El pla estratègic de l’energia 2006-2015
Les poques accions encaminades a fer avançar Andorra en determinats aspectes, amb visions a mig i llarg termini, haurien ser respectades i no per una qüestió de cortesia sinó de sentit comú.
Però ja des del seu inici aquests plans estratègics haurien de ser respectats pels mateixos que els impulsen. La majoria són brindis al sol que es fan un dia de cara a la galeria i es tanquen l’endemà mateix en un calaix. Perdut el respecte pels propis que els han fet, en quedar-se aparcats són totalment ignorats pels que els succeeixen. Massa sovint se’ls considera com a punyetes dels tècnics.
Aquesta manca de necessitat d’una visió de continuïtat històrica en la política per part dels dirigents, que es creuen amb capacitat de poder-nos governar sense recolzar-se en els manuals de guia bàsica del que caldria fer, a més del que s’ha fet i s’està fent, hauria de ser corregida. Pensen, equivocadament, que es pot partir sempre de zero, per evitar tenir obligacions i compromisos a mig i llarg termini, a més de no reconèixer el que s’ha fet pels seus antecessors, i que n’hi ha prou amb la pròpia inspiració i la del grup o partit, a partir de la improvisació en funció dels problemes
El Pla estratègic de l’energia d’Andorra 2006-2015 (PEEA) podria considerar-se’n un d’aquests.
Tot i que la planificació a mig i llarg termini, i el seu seguiment acurat i degut aprovisionament econòmic, no sigui una de les virtuts de la manera de fer política del país, el cert és que en els darrers anys s’estan canviant hàbits i procediments. Però ens falta encara molta cultura de previsió a mig i llarg termini, en tots els àmbits.
Potser una de les explicacions a la poca eficàcia dels plans estratègics fins avui realitzats es trobi en la poca definició dels agents implicats i responsables d’executar els plans i assolir els seus objectius i, sobretot, en la manca d’aprovisionament de recursos econòmics per tal de poder-los realitzar. És a dir som capaços de dir què cal fer, però no de dir qui n’és el responsable ,en quins temps cal assolir els seus objectius, amb quins recursos i d’on provenen, com es segueixen els resultats i com es revisa el pla.
Qüestió de constància i de sentit de país, és a dir de continuïtat històrica.
Malgrat aquestes consideracions el tema de l’energia està tenint un altre recorregut, segurament per la sensibilitat ciutadana i la conscienciació política dels darrers anys a nivell global.
Si l’any 2005 la producció d’energia a Andorra només podia proveir el 3% de l’electricitat i l’1,4% de la geotèrmia respecte a la demanda total en tots els àmbits, segons el PEEA, és evident que calia fer quelcom. I l’objectiu principal va ser “+x-“, és a dir més per menys. O dit altrament tenir un Pla d’eficiència energètica per a consumir menys energia per a fer el mateix o més, i tenir un Pla d’energies renovables per tal de produir nova energia aprofitant les innovacions tecnològiques a l’abast.
Repassant els deu eixos estratègics prioritaris identificats pel pla i el seu desenvolupament, es pot dir:
1- La millora de l’eficiència de l’ús de l’energia.
S’ha avançat a nivell de noves construccions gràcies als reglaments d’eficiència energètica en l’edificació del 2010 i de certificació energètica del 2012. I s’ha avançat pels edificis existents gràcies a les subvencions i préstecs de Govern des del 2011 fins al 2015. A nivell públic s’han fet algunes auditories però no s’ha registrat encara cap certificació energètica d’edifici públic a data d’avui.
2- La diversificació de les fonts d’energia.
S’ha avançat poc, només a nivell de projectes. Esta en vies de construir-se la planta de cogeneració de Soldeu per FEDA i les minicentrals hidràuliques aprofitant diferents trams de rius per AESE.
3- La modernització d’infraestructures per garantir l’abastament d’electricitat i d’hidrocarburs.
FEDA està treballant en la renovació de la xarxa i l’estocatge d’hidrocarburs està pendent.
4- L’impuls de les energies renovables.
Es desconeix si els objectius europeus de disposar pel 2010 un 21% de l’electricitat produïda provinent de les renovables i un 5,75% dels hidrocarburs provenint de biocarburants volguts complir voluntàriament es van acomplir. Sabem que l’any 2008 el 2% de tota l’energia consumida provenia de producció hidràulica pròpia, un 1% de l’aigua termal i un 1% més del forn incinerador.
5- La qualitat dels serveis energètics.
Els paràmetres i valors per avaluar dita qualitat a nivell de tots els agents que proveeixen els serveis energètics es desconeix si han estat definits i estimats.
6- Impuls a la recerca i gestió del coneixement.
Es desconeix la recerca realitzada i la gestió feta del coneixement del que es disposa o s’ha generat de nou. I el suport que s’ha destinat a recerca i gestió de la mateixa. Nombre de projectes i recursos destinats.
7-La sensibilització i la conscienciació ciutadanes.
S’han fet unes campanyes de comunicació a nivell televisiu i d’altres mitjans. Es desconeixen els resultats.
8- Rol exemplar de l’administració.
No es coneixen intervencions exemplars de l’administració general. Ni significatives a nivell comunal. O almenys que s’hagin comunicat per sensibilitzar.
9- La lluita contra la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic.
Es coneix que hi ha un seguiment per part de Govern de la contaminació atmosfèrica però no s’aprecien accions decidides de lluita en contra dels dos problemes, com no siguin les relacionades amb les subvencions i préstecs per millora de l’eficiència energètica i inversió en energies renovables per part de particulars.
10- La capacitat de reacció i adaptació del pla a la conjuntura internacional i les noves tecnologies.
Es preveien unes revisions periòdiques del mateix que es desconeixen si s’han realitzat. Es suposa que no a la vista de la desaparició del PEEA a internet.
En tot cas queden com a objectius no assolits, deu anys després: el segell del pla estratègic de l’energia, l’impuls de la figura del gestor energètic, l’esforç pel que fa a l’eficiència energètica en el sector del transport, la promoció de l’ús del transport públic, la conducció eficient dels vehicles i l’ús dels biocarburants, la revisió i adequació de la fiscalitat existent per impulsar l’estalvi energètic i disminuir la contaminació per consum de carburants, la política de tarifes relatives al consum d’electricitat, el rol exemplar de l’administració general o comunal, l’impulsar la producció d’aigua calenta sanitària amb plafons solars tèrmics als edificis, l’augment de la producció geotermal per calefacció en centres urbans i la implantació de la biomassa, de l’energia eòlica i de la fotovoltaica...
Si a nivell quantitatiu la conclusió és un balanç negatiu en aquests darrers deu anys , a nivell qualitatiu s’ha avançat produint-se un canvi important a nivell cultural dins la societat andorrana a partir de les poques, però encertades accions, desenvolupades per Govern en aquests darrers anys.
Si bé el Pla estratègic de l’energia 2006-2015 ja és història, entremig s’han produït esdeveniments. El 2009 la Societat Andorrana de Ciències va dedicar la 22a diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent amb el tema L’energia a Andorra. Les seves 26 ponències son accessibles per internet. I el 2012 es va presentar el Llibre blanc de l’energia a Andorra, realitzat dins del Fòrum Energia i Futur amb objectius fins al 2050. Cal pensar que el Pla estratègic de l’energia ha passat el relleu al Llibre blanc de l’energia, i per tant caldrà seguir-lo de prop. Ens hi va el futur.
Però ja des del seu inici aquests plans estratègics haurien de ser respectats pels mateixos que els impulsen. La majoria són brindis al sol que es fan un dia de cara a la galeria i es tanquen l’endemà mateix en un calaix. Perdut el respecte pels propis que els han fet, en quedar-se aparcats són totalment ignorats pels que els succeeixen. Massa sovint se’ls considera com a punyetes dels tècnics.
Aquesta manca de necessitat d’una visió de continuïtat històrica en la política per part dels dirigents, que es creuen amb capacitat de poder-nos governar sense recolzar-se en els manuals de guia bàsica del que caldria fer, a més del que s’ha fet i s’està fent, hauria de ser corregida. Pensen, equivocadament, que es pot partir sempre de zero, per evitar tenir obligacions i compromisos a mig i llarg termini, a més de no reconèixer el que s’ha fet pels seus antecessors, i que n’hi ha prou amb la pròpia inspiració i la del grup o partit, a partir de la improvisació en funció dels problemes
El Pla estratègic de l’energia d’Andorra 2006-2015 (PEEA) podria considerar-se’n un d’aquests.
Tot i que la planificació a mig i llarg termini, i el seu seguiment acurat i degut aprovisionament econòmic, no sigui una de les virtuts de la manera de fer política del país, el cert és que en els darrers anys s’estan canviant hàbits i procediments. Però ens falta encara molta cultura de previsió a mig i llarg termini, en tots els àmbits.
Potser una de les explicacions a la poca eficàcia dels plans estratègics fins avui realitzats es trobi en la poca definició dels agents implicats i responsables d’executar els plans i assolir els seus objectius i, sobretot, en la manca d’aprovisionament de recursos econòmics per tal de poder-los realitzar. És a dir som capaços de dir què cal fer, però no de dir qui n’és el responsable ,en quins temps cal assolir els seus objectius, amb quins recursos i d’on provenen, com es segueixen els resultats i com es revisa el pla.
Qüestió de constància i de sentit de país, és a dir de continuïtat històrica.
Malgrat aquestes consideracions el tema de l’energia està tenint un altre recorregut, segurament per la sensibilitat ciutadana i la conscienciació política dels darrers anys a nivell global.
Si l’any 2005 la producció d’energia a Andorra només podia proveir el 3% de l’electricitat i l’1,4% de la geotèrmia respecte a la demanda total en tots els àmbits, segons el PEEA, és evident que calia fer quelcom. I l’objectiu principal va ser “+x-“, és a dir més per menys. O dit altrament tenir un Pla d’eficiència energètica per a consumir menys energia per a fer el mateix o més, i tenir un Pla d’energies renovables per tal de produir nova energia aprofitant les innovacions tecnològiques a l’abast.
Repassant els deu eixos estratègics prioritaris identificats pel pla i el seu desenvolupament, es pot dir:
1- La millora de l’eficiència de l’ús de l’energia.
S’ha avançat a nivell de noves construccions gràcies als reglaments d’eficiència energètica en l’edificació del 2010 i de certificació energètica del 2012. I s’ha avançat pels edificis existents gràcies a les subvencions i préstecs de Govern des del 2011 fins al 2015. A nivell públic s’han fet algunes auditories però no s’ha registrat encara cap certificació energètica d’edifici públic a data d’avui.
2- La diversificació de les fonts d’energia.
S’ha avançat poc, només a nivell de projectes. Esta en vies de construir-se la planta de cogeneració de Soldeu per FEDA i les minicentrals hidràuliques aprofitant diferents trams de rius per AESE.
3- La modernització d’infraestructures per garantir l’abastament d’electricitat i d’hidrocarburs.
FEDA està treballant en la renovació de la xarxa i l’estocatge d’hidrocarburs està pendent.
4- L’impuls de les energies renovables.
Es desconeix si els objectius europeus de disposar pel 2010 un 21% de l’electricitat produïda provinent de les renovables i un 5,75% dels hidrocarburs provenint de biocarburants volguts complir voluntàriament es van acomplir. Sabem que l’any 2008 el 2% de tota l’energia consumida provenia de producció hidràulica pròpia, un 1% de l’aigua termal i un 1% més del forn incinerador.
5- La qualitat dels serveis energètics.
Els paràmetres i valors per avaluar dita qualitat a nivell de tots els agents que proveeixen els serveis energètics es desconeix si han estat definits i estimats.
6- Impuls a la recerca i gestió del coneixement.
Es desconeix la recerca realitzada i la gestió feta del coneixement del que es disposa o s’ha generat de nou. I el suport que s’ha destinat a recerca i gestió de la mateixa. Nombre de projectes i recursos destinats.
7-La sensibilització i la conscienciació ciutadanes.
S’han fet unes campanyes de comunicació a nivell televisiu i d’altres mitjans. Es desconeixen els resultats.
8- Rol exemplar de l’administració.
No es coneixen intervencions exemplars de l’administració general. Ni significatives a nivell comunal. O almenys que s’hagin comunicat per sensibilitzar.
9- La lluita contra la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic.
Es coneix que hi ha un seguiment per part de Govern de la contaminació atmosfèrica però no s’aprecien accions decidides de lluita en contra dels dos problemes, com no siguin les relacionades amb les subvencions i préstecs per millora de l’eficiència energètica i inversió en energies renovables per part de particulars.
10- La capacitat de reacció i adaptació del pla a la conjuntura internacional i les noves tecnologies.
Es preveien unes revisions periòdiques del mateix que es desconeixen si s’han realitzat. Es suposa que no a la vista de la desaparició del PEEA a internet.
En tot cas queden com a objectius no assolits, deu anys després: el segell del pla estratègic de l’energia, l’impuls de la figura del gestor energètic, l’esforç pel que fa a l’eficiència energètica en el sector del transport, la promoció de l’ús del transport públic, la conducció eficient dels vehicles i l’ús dels biocarburants, la revisió i adequació de la fiscalitat existent per impulsar l’estalvi energètic i disminuir la contaminació per consum de carburants, la política de tarifes relatives al consum d’electricitat, el rol exemplar de l’administració general o comunal, l’impulsar la producció d’aigua calenta sanitària amb plafons solars tèrmics als edificis, l’augment de la producció geotermal per calefacció en centres urbans i la implantació de la biomassa, de l’energia eòlica i de la fotovoltaica...
Si a nivell quantitatiu la conclusió és un balanç negatiu en aquests darrers deu anys , a nivell qualitatiu s’ha avançat produint-se un canvi important a nivell cultural dins la societat andorrana a partir de les poques, però encertades accions, desenvolupades per Govern en aquests darrers anys.
Si bé el Pla estratègic de l’energia 2006-2015 ja és història, entremig s’han produït esdeveniments. El 2009 la Societat Andorrana de Ciències va dedicar la 22a diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent amb el tema L’energia a Andorra. Les seves 26 ponències son accessibles per internet. I el 2012 es va presentar el Llibre blanc de l’energia a Andorra, realitzat dins del Fòrum Energia i Futur amb objectius fins al 2050. Cal pensar que el Pla estratègic de l’energia ha passat el relleu al Llibre blanc de l’energia, i per tant caldrà seguir-lo de prop. Ens hi va el futur.