fos petita.
 
Caldria aprofitar aquesta desafortunada situació i, ara que som notícia un dia sí l’altre també, llançar una bona campanya comunicativa defensant el bon nom i les bondats del nostre país.”
 
Les seves reflexions arribaven a la conclusió que, segurament, totes les esmenes que es vulguin fer de manera posterior no seran tan efectives i, de ben segur, seran molt més cares. Comparteixo les inquietuds de la meva amiga i penso que som molts els ciutadans preocupats per les conseqüències, tangibles i intangibles, de la resolució de l’afer BPA. És del tot legítim que ara tothom hi digui la seva, però només el pas del temps permetrà esbrinar amb certa perspectiva si s’ha actuat amb la diligència oportuna.