El passat 1 de març vam ser cridats a les urnes per tal de configurar el nou arc parlamentari i el Govern que havia de dur a terme el seu projecte programàtic pels propers quatre anys. Tot i que l’anterior executiu va aconseguir majoria absoluta de nou, va quedar ben palès que hi havia descontent de part del seu propi electorat rebaixant de 22 a 15 els Consellers Generals aconseguits i rebent únicament el 37% del suport dels votants.

En aquell mateix moment, el que seria el futur Cap de Govern, parlava de cortesia parlamentaria i deia que hi hauria d’haver quatre grups parlamentaris representats al Consell General. A mesura que han anat passant els dies hem pogut veure que aquesta cortesia parlamentaria no ha existit i ni Demòcrates per Andorra ni Liberals d’Andorra han tingut la voluntat de permetre que hi hagués quatre grups parlamentaris i existís un debat més enriquidor i representatiu dels vots emesos per la població.

Un cop demostrada la manca de voluntat d’entesa i cortesia, ara es demana unitat i sentit d’Estat. L’afer BPA és en boca de tots i la imatge del nostre país a l’exterior està quedant malmesa, posant en entredit l’eficàcia, solvència i seriositat del sistema financer, un dels principals motors de l’economia andorrana.
Des d’un inici s’ha donat informació als partits que van concórrer a les darreres eleccions, però amb comptagotes i sense saber del cert si la informació rebuda era completa.

La llei de reestructuració de les entitats financeres (vulgarment coneguda com a llei BPA) no ha estat elaborada arrel d’un consens entre les diferents forces polítiques. Aquesta llei l’ha elaborat el Govern en funcions i s’ha presentat l’esborrany a la resta de forces per tal de debatre-la. Una llei d’aquestes característiques té en gran part una estructura molt semblant a la que podem trobar en països del nostre voltant i s’ha d’adequar a les característiques pròpies d’un petit país com el nostre.

Els passos que s’han efectuat en aquest darrer mes no han estat basats amb el criteri suficient, al meu entendre. Un afer amb una importància d’aquesta magnitud, un tema d’Estat, moralment no el pot gestionar, tot sol, un Govern en funcions. No és coherent, almenys, quan després se’ns parla de consens, unitat política i sentit d’Estat. No tinc cap dubte de que tots els membres del Consell General són patriotes convençuts que estimen la seva terra i volen el millor per Andorra, cadascú mitjançant les seves idees i el seu model de país. El patriotisme pot anar agafat de la mà de la crítica, sobretot quan és coherent i constructiva.

Només ha passat un mes i aquest nou Govern, fins i tot abans de ser investit, ja està patint la seva primera crisi. D’una banda per la magnitud del problema, però també per la seva mala gestió comunicativa i manca de voluntat en treballar des d’un inici tots plegats en un tema tant important pel futur d’Andorra. Sigui com sigui, comencem amb mal peu.

Conseller de PS+Independents comú d’Escaldes-Engordany