Les Caramelles
Som a Pasqua i per tant som al temps de les Caramelles, cançons que es cantaven i es canten en carrers i places des de la nit de Pasqua fins el dilluns de Pasqua. Són una manera popular de celebrar la Resurrecció de Jesucrist seguint el calendari cristià. Es vincula les Caramelles de la Pasqua Florida, a l’esclat de la primavera fent un paral·lelisme entre la resurrecció de Jesús i la resurrecció de la natura adormida durant l’hivern.
L’origen de les caramelles es vincula els dels goigs tot i l’escassa documentació escrita s’accepta la versió de Mossèn Cinto Verdaguer que ens diu que les Caramelles van sorgir en el S. XVI, a la Garrotxa a l’ermita de la Mare de Déu del Mont. També em crida l’atenció el nom de Caramella doncs si per Nadal cantem Nadales per què per Pasqua en lloc de Pasquales cantem Caramelles?
Per Joan Amades el nom pot derivar d’una especie de flabiol anomenat «Calamella» o «Caramella» que es tocava acompanyant els cantaires. era un instrument de vent molt primitiu, fet amb fusta o amb canya, amb embocadura de flabiol o de llengüeta. Si en un principi les temàtiques eren bàsicament cançons religioses amb el pas del temps han variat i avui es canten també valsos, sardanes i havaneres i un llarg etc.
Com tantes expressions de la nostra cultura les Caramelles han patit èpoques obscures de decadència i han estat prohibides. Durant el franquisme s’havia de demanar permís per poder-les cantar i segons el «gendarme» de torn es donava o es denegava.
A la Seu la memòria popular recorda les Caramelles d’abans de la guerra i la seva recuperació a la dècada dels 70 del segle XX on hi deixaren entre altres la seva petjada el Sr. Bordanova, el Sr. Pampliega i Mossèn Cagigós. Avui les nostres Caramelles estan en plena vigència i a la Seu contem amb tres colles de caramellaires: ell Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià, dirigit per Lluís Obiols, el Cor Mixt de Cantaires de Castellciutat que amb mes des 100 anys d’existència, la nostra felicitació, inclou en el repertori «l’Havanera de Castellciutat» composada per Ramon Aril i Antoni Bernadó. Finalment la Coral Infantil de nens i nenes de les nostres escoles dirigida per Rafel Llobet.
Al meu poble de Travesseres fa anys que tornem a cantar les caramelles, recuperades per Mossèn Jordi Gasch també als anys 70 del segle passat iniciades amb la direcció de Ramon Barnola, continuada durant molts anys per la seva germana Marina, qui ha passat el relleu a Mireia Jordà. Primer canta «la colla xica» i després s’hi afegeixen els grans. Les Caramelles en un poble tant petit son un motiu de germanor entre tots els veïns els que hi viuen sempre i els que hi anem sempre que podem. Bona Pasqua a tothom!
L’origen de les caramelles es vincula els dels goigs tot i l’escassa documentació escrita s’accepta la versió de Mossèn Cinto Verdaguer que ens diu que les Caramelles van sorgir en el S. XVI, a la Garrotxa a l’ermita de la Mare de Déu del Mont. També em crida l’atenció el nom de Caramella doncs si per Nadal cantem Nadales per què per Pasqua en lloc de Pasquales cantem Caramelles?
Per Joan Amades el nom pot derivar d’una especie de flabiol anomenat «Calamella» o «Caramella» que es tocava acompanyant els cantaires. era un instrument de vent molt primitiu, fet amb fusta o amb canya, amb embocadura de flabiol o de llengüeta. Si en un principi les temàtiques eren bàsicament cançons religioses amb el pas del temps han variat i avui es canten també valsos, sardanes i havaneres i un llarg etc.
Com tantes expressions de la nostra cultura les Caramelles han patit èpoques obscures de decadència i han estat prohibides. Durant el franquisme s’havia de demanar permís per poder-les cantar i segons el «gendarme» de torn es donava o es denegava.
A la Seu la memòria popular recorda les Caramelles d’abans de la guerra i la seva recuperació a la dècada dels 70 del segle XX on hi deixaren entre altres la seva petjada el Sr. Bordanova, el Sr. Pampliega i Mossèn Cagigós. Avui les nostres Caramelles estan en plena vigència i a la Seu contem amb tres colles de caramellaires: ell Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià, dirigit per Lluís Obiols, el Cor Mixt de Cantaires de Castellciutat que amb mes des 100 anys d’existència, la nostra felicitació, inclou en el repertori «l’Havanera de Castellciutat» composada per Ramon Aril i Antoni Bernadó. Finalment la Coral Infantil de nens i nenes de les nostres escoles dirigida per Rafel Llobet.
Al meu poble de Travesseres fa anys que tornem a cantar les caramelles, recuperades per Mossèn Jordi Gasch també als anys 70 del segle passat iniciades amb la direcció de Ramon Barnola, continuada durant molts anys per la seva germana Marina, qui ha passat el relleu a Mireia Jordà. Primer canta «la colla xica» i després s’hi afegeixen els grans. Les Caramelles en un poble tant petit son un motiu de germanor entre tots els veïns els que hi viuen sempre i els que hi anem sempre que podem. Bona Pasqua a tothom!