El repte d'envellir (2)
L’envelliment és un triomf de la societat, perquè existeix un sistema de salut a l’abast de la majoria. Amb el anys les persones perdem habilitats adaptatives i físiques i ens hem d’afrontar a unes noves condicions i els nostres hàbits canvien d’en mica en mica.
A la pèrdua d’habilitats i reflexos i hem d’afegir la mort de familiars i éssers estimats, que no solament ens porten processos de dol sinó que ens fan donar comte que et fas gran i que el final és més proper.
Quan un és jove no pensa en la mort, i s’hi hi pensa hi pensa com una cosa llunyana. Es fa difícil dir quin és el repte d’envellir; ens cal assumir que els anys passen i acceptar el fet biològic dels éssers vius; L’aforisme del que tot el que neix es pot morir, més ben dit es morirà; i benaurats els que tenim la sort d’anar complint anys, perquè això vol dir que no ens hem quedat pel camí.
El repte de fer-se vell és el repte de viure segons les possibilitats de cadascú segons l’edat, la salut i les circumstàncies econòmiques i socials. El món de la gent gran és tan heterogeni com el món del jovent, i es pot estructurar amb tres grans grups . El primer és el format per La Vellesa Activa, persones amb bona salut, diners i temps; en aquest grup el més important és mantenir una bona xarxa social. Alguns fan serveis socials, d’altres estudien o treballen i són membres actius d’associacions i poden consumir oci i productes pensats per ells. El segon grup és el de l’Ancianitat Dependent, són totes aquelles persones que necessiten ajuda i consumeixen recursos sanitaris, i serveis de dependència. En tercer lloc trobem la gent gran sense recursos, que s’anomena Tercera Vellesa (dintre de l’eufemisme de Tercera Edat). És la Vellesa pobre, la que te problemes per sobreviure; en aquest grup hi ha més dones que homes sobre tot en els nostres pobles de muntanya on trobem moltes padrines que han treballat tota la vida i com que no han cotitzat a la Seguretat Social ara no tenen cap classe de pensió. Podem afirmar que la pobresa te nom de dona i que ens queda molta feina per fer.
Historiadora
Per a més informació consulti l'edició en paper.