Salamanca i la seva granota
durant la meva darrera petita escapada de Setmana Santa a la ciutat d’Àvila, vaig aprofitar un dia per fer un salt fins a la ciutat de Salamanca.
Vaig visitar la Catedral nova, la plaça Major, tota plena de retrats de grans escriptors, reis i personatges considerats com il·lustres en terres castellanes; el jardí de ‘Calisto y Melibea’ i, com ja molts imaginareu, vaig buscat el conegut i insigne batraci salmantí. La feina no va resultar gaire fàcil, ja que moltes persones de Salamanca m’havien dit que es trobava just enmig de la façana de la Universitat. Gran error! La granota es troba justament a un costat damunt d’una de les tres calaveres que s’ubiquen a la pilastra de la part dreta de la façana de la Universitat, la qual es va acabar de tallar l’any 1553. Sobre la sort que corre el que trobi l’animalot entre tots els ornaments que composen la iconografia de la façana s’han descrit nombroses llegendes.
Una d’aquestes explica que l’estudiant que vagi a estudiar a Salamanca i trobi la granota a la façana plateresca de la Universitat, tindrà sort i aprovarà els exàmens. També diuen que si trobes la granota i demanes un desig, aquest es complirà. La versió menys creïble és la que la granota podria ser la signatura de l’autor que va llaurar les calaveres ja que els picapedrers solien deixar els seus noms en els blocs de pedra en forma de símbols o figures. Una altra llegenda ens parla del possible missatge didàctic que pugui tancar aquesta imatge, ja que la granota és el símbol del pecat de la luxúria, en un temps en què calia evitar el perill de les malalties contagioses. A l’estar situada sobre un crani, la granota ens recorda la necessitat de la castedat per evitar el pecat i el contagi, ja que, en cas contrari, ens pot portar a la mort. També a l’antic Egipte s’associava l’al·legoria de la granota amb la mort. Independentment del que diguin les llegendes, l’única veritat és que la granota s’ha convertit en el símbol d’aquesta ciutat.
Sigui com sigui, jo us animo a anar a trobar la granota i tots els altres tresors arquitectònics i culturals que amaga aquesta antiga ciutat. A passejar pels seus carrers ja plens en aquesta època d’ambient. A asseure’s en una de les seves terrasses plenes de gent i gaudir d’un refresc mentre mires o escoltes les actuacions dels artistes que actuen pels carrers. L’animació és molt diversa. Pots trobar des de cantants o violinistes, fins a titellaires manejant els seus titelles i fent somiar i riure als més petits de la casa i, potser, als adults també. Per què no? Mai s’és massa gran per somiar.
Vaig visitar la Catedral nova, la plaça Major, tota plena de retrats de grans escriptors, reis i personatges considerats com il·lustres en terres castellanes; el jardí de ‘Calisto y Melibea’ i, com ja molts imaginareu, vaig buscat el conegut i insigne batraci salmantí. La feina no va resultar gaire fàcil, ja que moltes persones de Salamanca m’havien dit que es trobava just enmig de la façana de la Universitat. Gran error! La granota es troba justament a un costat damunt d’una de les tres calaveres que s’ubiquen a la pilastra de la part dreta de la façana de la Universitat, la qual es va acabar de tallar l’any 1553. Sobre la sort que corre el que trobi l’animalot entre tots els ornaments que composen la iconografia de la façana s’han descrit nombroses llegendes.
Una d’aquestes explica que l’estudiant que vagi a estudiar a Salamanca i trobi la granota a la façana plateresca de la Universitat, tindrà sort i aprovarà els exàmens. També diuen que si trobes la granota i demanes un desig, aquest es complirà. La versió menys creïble és la que la granota podria ser la signatura de l’autor que va llaurar les calaveres ja que els picapedrers solien deixar els seus noms en els blocs de pedra en forma de símbols o figures. Una altra llegenda ens parla del possible missatge didàctic que pugui tancar aquesta imatge, ja que la granota és el símbol del pecat de la luxúria, en un temps en què calia evitar el perill de les malalties contagioses. A l’estar situada sobre un crani, la granota ens recorda la necessitat de la castedat per evitar el pecat i el contagi, ja que, en cas contrari, ens pot portar a la mort. També a l’antic Egipte s’associava l’al·legoria de la granota amb la mort. Independentment del que diguin les llegendes, l’única veritat és que la granota s’ha convertit en el símbol d’aquesta ciutat.
Sigui com sigui, jo us animo a anar a trobar la granota i tots els altres tresors arquitectònics i culturals que amaga aquesta antiga ciutat. A passejar pels seus carrers ja plens en aquesta època d’ambient. A asseure’s en una de les seves terrasses plenes de gent i gaudir d’un refresc mentre mires o escoltes les actuacions dels artistes que actuen pels carrers. L’animació és molt diversa. Pots trobar des de cantants o violinistes, fins a titellaires manejant els seus titelles i fent somiar i riure als més petits de la casa i, potser, als adults també. Per què no? Mai s’és massa gran per somiar.